domingo, 14 de diciembre de 2014

Los libros del mes de diciembre de 2014 del Grupo Leo


Ressenya:

El petit drac Coco ha d’enfrontar-se amb el mag Barbeta de Cabra i amb la bruixa Rubinia. La gran sort és que té uns bons amics per a ajudar-lo: el porc espí Matilde i el drac gegant Amadeu.

L’autor:

Ingo Siegner va néixer l’any 1965 a Grossburgwedel, a prop de Hannover. Acabada l’escola, va aprendre l’ofici de banquer, va viure un any a França i va assistir durant molt poc temps a la universitat. Finalment, va aterrar a Vamos, una organització de Hannover que organitzava viatges per a famílies. En molts d’aquets viatges explicava a nens i nenes històries fantàstiques. En comprovar com els menuts gaudien escoltan-lo, va començar a escriure-les. Alhora, va començar a dibuixar. Ingo Siegner viu i treballa a Hannover. Amb els seus llibres del petit drac Coco, que s’han traduït a molts idiomes, ha arribat al cor dels joves lectors i lectores. La tardor del 2003 va ser guardonat amb el Premi de Literatura Infantil Bad Iburger.



LA BALENA CASIMIRA

La terra és com una pilota. Però no del tot rodona, sinó més aviat abonyegada. És una mica com una carbassa. A la pilota Terra hi ha mola aigua: són els oceans. Els oceans són tan gegants que els ésser humans encara no han tingut temps d’explorar–los.
Enmig dels oceans hi ha illes sovint desconegudes. Són illes on viuen éssers d’aquells que hem sentit a parlar o n’hem llegit coses, però no els ha vist mai ningú. Com l’illa del Drac.
Ara fa dies que neva en aquesta ella llunyana. Tots els dracs de foc adults han volat cap a l’illa de l’Estiu, al càlid mar del Sud. Però els dracs de foc, que són petits, s’han hagut de quedar, perquè encara no saben volar. Durat tot l’hivern n’aprendran a l’Escola de Vol per a Dracs.
–No és just!– ha protestat en Coco, quan ha vist que els seus pares preparaven les maletes.
–No estiguis trist, petit Coco –li ha dit l’Elsa
L’Elsa és la mare d’en Coco. I en Manuel, el seu pare, ha afegit:
–Això és el que passa quan encara no saps volar. Aprèn a volar i la propera vegada podràs venir amb nosaltres a l’illa de l’Estiu.
Aprendre a volar és la cosa més difícil del món. El petit drac Coco s’hi esforça molt, però avui només ha aconseguit allunyar–se cinc passes de drac.
“Quin hivern més avorrit”, pensa en Coco.
Després de les classes amb la vella professora de vol Proselinda, en Coco baixa a la badia i s’estira sobre la neu.
“Quina mala sort!, pensa, “tot l’hivern aquí practicant el vol, mentre que al sud s’hi deu estar tan bé!”
En Coco s’imagina la caloreta que deu fer allà i que bons que deuen ser els gelats...
En Coco somia amb els ulls oberts i la boca de drac se li fa aigua pensant en el gust d’un gelat de xocolata, quan de sobte l’aigua s’obre davant seu.
Una cosa molt gran se li acosta nedant. En coco s’espanta i fa un salt enrere:
–Un peix gegant! –exclama.
–No, no –li respon l’animal gegantí–. No sóc cap peix. Sóc una balena.
–Un balena també és un peix! –replica en Coco.
–No, els peixos poden respirar sota l’aigua. Nosaltres, les balenes, necessitem aire i per això hem de sortir a la superfície a agafar–ne. Però podem retenir l’aire molta estona. Em dic Casimira.
–Jo em dic Coco.
–Com? –pregunta la Casimira.
–Coco. Aquest és el meu nom.
–Quin nom més estrany per a un drac.
–El meu pare diu que quan vaig néixer era tan petit com un coco. Per això em dic així.
–Ah, que interessant! –exclama la Casimira, i tot d’una es posa trista–. Coco, que em podries ajudar? Tota sola no puc sortir de la badia. Un iceberg ha baixat tapant la sortida.
En Coco pensa: “Mmm..., un iceberg, mmm...”. Llavors fa petar els dits i crida:
–Gel i foc fan aigua, oi?
–Mmm..., sí , tens raó –contesta la Casimira, però no sembla que hagi entès què li vol dir.
Sense pensar–s’ho dues vegades, en Coco es dirigeix cap a l’iceberg, que sura damunt l’aigua, brillant i lluminós com un diamant. En Coco agafa aire i llança foc per la boca.
El gel comença a desfer–se. Al principi només són un parell de gotes, però quan en Coco llança més foc, comença a fondre’s més aigua de l’iceberg, fins que només queda una petita muntanya de gel.
La Casimira somriu:
–Fantàstic Coco! En agraïment, et concedeixo un desig!
El Coco no s’ho rumia gaire:
–Em portes al mar del Sud, a l’illa de l’Estiu dels dracs?
–Mmm... ho podem intentar –diu la Casimira–. Puja sobre el meu llom!
Però quan en Coco puja amb les dues potes sobre el llom de la Casimira, aquesta fa “blup”, i s’enfonsa com si en Coco fos una pedra.
–Ui! –crida en Coco espantat, mentre torna nedant a la costa.
–No puc –diu la Casimira–. Peses massa.
–No hi ha cap manera que em puguis portar? –li pregunta en Coco tot preocupat.
–Deixa’m pensar –diu la Casimira–. 
 
Text i il·lustracions: Ingo Siegner
Editorial: La Galera


ACTIVITATS:
  1. Com li diuen al protagonista del conte? Que és?
  2. A on voldria anar? Per què no pot?
  3. Com penses tu que podrà portar la balena Casismira a Coco a l’illa del Drac. Acaba la història i l'envies acompanyada d'un dibuix original i del vostre nom, cognoms, curs, col·legi, e-mail i telèfon particular a:


Concurs Literari Grup Leo
Apartat 3008
03080 Alacant

No hay comentarios: