El Grupo Leo convoca el Concurso Literario de Poemas y
Cuentos. Este curso cumplimos 26 años premiando vuestros trabajos. Hemos
decidido cambiar las fechas de entrega y concesión de premios para evitar las
coincidencias de actos que se realizan al final de curso.
Esperamos seguir contando con vuestra fiel participación.
Aquí tenéis las BASES:
También en formato animado:
Esta semana os traemos un cuento de
dos alumnos de 5º de EP del Colegio Nazaret de Alicante. Nos dan un ejemplo de
cómo hay que ayudar a los compañeros a integrarse en la clase, que todos
tenemos alguna buena característica y que hay que rechazar el bulling.
También os ofrecemos un premiado y un
finalista de la tercera categoría de nuestro XXV Concurso Literario Grupo Leo.
EL
DIBUJANTE HUMILDE
Érase una vez un niño pobre que iba al
colegio y se metían mucho con él. Como no tenía dinero no llevaba almuerzo, no
se cambiaba de ropa y olía mal, por eso se reían de él y le llamaban apestoso,
apestoso, apestooooso…. Y se llamaba
Juanito. Era un niño muy generoso que ayudaba a los demás. Cuando lo insultaban
se iba llorando al aseo.
Un día estaba llorando en el aseo y se
puso a dibujar para desahogarse. Juanito dibujaba muy bien. El chico popular de
la clase que pasaba cerca del aseo escuchó el llanto y entró. Vio el dibujo de
Juanito, y le dijo: ¿lo has pintado tú? Juanito dijo que sí. El chico le pidió que
le dibujará a él, le gustó mucho y le buscó trabajo en el taller de dibujo de
su padre para que tuviera dinero para ropa y almuerzo.
El lunes en la clase el chico popular
les enseñó los dibujos de Juanito, a todos les gustó mucho y le pidieron
dibujos. Desde entonces todos los compañeros le trataban bien y le pedían que
les enseñase a dibujar como él. Nunca más le volvieron a llamar apestoso. A
partir de ese momento le empezaron a llamar Juanito el dibujante.
Antonio Cortés Amador y
Javier Gómez Larrosa, 5º Primaria
EL LOBO
BUENO
Pasado un tiempo vieron que el lobo
era muy cariñoso y bueno. Los niños se arrepintieron mucho de darle bollitos y
que se quedara sin dientes.
Colorín colorado este cuento se ha
acabado.
Séfora Moreno Estepa,4º
EP Colegio Nazaret
Premiado de 3ª categoría
(3º y 4º de EP)
UN
TESORO MUY ESPECIAL
Un día encontramos un mapa del tesoro
en la terraza de casa y decidimos seguir rumbo hacia allá. Las instrucciones
empezaban en el aeropuerto. Mi hermano Iago era el que más ilusión tenía por
irse en avión. Cuando subimos, como íbamos a tardar mucho, nos pedimos unos
refrescos.
Cuando aterrizamos no sabíamos bien lo
que nos indicaba el mapa, pero conseguimos seguir la siguiente instrucción. El
sitio marcado era una cabaña en medio del bosque. Nos metimos y deshicimos las
maletas. Dentro de la nevera encontramos la siguiente pista. Era una cruz
marcada en el árbol que había delante de la casa. Fuimos a buscar las palas
para desenterrar el tesoro, pero se nos habían olvidado. Tuvimos que ir al
pueblo más cercano a comprar unas nuevas. Al volver, desenterramos el tesoro.
Era un cofre dorado. Lo abrimos y
encontramos una nota que ponía:
“Enhorabuena, has encontrado el tesoro
más valioso. Pasar tiempo con tu familia, el mayor regalo”
Nos pusimos muy contentos porque la
nota tenía razón. Desde ese día, empezamos a hacer muchas cosas más en familia.
Nadia Gomis Valero, 4ºA
CEIP Prácticas-La Aneja
Finalista de 3ª
categoría (3º y 4º de EP)
ACTIVIDAD
Escribe un cuento o poema con
dibujo y envíalo por email a:
No olvides poner tu nombre y
apellidos, curso, colegio. Podría ser publicado en nuestro BLOG o en La Tiza.
Finalistas de la TERCERA categoria
Continuamos la publicación
de los finalistas del XXV Concurso de Poemas y Cuentos del Grupo Leo. Hoy os
traemos algunos de la tercera categoría, correspondiente a tercero y cuarto de
Educación Primaria. Animaos a leer y escribir y, ¿quién sabe?, a lo mejor el
año que viene son los vuestros.
El GOS AVENTURER
Vaig a contar-vos
l'historia d'un bon amic meu, li diuen Gos Salsitxa.
Bo, perdoneu, també
devia presentar-me, jo sóc un nomo de jardí, els meus
amics a soles en criden
Nomo.
Vaig a continuar amb l'historia,
el meu amic sempre estava avorrit, sempre volia viure d'aventures. Doncs, un
dia vaig inventar el rellotge del temps.
Aquell dia vaig
cridar a Gos Salsitxa:
- Ring! Ring! Gos
Salsitxa! Vine al meu jardí.
- Què passa Nomo?
Mira! He inventat un
rellotge del temps! Posa-t’ho i tria a quina aventura vols anar!
El Gos s'ho va posar
a la pota de davant i com li havia explicat Nomo, va triar anar a viure una
gran aventura a l’època deis dinosaures i, va pegar dos palmades.
CLAP, CLAP !!!!
GUAUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!!!
Gos Salsitxa va caure
damunt de un Dinogat (un dinosaure amb cara de gat), estaven en mig d'una
estampida de tota classe de dinosaures que fugien del gran i perillós
T-REX!!!!!
Després d'estar dies
i dies i dies, es va cansar de córrer i córrer, que va desitjar canviar d’aventura
iva cridar molt fort:
Nomooooooo!! CLAP
CLAP!!!!!!!!
De repent, Gos estava
en el seu jardí i li va dir al Nomo que ara volia ser un guerrer famós. Doncs,
posa una posse de guerrer i fes dos palmades, li va dir el Nomo.
-CLAP, CLAP!!!!!!!
I sense adonar-se
estava damunt d'un cavall lluitant amb una gran espasa.
Després. de guanyar i
guanyar, cada dia anava veient mes i mes morts i va
|
r |
- Nomooooooooo!! CLAP
CLAP!!!!!!!!!
Aquesta vegada va
caure damunt d'un cuixol de flors, quan es va alçar, li va demanar al nomo un
poc més de pau, li va dír que volia anar a l’època dels hippys.
I pensat i fet, tal
com li havia dit Nomo, va posar dos dits davant seua i va cridar:
HIPPYYYYYYI!!!!!!!!!
Que content estava Gos
Salsitxa de vorer tanta pau i harmonia.
Va cridar de nou:
Nomoooooooooo
!!!!!!!!!!!!
- Què et passa ara,
Gos Salsitxa?
El Gos Salsitxa va
decidir provar el consell del seu gran amic.
Va viure moltes
aventures, per exemple, va anar a veure partits de futbol, va patinar sobre
gel, va plantar plantes i arbres en el seu jardí, va anar a MasterChef Gos
Junior, va gaudir amb les fulles de la tardor, va caure a la piscina a l'estiu,
es va disfressar de gat a camestoltes.
Van passar dies i
anys i Gos Salsitxa no s’avorria mai. Vivia tots els dies una aventura nova i
els seus amics van deixar de cridar-li Gos Salsitxa, ara quan ixen al jardí per
el matí, tots preguntaven:
-Hui que fem
"GOS AVENTURER"??
Doncs, ací acabem la història
que us volia contar, on el meu amic Gos va aprendre a gaudir del que tenia a
prop i, sobretot, dels seus amics i família.
FI
Eli Gómez Foale, 3ºCEIP Benicadim, Beniarbeig
EL VIATGE D’ARNAU
Vet aquí una vegada un xiquet de cinc anys
que estimava molt els seus pares.
En aquells dies començaren un viatge per
tot Europa. El primer lloc que van
visitar va ser París, i quan estaven
mirant La Gioconda, Arnau, que així
s’anomenava el xiquet, va trobar un bloc verd de construcció. El més estrany
era que duia escrita la paraula ALEGRIA.
Dies després, el viatge continuava
i la següent parada era Londres, i
concretament al carrer Abbey, el xiquet es
va trobar un bloc roig amb el mot TU. Tots tres es van quedar sorpresos, ja
que no sabien el perquè d’aquells
missatges en blocs.
Una setmana després, la família va arribar
a Berlín, on es trobaren al costat
d’un os, un bloc de color blau en què apareixia pintada la paraula FELICITAT.
El viatge continuava …
La següent ciutat que descobririen seria
Pisa. I, al costat de la famosa torre,
Arnau entropessarà amb el bloc groc que tindrà escrit el substantiu VIDA.
Encara que no ho deia, la família se
sorprenia dia rere dia i va pensar de
crear una oració amb totes les paraules
trobades i col·locar-les al saló de sa
casa.
L’oració que els pares van crear era: “La VIDA amb TU
és ALEGRIA i
FELICITAT”. I així, van ser feliços sempre.
I conte contat, conte acabat i per la
xemeneia s’ha esfumat.
Pau Martínez Guio, 3º Centre Médico Pedro Herrero, Alacant
ACTIVIDAD
Escribe
un cuento o poema con dibujo y envíalo por email a:
No
olvides poner tu nombre y apellidos, curso, colegio. Podría ser publicado en nuestro BLOG.
Un recull de delicioses històries en forma de poema en
les quals ens sorprendran núvols enamorats i pirates, llavadores enfitades i
botons viatgers, princeses i somnis... Amb un llenguatge àgil i divertit, els
més menuts descobriran la màgia dels contes en vers i les rimes poètiques.
L’autora:
EL BOTÓ VIATGER
Soterrat en l'arena
trobà un botó
gran com una moneda,
groc de color.
Amb una ullada,
se'l guardà de seguida
en la butxaca.
Va seguir amb la pala
i amb el rastell,
tota ben concentrada,
fent un castell.
Aquell botó
a la torre faria
de sol redó.
Mentre al lloc el posava
pensà un moment
en la peça de roba
des d'on caigué.
Quina seria?
Quina ja descordada
sempre aniria?
El mirà una altra volta
amb atenció.
Era grandot de veres,
aquell botó!
Amb eixa mida,
d'un abric o jaqueta,
no de camisa...
Un abric o jaqueta
a mig cordar
deixa entrar ben de pressa
fred i humitat...
Pobra persona
condemnada a gelar-se,
fóra qui fóra!
Potser a l'altra banda
de l'ampla mar,
hi era algú que plorava
sense parar.
Plora que plora,
el botó que li falta
busca i no troba.
al pensament
i amollà en l'arena
pala i rastell.
Ella faria
que el botó a casa seua
tornara un dia!
Agarrà una botella
que es trobà enfront
i, buidant la cervesa,
ficà el botó.
Poca en quedava,
de segur que son pare
no s'enfadava...
Li costà bona cosa
posar-li el tap,
molta manya i més força
li calgué emprar.
Però, a cabuda,
no podia guanyar-la
cap cosa dura!
Caminà per la platja
i s'endinsà
fins que al pit li arribava
l'aigua del mar.
Amb un esforç
va llançar la botella
a prop del sol.
La mirava allunyar-se
amb emoció,
desitjant bon viatge
a aquell botó.
En un moment
es va perdre de vista,
com un vaixell.
Va somniar moltes coses
aquella nit,
feia voltes i voltes
a dins del llit.
Li pareixia
que una veu molt llunyana
li ho agraïa.
Extret del llibre: El núvol enamorat i altres contes en vers
Autora : TeresaBroseta
Dibuixos de Xavier Tarazona
Edicions Bromera
Què troba la
protagonista?
A qui
pertanyerà?
Escriu un
conte o poema del viatge del botó i envia'l per email a:
No oblides
posar el teu nom i cognoms, curs, col·legi. Podria ser publicat en el nostre
BLOG.
