Un recull de delicioses històries en forma de poema en
les quals ens sorprendran núvols enamorats i pirates, llavadores enfitades i
botons viatgers, princeses i somnis... Amb un llenguatge àgil i divertit, els
més menuts descobriran la màgia dels contes en vers i les rimes poètiques.
L’autora:
Teresa Broseta (València, 1963) és coneguda especialment per la seua obra dedicada al públic infantil i juvenil, tot i que ha escrit també narrativa per a adults. Les seues obres han sigut reconegudes amb premis com el València de Narrativa per El dia de demà, el de Narrativa Infantil Carmesina de la Safor per La botiga del Carme, el de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Les costures del món i L’illa a la deriva o el de Teatre Infantil Xaro Vidal per No puges a l’andana. També ha publicat els llibres Supermara, superheroïna per sorpresa, L’escarabat de Khaili i Ayrin de les Alcusses, entre altres.
EL BOTÓ VIATGER
Soterrat en l'arena
trobà un botó
gran com una moneda,
groc de color.
Amb una ullada,
se'l guardà de seguida
en la butxaca.
Va seguir amb la pala
i amb el rastell,
tota ben concentrada,
fent un castell.
Aquell botó
a la torre faria
de sol redó.
Mentre al lloc el posava
pensà un moment
en la peça de roba
des d'on caigué.
Quina seria?
Quina ja descordada
sempre aniria?
El mirà una altra volta
amb atenció.
Era grandot de veres,
aquell botó!
Amb eixa mida,
d'un abric o jaqueta,
no de camisa...
Un abric o jaqueta
a mig cordar
deixa entrar ben de pressa
fred i humitat...
Pobra persona
condemnada a gelar-se,
fóra qui fóra!
Potser a l'altra banda
de l'ampla mar,
hi era algú que plorava
sense parar.
Plora que plora,
el botó que li falta
busca i no troba.
al pensament
i amollà en l'arena
pala i rastell.
Ella faria
que el botó a casa seua
tornara un dia!
Agarrà una botella
que es trobà enfront
i, buidant la cervesa,
ficà el botó.
Poca en quedava,
de segur que son pare
no s'enfadava...
Li costà bona cosa
posar-li el tap,
molta manya i més força
li calgué emprar.
Però, a cabuda,
no podia guanyar-la
cap cosa dura!
Caminà per la platja
i s'endinsà
fins que al pit li arribava
l'aigua del mar.
Amb un esforç
va llançar la botella
a prop del sol.
La mirava allunyar-se
amb emoció,
desitjant bon viatge
a aquell botó.
En un moment
es va perdre de vista,
com un vaixell.
Va somniar moltes coses
aquella nit,
feia voltes i voltes
a dins del llit.
Li pareixia
que una veu molt llunyana
li ho agraïa.
Extret del llibre: El núvol enamorat i altres contes en vers
Autora : TeresaBroseta
Dibuixos de Xavier Tarazona
Edicions Bromera
Què troba la
protagonista?
A qui
pertanyerà?
Escriu un
conte o poema del viatge del botó i envia'l per email a:
No oblides
posar el teu nom i cognoms, curs, col·legi. Podria ser publicat en el nostre
BLOG.
No hay comentarios:
Publicar un comentario