Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 05-10-2011
Poemes
ODA ALS PEUS
Grans o menuts,
amples o estrets,
grossos o fins,
lletjos o bells,
siguen com siguen
són tots els peus
dignes d’estima
i aplaudiment.
Som el que som
gràcies a ells:
ens fan anar
ràpids y drets
per on se vulga
que desitgem,
deixant-nos lliures
les mans per fer
treballs, carícies,
menjars, adéus…
Si no els tinguéssem
seríem serps
reptant per terra
sense més cel
que herbam i roques,
arena i fem,
o a quatre potes,
com els porquets
sols menjaríem
el que trobés
per terra el nostre
bavós musell.
Per això un cant
de lloa, oh peus!,
us faig, encara
que els meus sigueu
menuts i grossos,
amples, lletgets,
i sempre un mal
m’estigueu fent
de mil dimonis
ben punyeters.
VENTS
Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
Jo vull que bufe, mare,
sempre el vent de llevant,
que la calor m’ofega,
no em deixa respirar,
asseca rius i fonts
i mata arbres i camps.
Jo vull que ploga, mare,
que estic assedegat.
Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
MENJAR-SE EL MÓN
Si el món fos de xocolata
ja me l’hauria menjat
sense deixar riu ni platja
ni muntanya ni ciutat.
Més que l’or i que la plata,
que dormir i estiuejar,
m’agrada la xocolata,
siga en pastís o gelat,
feta bombó e en la tassa
ben calenta amb pa sucat,
al matí i a la vesprada,
per dinar i per sopar.
Si el món fos de xocolata
el tindria fa temps ja
senceret dins de la panxa,
tot i que em pegara mal.
LA BALENA
Com una muntanya negra
anant d’ací cap allà
es passeja la balena
per tot l’immens oceà.
Obri a vegades l’aixeta
que té al capdamunt de dalt.
i es dutxa la molt coqueta
fent vore que és un volcà.
Quan veu que vénen per ella
i que la volen caçar
s’enfonsa com si tinguera
un coet al cul clavat.
Si té sort i escapa il·lesa
de l’ensurt y de l’atac,
torna a dalt i fa la sesta
bressolada per la mar.
LA PLUJA
Quan plou
plou per a tots.
Per al gat i per al gos.
Per a la pedra i la flor.
Pel al feliç i el ploró.
Quan plou
plou per a tots.
Però si al gat no li agrada,
que ploga fascina el gos
i si la pedra li esvara
és pa i mel per a la flor,
per al feliç cançó d’alba
i per al trist amarg plor.
Quan plou
mai plou que puga
dir-se que plou
a gust de tots.
Grans o menuts,
amples o estrets,
grossos o fins,
lletjos o bells,
siguen com siguen
són tots els peus
dignes d’estima
i aplaudiment.
Som el que som
gràcies a ells:
ens fan anar
ràpids y drets
per on se vulga
que desitgem,
deixant-nos lliures
les mans per fer
treballs, carícies,
menjars, adéus…
Si no els tinguéssem
seríem serps
reptant per terra
sense més cel
que herbam i roques,
arena i fem,
o a quatre potes,
com els porquets
sols menjaríem
el que trobés
per terra el nostre
bavós musell.
Per això un cant
de lloa, oh peus!,
us faig, encara
que els meus sigueu
menuts i grossos,
amples, lletgets,
i sempre un mal
m’estigueu fent
de mil dimonis
ben punyeters.
VENTS
Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
Jo vull que bufe, mare,
sempre el vent de llevant,
que la calor m’ofega,
no em deixa respirar,
asseca rius i fonts
i mata arbres i camps.
Jo vull que ploga, mare,
que estic assedegat.
Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
MENJAR-SE EL MÓN
Si el món fos de xocolata
ja me l’hauria menjat
sense deixar riu ni platja
ni muntanya ni ciutat.
Més que l’or i que la plata,
que dormir i estiuejar,
m’agrada la xocolata,
siga en pastís o gelat,
feta bombó e en la tassa
ben calenta amb pa sucat,
al matí i a la vesprada,
per dinar i per sopar.
Si el món fos de xocolata
el tindria fa temps ja
senceret dins de la panxa,
tot i que em pegara mal.
LA BALENA
Com una muntanya negra
anant d’ací cap allà
es passeja la balena
per tot l’immens oceà.
Obri a vegades l’aixeta
que té al capdamunt de dalt.
i es dutxa la molt coqueta
fent vore que és un volcà.
Quan veu que vénen per ella
i que la volen caçar
s’enfonsa com si tinguera
un coet al cul clavat.
Si té sort i escapa il·lesa
de l’ensurt y de l’atac,
torna a dalt i fa la sesta
bressolada per la mar.
LA PLUJA
Quan plou
plou per a tots.
Per al gat i per al gos.
Per a la pedra i la flor.
Pel al feliç i el ploró.
Quan plou
plou per a tots.
Però si al gat no li agrada,
que ploga fascina el gos
i si la pedra li esvara
és pa i mel per a la flor,
per al feliç cançó d’alba
i per al trist amarg plor.
Quan plou
mai plou que puga
dir-se que plou
a gust de tots.
.....................................................
Tomado de:Oda als peus i altres poemes
Autor: Marc Granell
Dibuixos: Manuel Granell Rodríguez
+ 8 anys
+ 8 anys
Editorial: El Micalet galàctic - Bromera
Propostes didàctiques - Oda als peus: www.bromera.com/tl_files/propdidac/18/18137.pdf
ACTIVITATS:
- Inventa un poema amb un animal que t’agrade. Quan hages acabat fes-li un dibuix ben bonic.
- Fes el mateix amb una part del teu cos.
- Envia els teus poemes acompanyades d'un dibuix original al "Concurso de Poemas y Cuentos del Grupo Leo 2012" a:
Grup Leo
Apartat 3008
03080 Alacant
o per e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario