Desde el Grupo Leo queremos desearos a todos nuestros lectores un felicísimo 2026. Seguro que, con energía renovada después de las vacaciones, con ganas de volver a leer y escribir, os recordamos que el plazo de presentación de trabajos para nuestro concurso acaba el 27 de febrero. Podéis consultar las bases en nuestro blog.
TRAMA AL
TRANSIBERIÀ
El pare de Clarice (Carter Smith)
era conductor del tren i la major
il·lusió de Clarice era anar amb son pare en algun dels seus viatges perquè,
cada vegada que son pare se n’anava, s’havia de quedar amb la seva tia
Margaret, que com Clarice deia “era una autèntica tortura”. Però en aquella
ocasió, a la fi, son pare havia accedit
a que anés de viatge amb ell!
A les set i mitja del matí, Clarice,
estava a la parada de tren emocionadíssima. Tenia la seua maleta a la mà
esquerra i en la mà dreta tenia el tiquet per muntar al transiberià. De sobte, un
xic va xocar amb ella, fent que se li caigués
la maleta i el tiquet.
Tenia els ulls marrons, el cabell
negre com el carbó i aparentava uns dotze o tretze anys, com ella.
- No et preocupes però, em pots ajudar a trobar la
meua habitació, se que estic al vagó 2.- Va dir Clarice.
- Clar! Per cert, em dic Nick- Van dir el xic.
- Encantada- va dir Clarice – Jo soc Clarice Smith, la
filla del conductor.
I van anar a buscar l’habitació de Clarice.
Després d’una bona estona, el pare de
Clarice va tocar a la porta. La va avisar que el tren era molt gran, motiu pel
qual hauria de quedar-se al seu vagó o al vagó cafeteria. La va avisar perquè
sabia, de primera mà, que al seua filla era una gran exploradora...
Un parell de dies més tard, Clarice
ja estava avorrida de no poder explorar el tren i va decidir que volia anar a
investigar. Primer va anar a veure el bar de primera classe, era prou avorrit
perquè no hi havia res molt interesant, sols uns homes tocant el violí, la
viola i l’arpa.
Després va anar al SPA, era molt luxós
i, de sobte, va sentir que la porta s’obria! Eren les sis del matí, qui podria
ser? Es va amagar en un canviador perquè no la descobriren...
- Tens el
paquet?- Va dir una veu molt greu i ronca.
- Si, el tinc
ací- Li va contestar un home.
Alice no veia molt, però si que
sabia que un home era calb i prou alt. A l’altre, no el va arribar a veure.
- He parlat amb Oliver,
Archie i Jacob i a les dotze estarem al bar del vagó 4 per a discutir el pla.-
Va dir l’home a qui no havia pogut veure.
- Perfecte, allí
estaré.- Va dir el home amb una veu greu.
A banda de veure un poc als homes,
també va veure un maletí de cuir negre, com els que hi havien en les pel·lícules
de misteri on guarden feixos de bitllets de cent euros.
Ja eren les set i quart i a Clarice
li va agarrar fam i se’n va recordar que el vagó del menjar, tacava a les set i
mitja! Va anar corrent al vagó del menjar i va seure.
Al vagó del menjar, hi havien moltes taules
ocupades, però hi havia un buit al costat de Nick, el xic que va conèixer el
primer dia i va decidir seure amb ell.
Aquell xic li va despertar la
suficient confiança per contar-li allò que havia escoltat fa una breu estona.
Nick la va animar a anar per tal de descobrir el seu pla. Ella no ho tenia
massa clar però, finalment, la va convèncer.
Havien ideat el seu pla a la
perfecció i, arribat el moment i amagats darrere d’unes caixes polsoses van
escoltar les següents paraules:
-Esteu tots?- Va dir l’home amb aquella veu tan ronca.
- Si, senyor- Van respondre els altres quatre homes.
- Aquí tinc el maletí amb les armes- Va dir l’home de
la veu ronca- El dissabte ho gastarem-
- Què? Hem d’impedir-ho- Va dir Nick, intentant
xiuxiuejar però parlant una m ica massa fort-
- Senyor, crec que algú ens està.. CRASH!
- Qui sou i què voleu!?- Va exclamar l’home més baixet
de tots.
Nick, havia caigut i havia fet que les caixes caigueren
i, ara, els havien descobert!
- Què fareu amb aquelles pistoles?!- Va preguntar
Clarice, intentant aparentar tenir més valentia de la que en realitat tenia,
perquè estava molt espantada.
L’home de la veu ronca va dir, amb
decisió, que volien atracar el tren.
Ambdós estaven aterrats i van
escapar a córrer tan ràpid com van poder. Van anar directament a la cabina del
conductor. Afortunadament, el pare de Clarice va trucar a seguretat i van
buscar aquell grup de delinqüents que volien dur a terme el seu catastròfic
pla.
El pare de Clarice, al principi, no
entenia res perquè pensava que la seua filla li havia fet cas i no havia
explorat el tren però, quan la policia li va contar que ella i el seu amic
havien evitat una tragèdia van fondre’s en una llarga abraçada.
Emily Evans Revert, 6é CEIP El Romeral,
Alcoi
DI NO AL BULLING
A la hora del patio, María y todo su grupo empezaron a reírse de él porque
les parecía graciosas las cosas que hacía.
A los dos meses Mónica ya estaba cansada de ver todo lo que le hacían a
Thiago María y todo su grupo. Así que una mañana Mónica les dijo que no estaba
bien reírse de Thiago. María y su grupo la ignoraron y lo siguieron haciendo.
Mónica no tuvo más remedio que hablar con su profesora, ya que a Thiago le
daba vergüenza.
Llegó el día en el que la profesora y Mónica les dijeron a María y a su
grupo que lo que le hacían a Thiago estaba muy feo y que no lo volvieran a
hacer. Ellas se dieron cuenta de su error y a partir de ese día trataron a
Thiago bien.
Al final, todos se hicieron amigos y la clase estaba feliz.
No lo olvides, no hagas “bulling”, que la otra persona se sentirá mal y
apartada de la clase.
Blanca Rubio Hernández, 5º Cº Fundación A. Bonny, El Campello
Escribe
un cuento o poema con dibujo y envíalo por email a:
No
olvides poner tu nombre y apellidos, curso, y colegio. Será publicado en nuestro BLOG y en el suplemento La Tiza del Periódico
Información.
No hay comentarios:
Publicar un comentario