NO TOTES LES CANÇONS SÓN D'AMOR

Els alumnes de 4t d'ESO de l'IES Gran Via han fet uns poemes que han convertit en cançons gràcies a la IA. Si vols escoltar estos poemes només has d'escanejar el QR. Pots trobar més poemes cantats a l'Instagram de l'institut. Gràcies Noemí pel teu treball.

 

GUITARRA

Las teues corbes em criden

i sé que entre els teus braços hi ha

confort. Les teues sis ànimes de metall

m’encenen totes les nits que et busque

sense por.

 

Em dones la nota exacta, l'alegria

el cos fidel que sempre m'ha

esperat. No hi ha una altra que

resolga l'agonia tota la música que

el món m'ha negat.

 

El meu amor de sis cordes que no

menteixen respires el silenci i la meua

passió.

Et done l'ànima que només

entén la dolça pena d'esta

cançó.

 

En cada escenari, et vull al meu

costat sent la calor del públic, el teu

soroll. Damunt les fustes m'has fet

més honrat no hi ha res que puga

amb el teu so.

 

Ens entenem en un silenci

profund, sense paraules ni

necessitat de més. Al teu costat,

soc l'home més rotund i tu la veu

que mai no perdré.

 

El meu amor de sis cordes que no

menteixen respires el silenci i la meua

passió.

Et done l'ànima que només entén la

dolça pena d'esta cançó.

Sumaya Mekhtiche De Jesús

 

LA CANÇÓ TROPICAL

 

Sota el sol de la

marina bufa el

ventet musical

baixa l’aigua

cristal·lina naix la

cançó tropical.

 

Canta, canta

sense pressa que

la vida és infernal

on les ombres es

fan llum amb la

cançó tropical.

 

Tarongetes i

Garrofes

ritmes dolços

a la mar i la

lluna quan

s’amaga fa la

nit més

especial.

 

Sota la lluna que encén el

jardí ballen les ones

només per a mi

sents la cançó que ens porta fins ací?

I en cada nota et trobe més a prop de mi.

I així hem arribat al matí

dansa tropical, cap llum

estel·lar, correm tots cap al jardí

per acomiadar-nos d’aquesta cançó tan espectacular.

 

Tarongetes i garrofes

ritmes dolços a la mar

i la lluna quan

s’amaga fa la nit més

especial.

Laura Victoria Martínez García

 

QUAN EL CEL EM PARLA

 

Quan el món es queda en

silenci, l'aire canta

cançons velles,

què és eixe so que em

desperta?

Qui pinta emocions en les

finestres?

 

Els teulats fan la seua

cançó, els caragols ixen

amb gràcia. Els bassals

brillen com espills, i la

calma es fa poesia.

És un sospir o una crida?

És joc, o és melangia?

O només el cel em parla?

 

Se senten rialles i

esquitxos, els peus ballen

damunt l'aigua. Els

xiquets trenquen el

silenci,

com si el món jugarà

sense fúria.

 

Pot ser carícia o

tempesta, pot ser suau o

fer tremolar.

De vegades cau com un

sospir, d'altres, com si

volguera cridar.

 

És un sospir o una crida?

És joc, o és melangia?

O només el cel em parla?

Gissel Mora Merino

 

ACTIVIDAD

Escribe un cuento o poema con dibujo y envíalo por email a:

grupoleoalicante@gmail.com

No olvides poner tu nombre y apellidos, curso y colegio. Será publicado en nuestro BLOG y en el suplemento La Tiza del Periódico Información.