miércoles, 1 de abril de 2020

Los libros del mes de abril: "Empar, la becadeta i “el patriarcat”"

Ressenya:
Empar torna a les nostres vides per a tractar, com sempre, de fer-nos millors persones i contagiar missatges positius al món en què vivim. En quin projecte la trobarem ara? Us n’avancem alguna coseta però sense fer-vos cap spoiler, no patiu!
La xiqueta se’ns ha fet major i enguany acaba l’etapa de Primària. Tanmateix, el pas dels anys no ha alterat la seua essència ni un pèl. Així doncs, continuem trobant-nos una xiqueta dolça, simpàtica lluitadora, positiva i compromesa que no accepta les injustícies. Empar ha de fer front a una situació complicada que l’afecta molt de prop: la desigualtat.
Doncs sí, la pobra Empar ha de plantar cara a un company de classe, Miquel Bronchú, que no dubta en afirmar que no vol jugar amb ella perquè les xiques són menys intel·ligents i àgils. Sort que Empar sap com afrontar els problemes i recórrer a les seues amistats per a resoldre qualsevol situació per complicada que siga.
TOTES I TOTS CAMINANT CAP A LA IGUALTAT
Per desgràcia, segur que deveu haver escoltat a la ràdio, vist la televisió o llegit notícies que tenen com a dissortades protagonistes femenines les qui han perdut la vida a mans de les seues parelles, exparelles o familiars simplement per ser dones: allò que es coneix com a “violència de gènere”. Tot i que és completament il·lògic en ple segle XXI, encara hi ha homes que pensen que poden controlar-les sense tindre en compte la seua opinió.
Com podeu veure, açò és un tema molt preocupant sobre el qual cal treballar a fons, de segur que en classe el professorat us en deu haver parlat i deveu haver anat a tallers i a conferències relacionades amb aquestes situacions que van en contra de la igualtat entre homes i dones. I és que l’educació és una de les millors eines per traure de soca-rel totes les idees que estan en la base d’aquesta incorrecta manera d’interpretar el món. La forma d’aconseguir-ho inclou moltes possibilitats diferents, tanmateix el diàleg, la raó i l’escola hi tenen un paper essencial.

L’autora:
Nascuda a Massamagrell l’any 1966, Francisca Gran Serrano, coneguda com Fani Grande és una persona molt vinculada al món de la comunicació des de diferents facetes: presentadora, guionista, escriptora i bloguera. Reconeguda enamorada i gran defensora de la lectura i de la necessitat de reflectir allò que sent, viu i pensa, l’autora ha emprat diverses plataformes per fer sentir la seua veu. Així, per exemple, col·laborava cada divendres amb articles d’opinió al periòdic Levante-EMV mitjançant la columna “Luna menguante”, i també ho ha fet a través de l’edició de la Comunitat Valenciana del diari El Mundo amb “El fémur de Eva”.
És justament a partir d’aquesta darrera columna, i emprant el mateix nom, que Fani Grande es va reinventar i va crear l’any 2012 un blog en internet per tal d’expressar-se i compartir idees sobre tot allò que l’apassiona i li interessa. Alguns dels escrits que s’hi mostraven prengueren forma de llibre utilitzant aquell mateix nom, El fémur de Eva (2014) i, fins i tot, van ser emesos com a part d’un programa radiofònic en el qual participava. L’any 2017 va veure la llum la sua novel.la Jo sóc així i això no és un problema, en què reivindica els drets de les persones trans.
Amb Empar, fallera major infantil (2016), l’autora de l’Horta Nord s’inicià en la publicació de textos teatrals adreçats al públic infantil. La figura d’una tendra, valenta i decidida xiqueta de nou anys, ens demostrà que si ens esforcem, som honestos i estimem realment el que fem, podem aconseguir les nostres metes. Les gestes d’Empar continuaren amb la segona entrega, Empar i Jaume el Primet (2018), on la nostra xiqueta, ja amb deu anys, pretén ajudar Jaume, un company de classe nouvingut al poble, a complir una de les seues majors il·lusions: ser actor. Per fer-ho ha d’enfrontar-se a situacions complicades on sura el fantasma de l’assetjament escolar i tota la xicalla comença a fer-se major i parla del que vol ser en el futur. Així doncs, prepareu-vos per a desfruitar d’aquesta tercera historia d’Empar de la mà de Fani, que és, com a ella li agrada autodefinir-se, una “juntalletres” ja professional i que sap com transmetre’ns missatges molt positius. De fet, aquestes peces teatrals li han valgut Premis als Valors Socials-mediambientals, solidaris i d’integració d’altres cultures-concedits en el Concurs de Teatre Infantil de la Junta Fallera de Torrent.

L’il·lustrador:
Ramón Pla, él mismo nos cuenta: “Nací en Valencia (España) un 3 de Febrero del año 1974 en una familia en la que el amor por el dibujo no podría haber pasado más de largo. Ilustrador de vocación, la mayor parte de mi vida ya desde niño se desarrolla con un lápiz en la mano.
Tras estar en varias academias y tras cursar Bachiller entro en la Escuela de Artes y Oficios de Valencia donde estudio Diseño Gráfico e Ilustración que abre mi mente y define mi inquietud por el dibujo en una clara dirección, la ilustración.
Entre tanto gano una beca de diseño en una empresa multinacional valenciana de porcelana artística para la que a día de hoy y después de más de quince años dirijo su Departamento de Decoración.
Paralelamente, en el tiempo que me queda libre de esta relación contractual, soy diseñador de fallas en mi ciudad e ilustro siempre que puedo y se me presenta la oportunidad cualquier libro infantil o juvenil que se me cruce por delante.”

EMPAR, LA BECADETA I EL “PATIARCAT”


Miquel, que sempre havia sigut ben simpàtic i amable, ara no vol jugar amb xiques. Diu que “no molen” i que no són igual que els xics ni de bon tros. Empar està segura que això són coses del patriarcat, encara que no sap ben bé què significa. Per sort, entre tots li demostraran com d’equivocat està.


ESCENA 1
El pastisset
(EMPAR està a la seua habitació. El llit amb el seu cobertor de magdalenes. Tot el terra ple de llibres. EMPAR escriu al iaio Vicent. Hi ha una cistella de bàsquet en un racó de l’Habitació on els FOLLETS tiren balons. ELS FOLLETS estan bufant, suant, esgotats. Van amb roba de diversos esports: fúting, bàsquet, ciclista, natació, dansa, porten aletes, etc.)

EMPAR. Estimat iaio Vicent, dos punts. La mareta diu que faça la becadeta, però jo no estic per becadetes, iaio, jo vull eixir corrent i anar a la bíblio a buscar llibres per poder entendre què m’ha passat. Estic superrrrr in-dig-na-da, iaio. (EMPAR diu indignada amb molt d’èmfasi.) Saps què m’ha passat, iaio?... M’ha passat…Ai, espera, que m’he llançat en planxa al llit i no m’he buidat les butxaques. (EMPAR trau quatre magdalenes de les butxaques i torna atombar-se al llit. Agafa bolígraf.) Ai, espera, un moment, que em clave açó. (EMPAR trau una carlota enorme de la butxaca, la mira amb llàstima, la llança a un racó i li pega a un FOLLET al cap.) Iaio, este matí Miquel m’ha dit que no vol jugar al bàsquet amb mi perquè soc una xica i no tinc força per llançar la pilota a la cistella!!!!. És que, jo flipe, iaio… Sí, damunt, estic que redole, i ell és més baixet que jo. Fli-pe en colorets iaio. Si jo l’ajudava a fer deures quan érem xicotets! Iaio, t’he fet cas i he intentat dialogar amb ell, i li he preguntat que quin era el problema que jo fora xica. Saps què m’ha amollat? Ha fet cara de rata xafada i ha dit tot fanfarró: “Buaaa, les xiques sou un rotllo”. I ha pegat mitja volta i s’ha pirat. Pau i Cristina que ho han escoltat li han dit que se n’ha passat tres pobles, però ell ja havia fet fugina. Això és normal, iaio???? (EMPAR crida quan fa la pregunta).


MARE. Empaaaaaaarrrrrrr, fes el favor de descansar el cabet una miqueta, encara et queda molt de dia per davant. (La mare d’EMPAR crida des de fora de l’escenari.)
EMPAR. Mami, maretaaaa!!!! (EMPAR amb veu dolceta.)
MARE. Tarari, tarareta!!! (La MARE des de fora de l’escenari.)
EMPAR. (EMPAR parla rient.) És que el iaio vol que li explique el que m’ha passat amb Miquel!!! (EMPAR pega un bot del llit i acosta l’orella a la porta.)
MARE. Clar, dona, i no t’oblides de contar-li al iaio això de les carlotes que ens va dir Júlia!!! (Des de fora de l’escenari.)
EMPAR. (EMPAR mira la carlota de terra, va a buscar-la, l’agafa, la mira de prop, l’olora, vol pegar-li un mos però amb el dit l’assenyala com si anara a posar-li una multa i se la mira de lluny.) Tens un coloret molt bonic, però no et mossegaré tan fàcilment, Madame Càglot. (EMPAR pronuncia amb accent en la lletra a i dient “caglot”, com si fora un nom francés) Vol berenar amb mi, madame Càglot?... Tenim api i brócoli. (EMPAR mou la carlota a dreta i Esquerra dient que no.) No li agrada el brócoli?... Doncs és molt bo per a la pell. Per no dir l’api, l’api és me-ra-ve-llós. (EMPAR diu això amb veu molt teatral.)
MARE. Empaaaaaaaaar!!!! No et burles de les carlotes, que són molt bones per a la pell!!! (La Mare crida fora de l’escenari.)
EMPAR. (EMPAR deixa la carlota en la tauleta de nit i torna a obrir el diari.) Iaio, això de la carlota… Això de la carlota és un complot! Com estan de pesats que menge massa dolç!!! I jo quina culpa tinc que tot estiga tan bo… I m’han dut a Júlia, la nutricionista, perquè diuen que estic que redole… Però jo els he dit que és normal eixamplar-me, que ja he complit onze anys i passaré a l’ESO, i que estic fent-me major! A més, si ara cresc ampla, després m’estiraré, que el creixement és així: primer eixample i després m’estire. Diu la mareta que, en lloc de magdalenes, menge carlotes… (EMPAR agafa la carlota, li pega un mos i fa cara com si haguera xuclat una llima.) Puaggg… On m’havia quedat?... Ah, sí. Tu et penses que això de Miquel és normal, iaio?... Eixe té una carxofa torrada al cap o què?... Ara resulta que tampoc vol fer booktubs en classe perquè ixen xiques en els videos… I un dia, Miquel va dir a Vicen, la nostra mestra, que no creia que ella tinguera el diploma de mestra perquè les dones no som tan llestes… És superfort (EMPAR es gira cap a munt i mira el sostre quan diu el segon “que fort”.) Tot açò de la indignació és esgotador. (EMPAR badalla.) Crec que sí faré la becadeta. (EMPAR comença a badallar més.) Quin pastisset tenim a l’escola, iaio, quin pastisset… (EMPAR reviscola.) Pastisset, quina paraula més bonica. Pastisset… Pas-tis-set… Pas-ti…  Pas… Ti… (EMPAR es torna a gitar i va dient pastisset fins que es queda adormida damunt del diari).

Editorial: Bromera


1. Treballarem comprensió lectora: Per què penses que està tan indignada Empar? Per què l’han portat a la nutricionista?
 Què faríeu si algú us diu que no vol jugar amb vosaltres perquè sou menys intel·ligents, àgils i feu les coses pitjor? I si volen justificar açò dient que és normal per haver nascut xiquetes i no xiquets?
2.Treballarem notícies de la ràdio i la televisió o el periòdic sobre allò que es coneix com a “violència de gènere”. Podem fer a classe una dramatització. També jocs per a treballar la igualtat. I quina millor manera d’actuar que acudint a la biblioteca com fa Empar per trobar el màxim d’informació possible.
3.Escriu un conte o poema i envia’l per correu postal, acompanyat amb un dibuix, amb el teu nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon a:
Grup LEO
apartat 4042
03080 Alacant
Podran ser publicats al nostre BLOG.


No hay comentarios:

Grupo Leo