Ressenya:
Empar
torna a les nostres vides per a tractar, com sempre, de fer-nos millors
persones i contagiar missatges positius al món en què vivim. En quin projecte
la trobarem ara? Us n’avancem alguna coseta però sense fer-vos cap spoiler, no patiu!
La
xiqueta se’ns ha fet major i enguany acaba l’etapa de Primària. Tanmateix, el
pas dels anys no ha alterat la seua essència ni un pèl. Així doncs, continuem
trobant-nos una xiqueta dolça, simpàtica lluitadora, positiva i compromesa que
no accepta les injustícies. Empar ha de fer front a una situació complicada que
l’afecta molt de prop: la desigualtat.
Doncs sí,
la pobra Empar ha de plantar cara a un company de classe, Miquel Bronchú, que
no dubta en afirmar que no vol jugar amb ella perquè les xiques són menys intel·ligents
i àgils. Sort que Empar sap com afrontar els problemes i recórrer a les seues
amistats per a resoldre qualsevol situació per complicada que siga.
TOTES I
TOTS CAMINANT CAP A LA IGUALTAT
Per
desgràcia, segur que deveu haver escoltat a la ràdio, vist la televisió o
llegit notícies que tenen com a dissortades protagonistes femenines les qui han
perdut la vida a mans de les seues parelles, exparelles o familiars simplement
per ser dones: allò que es coneix com a “violència de gènere”. Tot i que és
completament il·lògic en ple segle XXI, encara hi ha homes que pensen que poden
controlar-les sense tindre en compte la seua opinió.
Com podeu
veure, açò és un tema molt preocupant sobre el qual cal treballar a fons, de
segur que en classe el professorat us en deu haver parlat i deveu haver anat a
tallers i a conferències relacionades amb aquestes situacions que van en contra
de la igualtat entre homes i dones. I és que l’educació és una de les millors
eines per traure de soca-rel totes les idees que estan en la base d’aquesta
incorrecta manera d’interpretar el món. La forma d’aconseguir-ho inclou moltes possibilitats
diferents, tanmateix el diàleg, la raó i l’escola hi tenen un paper essencial.
L’autora:
Nascuda a
Massamagrell l’any 1966, Francisca Gran
Serrano, coneguda com Fani Grande és
una persona molt vinculada al món de la comunicació des de diferents facetes:
presentadora, guionista, escriptora i bloguera. Reconeguda enamorada i gran
defensora de la lectura i de la necessitat de reflectir allò que sent, viu i
pensa, l’autora ha emprat diverses plataformes per fer sentir la seua veu.
Així, per exemple, col·laborava cada divendres amb articles d’opinió al
periòdic Levante-EMV mitjançant la
columna “Luna menguante”, i també ho ha fet a través de l’edició de la
Comunitat Valenciana del diari El Mundo
amb “El fémur de Eva”.
És
justament a partir d’aquesta darrera columna, i emprant el mateix nom, que Fani
Grande es va reinventar i va crear l’any 2012 un blog en internet per tal
d’expressar-se i compartir idees sobre tot allò que l’apassiona i li interessa.
Alguns dels escrits que s’hi mostraven prengueren forma de llibre utilitzant
aquell mateix nom, El fémur de Eva
(2014) i, fins i tot, van ser emesos com a part d’un programa radiofònic en el
qual participava. L’any 2017 va veure la llum la sua novel.la Jo sóc així i això no és un problema, en què reivindica els drets de les
persones trans.
Amb Empar, fallera major infantil (2016),
l’autora de l’Horta Nord s’inicià en la publicació de textos teatrals adreçats
al públic infantil. La figura d’una tendra, valenta i decidida xiqueta de nou
anys, ens demostrà que si ens esforcem, som honestos i estimem realment el que
fem, podem aconseguir les nostres metes. Les gestes d’Empar continuaren amb la
segona entrega, Empar i Jaume el Primet
(2018), on la nostra xiqueta, ja amb deu anys, pretén ajudar Jaume, un company
de classe nouvingut al poble, a complir una de les seues majors il·lusions: ser
actor. Per fer-ho ha d’enfrontar-se a situacions complicades on sura el
fantasma de l’assetjament escolar i tota la xicalla comença a fer-se major i
parla del que vol ser en el futur. Així doncs, prepareu-vos per a desfruitar
d’aquesta tercera historia d’Empar de la mà de Fani, que és, com a ella li
agrada autodefinir-se, una “juntalletres” ja professional i que sap com
transmetre’ns missatges molt positius. De fet, aquestes peces teatrals li han
valgut Premis als Valors Socials-mediambientals, solidaris i d’integració
d’altres cultures-concedits en el Concurs de Teatre Infantil de la Junta
Fallera de Torrent.
L’il·lustrador:
Ramón Pla, él mismo nos cuenta: “Nací en Valencia (España) un 3 de
Febrero del año 1974 en una familia en la que el amor por el dibujo no podría
haber pasado más de largo. Ilustrador de vocación, la mayor parte de mi vida ya
desde niño se desarrolla con un lápiz en la mano.
Tras
estar en varias academias y tras cursar Bachiller entro en la Escuela de Artes
y Oficios de Valencia donde estudio Diseño Gráfico e Ilustración que abre mi
mente y define mi inquietud por el dibujo en una clara dirección, la
ilustración.
Entre
tanto gano una beca de diseño en una empresa multinacional valenciana de
porcelana artística para la que a día de hoy y después de más de quince años
dirijo su Departamento de Decoración.
Paralelamente,
en el tiempo que me queda libre de esta relación contractual, soy diseñador de
fallas en mi ciudad e ilustro siempre que puedo y se me presenta la oportunidad
cualquier libro infantil o juvenil que se me cruce por delante.”
EMPAR, LA BECADETA I EL “PATIARCAT”
Miquel,
que sempre havia sigut ben simpàtic i amable, ara no vol jugar amb xiques. Diu
que “no molen” i que no són igual que els xics ni de bon tros. Empar està segura
que això són coses del patriarcat,
encara que no sap ben bé què significa. Per sort, entre tots li demostraran com
d’equivocat està.
ESCENA 1
El pastisset
(EMPAR està a la seua habitació. El llit amb el seu
cobertor de magdalenes. Tot el terra ple de llibres. EMPAR escriu al iaio
Vicent. Hi ha una cistella de bàsquet en un racó de l’Habitació on els FOLLETS
tiren balons. ELS FOLLETS estan bufant, suant, esgotats. Van amb roba de
diversos esports: fúting, bàsquet, ciclista, natació, dansa, porten aletes, etc.)
EMPAR. Estimat
iaio Vicent, dos punts. La mareta diu que faça la becadeta, però jo no estic
per becadetes, iaio, jo vull eixir corrent i anar a la bíblio a buscar llibres
per poder entendre què m’ha passat. Estic superrrrr in-dig-na-da, iaio. (EMPAR diu indignada amb molt d’èmfasi.)
Saps què m’ha passat, iaio?... M’ha passat…Ai, espera, que m’he llançat en
planxa al llit i no m’he buidat les butxaques. (EMPAR trau quatre magdalenes de les butxaques i torna atombar-se al
llit. Agafa bolígraf.) Ai, espera, un moment, que em clave açó. (EMPAR trau una carlota enorme de la butxaca,
la mira amb llàstima, la llança a un racó i li pega a un FOLLET al cap.)
Iaio, este matí Miquel m’ha dit que no vol jugar al bàsquet amb mi perquè soc
una xica i no tinc força per llançar la pilota a la cistella!!!!. És que, jo
flipe, iaio… Sí, damunt, estic que redole, i ell és més baixet que jo. Fli-pe
en colorets iaio. Si jo l’ajudava a fer deures quan érem xicotets! Iaio, t’he
fet cas i he intentat dialogar amb ell, i li he preguntat que quin era el
problema que jo fora xica. Saps què m’ha amollat? Ha fet cara de rata xafada i
ha dit tot fanfarró: “Buaaa, les xiques sou un rotllo”. I ha pegat mitja volta
i s’ha pirat. Pau i Cristina que ho han escoltat li han dit que se n’ha passat
tres pobles, però ell ja havia fet fugina. Això és normal, iaio???? (EMPAR crida quan fa la pregunta).
MARE. Empaaaaaaarrrrrrr,
fes el favor de descansar el cabet una miqueta, encara et queda molt de dia per
davant. (La mare d’EMPAR crida des de
fora de l’escenari.)
EMPAR. Mami,
maretaaaa!!!! (EMPAR amb veu dolceta.)
MARE. Tarari,
tarareta!!! (La MARE des de fora de
l’escenari.)
EMPAR. (EMPAR parla rient.) És que el iaio vol
que li explique el que m’ha passat amb Miquel!!! (EMPAR pega un bot del llit i acosta l’orella a la porta.)
MARE. Clar,
dona, i no t’oblides de contar-li al iaio això de les carlotes que ens va dir
Júlia!!! (Des de fora de l’escenari.)
EMPAR. (EMPAR mira la carlota de terra, va a
buscar-la, l’agafa, la mira de prop, l’olora, vol pegar-li un mos però amb el
dit l’assenyala com si anara a posar-li una multa i se la mira de lluny.) Tens
un coloret molt bonic, però no et mossegaré tan fàcilment, Madame Càglot. (EMPAR pronuncia amb accent en la lletra a i
dient “caglot”, com si fora un nom francés) Vol berenar amb mi, madame
Càglot?... Tenim api i brócoli. (EMPAR
mou la carlota a dreta i Esquerra dient que no.) No li agrada el
brócoli?... Doncs és molt bo per a la pell. Per no dir l’api, l’api és
me-ra-ve-llós. (EMPAR diu això amb veu
molt teatral.)
MARE.
Empaaaaaaaaar!!!! No et burles de les carlotes, que són molt bones per a la
pell!!! (La Mare crida fora de l’escenari.)
EMPAR. (EMPAR
deixa la carlota en la tauleta de nit i torna a obrir el diari.) Iaio, això de la carlota… Això de la carlota és un complot!
Com estan de pesats que menge massa dolç!!! I jo quina culpa tinc que tot
estiga tan bo… I m’han dut a Júlia, la nutricionista, perquè diuen que estic
que redole… Però jo els he dit que és normal eixamplar-me, que ja he complit
onze anys i passaré a l’ESO, i que estic fent-me major! A més, si ara cresc
ampla, després m’estiraré, que el creixement és així: primer eixample i després
m’estire. Diu la mareta que, en lloc de magdalenes, menge carlotes… (EMPAR agafa la carlota, li pega un mos i fa
cara com si haguera xuclat una llima.) Puaggg… On m’havia quedat?... Ah,
sí. Tu et penses que això de Miquel és normal, iaio?... Eixe té una carxofa
torrada al cap o què?... Ara resulta que tampoc vol fer booktubs en classe perquè ixen xiques en els videos… I un dia,
Miquel va dir a Vicen, la nostra mestra, que no creia que ella tinguera el
diploma de mestra perquè les dones no som tan llestes… És superfort (EMPAR es gira cap a munt i mira el sostre
quan diu el segon “que fort”.) Tot açò de la indignació és esgotador. (EMPAR badalla.) Crec que sí faré la
becadeta. (EMPAR comença a badallar més.)
Quin pastisset tenim a l’escola, iaio, quin pastisset… (EMPAR reviscola.) Pastisset, quina paraula més bonica. Pastisset…
Pas-tis-set… Pas-ti… Pas… Ti… (EMPAR es torna a gitar i va dient pastisset
fins que es queda adormida damunt del diari).
Dibuixos: Ramon Pla Vicente
Editorial: Bromera
1. Treballarem
comprensió lectora: Per què penses que
està tan indignada Empar? Per què l’han portat a la nutricionista?
Què faríeu si algú us diu que no vol jugar amb
vosaltres perquè sou menys intel·ligents, àgils i feu les coses pitjor? I si
volen justificar açò dient que és normal per haver nascut xiquetes i no
xiquets?
2.Treballarem
notícies de la ràdio i la televisió o el periòdic sobre allò que es coneix com
a “violència de gènere”. Podem fer a classe una dramatització. També jocs per a
treballar la igualtat. I quina millor manera d’actuar que acudint a la
biblioteca com fa Empar per trobar el màxim d’informació possible.
3.Escriu un
conte o poema i envia’l per correu postal, acompanyat amb un dibuix, amb el teu
nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon a:
Grup LEO
apartat
4042
03080
Alacant
Podran ser publicats al nostre BLOG.
No hay comentarios:
Publicar un comentario