jueves, 5 de febrero de 2015

Los libros del mes de enero de 2015 del Grupo Leo



Edat: A partir de 12 anys.

Sinopsi:

Cada nit, Xahrazad comença un nou relat per aconseguir que el rei Xahriar s’emocione i en vulga conéixer més. D’aquesta manera, farà que la seua execució vaja ajornant-se dia rere dia. Per intentar salvar-se’n, Xahrazad ens narrarà contes tan coneguts com Aladí o Alí Babà i els quaranta lladres, així com històries noves que fascinaran tant els lectors com el mateix Xahriar.

L’autor:


Vicent Vila Berenguer (Albaida, 1954). La seua vinculació professional al teatre comença el 1981 amb la companyia Bambalina titelles. A partir de 1989 i fins a l'actualitat, es fa càrrec del Centre Teatral Escalante de la Diputació de València. Així mateix, ha impulsat cicles i espectacles diversos, i ha creat l'Escola de Teatre del centre. La seua dedicació literària ens ha proporcionat vora una trentena d'obres pròpies i adaptacions, bona part de les quals han arribat a l'escena. En destaquem L'última llibreria, La cueva del Gran Banús, El guerrer de Moixent... El 1996 guanya el Premi de teatre Eduard Escalante. Així mateix, ha escrit nombroses obres i ha publicat en aquesta mateixa col·lecció Les botes del Gat amb Botes, Els somnis de Gulliver i Pinotxo. El 1997 va guanyar el Premi Teatre Ciutat de València amb La nit de Turandot.
La representació de l’obra es va estrenar el 13 d’octubre de 2014, al Centre Teatral Escalante de la Diputació de València. A continuació, hi ha un enllaç on podràs veure informació sobre la programació d’espectacles al Teatre Escalante, on hi és Els contes de ‘Les mil i una nits’:


«ALÍ BABÀ I ELS QUARANTA LLADRES»


Escena 1. Una nit més.
(A un costat de l’escena, Xharazad asseguda al costat de Xahriar. Es troben a la seua cambra.)

Xahrazad. En una ciutat de Pèrsia vivien dos germans: Kàssim, que era molt ric i ronyós, i Alí Babà, que era llenyater i amb eixe ofici es guanyava escassament la vida. Un dia, mentre Alí Babà feia llenya per a vendre-la...
(Entren quatre titellaires arrossegant un retaule de titelles enmig de l’escena.)

Escena 2. Els quaranta lladres
(Enmig de l’escena, una paret de roques. Apareix Alí Babà amb un costal de llenya. S’escolta un gran soroll de cavalls que s’acosten i es detenen.)
Alí. Què és eixe rebombori i eixa polseguera? Sembla un exèrcit que s’acosta... Han parat i baixen dels cavalls. M’amagaré... (Ho fa darrere la llenya.)
Veu del cap dels lladres. Vosaltres dos, agafeu els sacs amb el que hem furtat i la resta espereu-vos ací mentre ho deixem tot a la cova! (Entra el cap amb els dos ajudants i es dirigeix al centre de l’escena. Cridant.) Sèsam, obri’t! (Amb un gran soroll, s’obri una cova i entren els lladres.) Vinga, afanyeu-vos, que no ens descobrisca ningú! (Tornen a eixir els lladres sense els sacs.) Sèsam, tanca’t! (Es tanca la cova i se’n van.)
Alí. Per la gràcia d’Al·là! Eixa cova és l’amagatall dels lladres que assolen la regió! I pel que sembla, amb eixa fórmula màgica s’obri... Provaré ara que no hi ha ningú. (Crida) Sèsam, obri’t! (S’obri altra volta la cova i Alí hi entra. Fosc.)

Escena 3. La cova del tresor

(L’interior de la cova és ple de tresors.)
Alí. Per tots els ossos dels meus avantpassats! No havia vist mai tanta riquesa junta! Però tanquem la porta, no siga que algú em descobrisca. Sèsam, tanca’t! (I es tanca la cova.) Or, monedes, safates de plata i coure, teixits de seda! I sembla que tot ha sigut furtat! (Fa una ullada.) Agarraré només unes quantes monedes perquè no noten que en falten... Amb estos diners podré arreglar la casa i comprar vestits per a mi i per a la meua dona Fàtima. I ara cap a casa... Sèsam, obri’t! (S’obri la cova i Alí ix.)
                                                                                        
Escena 4. L’avariciós Kàssim
(A casa d’Alí Babà.)
Fàtima. Quina sort, Alí! Ara podrem planificar les despeses de la casa i viure tranquil·lament.
Alí. Sí, Fàtima, podríem reformar la casa i viure més dignament...
Fàtima. Però ho farem amb discreció. Només el fet d’haver-nos comprat esta roba tan luxosa podria cridar l’atenció. A més, no vull que tornes a eixa cova a buscar més or, pot ser perillós.
Kàssim. (Entrant.) No cal que tornes a la cova, Alí, aniré jo en el teu lloc!
Fàtima i Alí. Kàssim!
Kàssim. Jo mateix! Ho he escoltat tot! Ja fa dies que veig moviment a casa vostra i ara entenc el que ha passat! Esta nit agarraré un carro i aniré a eixa cova i l’ompliré d’or i joies!
Alí. No vages, germà. Podries topar-te amb els lladres!
Kàssim. Si et penses que deixaré tot el tresor per a tu, estàs molt enganyat, Alí Babà! Hahaha! (Se’n va.)
Alí. No hi vages, Kàssim, no hi vages! Almenys deixa’m acompanayar-te!
Fàtima. Deixa’l, Alí, no aconseguiràs res! Ja saps que és un avariciós i que tard o d’hora d’eixe vici serà la seua ruïna!
Alí. Kàssim! (Ix darrere d’ell.)

Escena 5. Kàssim és descobert
(Dins de la cova.)
Kàssim. Açò sí que és un tresor de veritat! Ara sí que puc dir que sóc ric! Agafaré primer estos dos sacs que sembla que són per a mi i els deixaré en el carro! I ara les paraules perquè s’òbriga la cova... Mmm, eren, eren... Dacsa, obri’t! No, dacsa no era... Ordi, obri’t! Tampoc! Ai, ai, ai... Era una planta... Fava, encisam... Tomaca, obri’t Tampoc, tomaca no era! Obri’t, carxofa! Que no! Ara no me’n recorde!
Veu del cap dels lladres. Sèsam, obri’t!
Kàssim. Això, això era! Sèsam, obri’t! Gràcies! Ai, qui ha dit això? Ai, mare, els lladres! (S’amaga. Entra el cap dels lladres amb un parell d’ells i el descobreixen.)
Cap dels lladres. Així és que tu eres qui ens ha furtat el tresor?
Kàssim. No, jo no sé res!
Cap dels lladres. No? I què fa eixe carro allà fora?
Kàssim. Un carro? No en sé res!
Cap dels lladres. No en saps res? Jo t’ho explicaré! Ens vas furtar una vegada i ara tornes a buscar la resta!
Kàssim. No, no. Jo no vaig ser... Va ser Alí Babà, el meu germà!
Cap. Així que Alí Babà... Ara et tancarem a la cova, em disfressaré de comerciant d’oli i anirem a la ciutat, on matarem eixe Alí Babà. Després tornarem a buscar-te i et penjarem d’un arbre ací fora, així serviràs d’exemple per a qui vulga furtar-nos! Hahaha!
Kàssim. Perdó, vos ho tornaré tot...
(Li peguen una espenta a Kàssim. Fosc)


Escena 6. El cap dels lladres a casa d’Alí Babà

Fàtima. Estimat Alí, encara no sabem res del teu germà?
Alí. No, i és estrany, fa un parell de dies que va anar a la cova i ningú no en sap res.
Fàtima. He parlat amb la seua dona, li va dir que se n’anava de viatge.
Alí. Ja el vaig advertir que anar a la cova era perillós!
Fàtima. De segur que li ha passat alguna cosa!
Cap dels lladres. (Entrant, disfressat.) Bona vesprada!
Alí. Bona vesprada, senyor...
Cap. El meu nom no importa. Sóc comerciant, venedor d’oli, i com que estic de pas a la ciutat, estic visitant la gent per vendre un poc d’oli.
Fàtima. Oli?
Alí. Quina sort, Fàtima! Precisament la meua dona i jo fa uns dies que parlàvem de comprar-ne...
Cap. Doncs ara teniu una oportunitat única: vos puc deixar per molt bon preu una remesa de quaranta gerres que acabe d’adquirir.
Fàtima. Quaranta? No en són moltes?
Cap. Ajustaré el preu i quedareu ben satisfets. És un oli d’una gran qualitat.
Alí. D’acord, senyor... (A ella) Estimada, tard o d’hora el gastarem tot.
Cap. Perfecte, amic meu. A poqueta nit portaré l’oli, així demà de matí podré tornar a ma casa, d’ on fa molt de temps que vaig eixir.
Alí. Gràcies..., amic. Si voleu passar la nit a casa nostra...
Fàtima. Però Alí...
Cap. No voldria molestar, encara que em vindria molt bé... per als meus plans...
Alí. Doncs vos esperem a sopar.
Cap. Gràcies, amic. Fins després.
Alí. Adéu! (El cap dels lladres se’n va.)
Fàtima. Alí, no hauries d’haver-lo convidat a casa, no el coneixem i em dóna molta desconfiança...
Alí. Dona, no patisques. Au, preparem alguna cosa per a sopar.
Fàtima. Sí, anem... Quaranta gerres d’oli... Quaranta... Açò de què em sona?

Extret i adaptat de: Contes de ‘Les mil i una nits’
Col·lecció: Micalet Teatre
Editorial: Bromera



ACTIVITATS:
  
  1. Què et pareix l’actitud que té Alí Babà i Kàssim del tresor dels lladres? Tu que en faries?
  2. Què és un tresor per a tu? Com reaccionaries si te’l furtaren? Coneixes altres històries de robatoris?
  3. Com acabarà la història d’Alí Babà? Pots escriure el final del relat original si el coneixes o crear un de nou. Tu decideixes! No t’oblides d’incloure un dibuix il·lustratiu de l’escena. Després, envia-ho tot al Concurs Literari del Grup Leo:


Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant

Escriu el teu nom, cognoms, curs, centre escolar i número de telèfon particular.


No hay comentarios: