Ressenya:
L’expedició del doctor
Balmis és una novel·la històrica. L’any 1803 el vaixell María Pita va emprendre
un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos orfes per
fer una cadena d’inoculacions de la vacuna de la verola amb l’objectiu de
transportar-la enllà de l’oceà i salvar la vida de milers d’infants. El doctor
Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport
del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir una aventura filantròpica que
semblava impossible. I així hauria estat si no fóra per la valentia i el
sacrifici dels nens i de la directora de l’orfenat, Isabel Zendal. El seu paper
esdevindria fonamental per a dur endavant aquesta expedició que va canviar el
curs de la història.
L’autora:
María
Solar. Sóc escriptora i periodista de la Televisió de Galícia i
la Ràdio Galega. Vaig nàixer el dia de Nadal de 1970 a Santiago de
Compostel·la, on visc. De xicoteta el meu temps passava entre llibres i
televisió, i d'adulta vaig fer d'ambdues coses la meua professió. Així que tinc
la sort de treballar en el que m'agrada i per açò em sent afortunada.
En la meua formació
acadèmica vaig barrejar les ciències i les lletres: sóc llicenciada en Biologia
i en Periodisme, i diplomada en Magisteri. Tinc també el títol d'Especialista
en Informació Ecològica i Mediambiental.
Sempre em vaig centrar en el
món de la comunicació, principalment en radi i televisió, encara que també he
col·laborat en premsa i revistes. He treballat com a actriu de doblatge.
La literatura és la meua
altra passió al costat del periodisme. Són per a mi dues cares de la
comunicació, una real i una altra aficionada, però en ambdues a l'altre costat
hi ha algú a qui vols explicar alguna cosa.
Les meues novel·les han
tingut per destinatari tant al públic adult com el de totes les edats, perquè
així és com entenc la literatura infantil i juvenil: com a literatura per a
totes les edats.
En el món de la literatura
juvenil tinc diverses obres premiades i traduïdes del gallec a altres idiomes (castellà,
català, portuguès, italià o polonès...): O meu pesadelo favorit és el meu
llibre més guardonat. “A verdadeira
historia da mosca da tele” ha rebut el Premi Frei Martin Sarment 2014; i amb
“Teño, uns pés perfectos” vaig entrar
de nou en la prestigiosa llista White Ravens 2016.
A l’enllaç següent podeu
llegir una interessant entrevista a María Solar sobre el llibre L’expedició del
doctor Balmis:
Transcripció de la seua
biografia extreta de la web: http://mariasolar.com/es/biografia
LA REIAL EXPEDICIÓ FILANTRÒPICA DE LA VACUNA
L’hora que Balmis havia donat al doctor Posse i a Salvany per a organitzar l’estada dels xiquets de Madrid va passar volant. Era cert que aquells xiquets eren indomables i que es comportaven molt malament. El viatge els havia alterat encara més, estaven cansats i enfadats. Balmis, com es podia esperar, havia imposat un ritme duríssim de viatge, molt poc adequat per als xiquets i, encara menys, per a aquells, que mai en la seua vida havien passat ni una sola hora tancats dins d’un cotxe de cavalls, sense cap possibilitat de córrer ni de saltar. En onze dies completaren el viatge de Madrid a la Corunya. Pararen poc, per precaució, per si de cas en algun dels descansos els xiquets pretenien escapar-se o anar a reunir-se amb els qui no devien. A la caravana hi havia tres cotxes de cavalls per a ells, que avançaven ben separats. En un, viatjava el gros del grup, els xiquets que no estaven vacunats. En un altre, anaven els xiquets acabats de vacunar, als quals calia controlar sovint la febre, en quin estat estaven i l’evolució de les pústules. En el tercer, anaven dos xiquets que ja havien superat la vacunació i als quals Balmis no volia reunir amb els altres, perquè podia haver-hi una remota possibilitat que es contagiaren.
Així que es van quedar sols, Salvany va explicar quina era la situació al doctor Posse Roybanes.
- Sé que deu tindre vosté mil preguntes al cap, el doctor Balmis li explicarà en persona, quan ens reunim, els detalls de l’expedició. Però, per avançar-li alguna cosa, li diré que vam eixir de Madrid el dia 10 de setembre, amb la missió de portar a Amèrica la vacuna de la verola –el doctor Posse es va emocionar, ja ho imaginava-. No portem la vacuna en teles, vosté ja sap que a voltes es corromp i no es pot assegurar que estiga en bon estat durant un viatge tan llarg i tan dur, per la mar. Per això el doctor Balmis porta la vacuna en viu, amb una cadena de braç a braç entre xiquets de set a nou anys. Tots han sigut rigorosament escollits per assegurar-nos que no han estat mai en contacte amb la verola o la vacuna no els faria efecte. Vacunem els xiquets de dos en dos, per assegurar-nos que, almenys, actue en un. Al cap de nou dies, de les pústules dels malalts, en raspem una miqueta de limfa per a posar-la en una incisió superficial al braç d’un altre xiquet sa. I així anem transmetent-la. La nostra intenció és tindre sempre la vacuna disponible en dos xiquets. És fonamental que els busquem un lloc on puguen viure separats i que no es posen mai en contacte els que estan vacunats amb la resta. Aquests xiquets, doctor Posse, són molt rebels, fins i tot vigilant-los com els vigilem, pretenen escapar-se. Li pregue que els instal•lem en habitacions ben separades i amb vigilància constant.
Les paraules de Salvany confirmaren les sospites del metge, que es tractava d’una gran expedició per a vacunar Amèrica. Es moria de ganes de saber-ne tots els detalls i tenia ja mil preguntes al cap, però les deixaria per a després i li les formularia al mateix Balmis. Sabia que, a palau, estaven preparant alguna cosa semblant, però no havia imaginat mai que era una operació de tanta envergadura ni tan ràpida, perquè, fins on sabia el doctor Posse Roybanes, aquella expedició havia sigut aprovada, organitzada i dotada de finançament en pocs mesos. Sens dubte, l’epidèmia de verola havia causat estralls a Amèrica i el rei s’havia vist obligat a actuar.
Aquell metge tan jove li va fer una impressió immillorable de seriositat, intel•ligència i eficàcia. Tenia molt menys caràcter que Balmis, però estava ben clar que el cap de l’expedició havia triat els millors homes de la cort per a tirar avant una comanda tan impressionant.
- Anirem a parlar amb la infermera major, doctor Salvany. La Congregació dels Dolors té la seua pròpia zona en les instal•lacions de l’hospital, crec que podrem utilitzar-hi dues habitacions, fins i tot en plantes diferents de l’edifici. Acompanye’m.
Les monges, els metges i fins i tot els malalts. Tots parlaven d’aquells carruatges de cavalls ornats amb escuts reials i amb cotxers uniformats, on viatjaven homes molt distingits, els uns vestits de militars i, els altres, amb impol•lutes casaques i camises amb randes (...).
El doctor Posse, després d’haver resolt el tema dels xiquets, i insistir molt a les monges que havien d’estar ben controlats, es va dirigir al seu despatx de la biblioteca, ansiós per trobar-se amb el doctor Balmis.
Extret de: L’expedició del doctor Balmis
Autora: María Solar
Col•lecció: Espurna núm. 122
Editorial: Bromera
ACTIVITATS:
1. Fixa’t en el títol del capítol 12. Cerca la paraula “filantropia” al diccionari i explica el perquè del nom de l’expedició.
2. De quina manera pretenia el doctor Balmis transportar la vacuna contra la verola des d’Espanya fins a Amèrica?
3. Continua la història. Escriu un relat en què els protagonistes de l’expedició comencen una nova vida a Amèrica i imagina’t les dificultats que comportaran les vacunacions massives i no ben acceptades per tothom.
