Ressenya:
Robert té 10 anys i el cabell arrissat de color de safanòria. Bé, això és
el que li diu la seua germana per fer-lo enrabiar.
Els seus gustos, entre altres, són: el color taronja, menjar olla al forn,
com a fruita preferida, la mandarina, com a beguda, la orxata; entre els dolços
que més li agraden, el torró de gema cremada. Però, sobretot, Robert és molt
curiós i això fa que visca una de les millors aventures acompanyat del seu amic
Pau i la seua gossa Trufa. El poble on es desenvolupa l’acció, Xixona, li dona
a l’emocionant argument un aire càlid i entranyable amb referències a llocs,
tradicions i exquisits menjars del lloc.
El llibre també té unes boniques il·lustracions en blanc i negre que ens
fan conèixer millor als protagonistes.
A més a més, comprant aquest llibre es contribuirà a una causa solidària.
El 100% del seu benefici serà donat a l’associació Al Khamlia en Gnaoua, poble
situat al peu de les dunes d’Erg Chebbi (Marroc), i que treballa per al desenvolupament
educatiu i social, mediambiental, la solidaritat i la protecció del seu patrimoni
cultural.
Més informació: http://khamlia.org/
L’autora i il·lustradora:
Merxe és mestra en Xixona, un poble on a l’estiu ol a llimonada i a l’hivern, a mel i ametla torrada.
Entre altres coses, li encanta dibuixar, pintar , muntar en bici i, de tant
en tant, escriure alguna història que la fa somniar.
EL PLA ESTÀ ENLLESTIT
Vinga! Ja podeu anar arreplegant el material –els diu la mestra-. Recordeu
que divendres vinent és l’últim dia per entregar el conte!
-Però, el tema pot ser lliure? –vol saber Hanane.
-Sí, clar. L’únic que vos demane és que els personatges siguen companyes o
companys de la classe.
Robert, quan escolta la veu de Hanane, recorda que ahir va eixir disparat
de la biblioteca i li va tirar tots els llibres a terra. Es disposa a
demanar-li disculpes però, en això, sona altra volta la cançó: <>. Les classes per hui
s’han acabat. Tots els companys s’alcen fent un rebombori de mil dimonis.
Aquesta setmana a Robert no li agrada massa la cançó. És molt lenta i no té
guitarra elèctrica! Ell vol proposar la setmana vinent la de Tomaques
assassines de Tincladilles. Eixa sí que és bona! Tan sols d’imaginar-se la
cara d’una tomaca assassina es parteix de riure.
Robert no ha pogut anar a buscar el llibre perquè en tot el dia no ha
tingut temps ni de pixar.
Tan ràpid com pot arreplega la taula, els papers del terra, el material de
plàstica, es posa la caçadora i espera a la fila. No pot perdre ni un minut;
just a les 17:05 tanquen les portes de la biblioteca i fins al dia següent no
està oberta. Demà es disculparà amb Hanane.
-Robert! Per favor, queda’t un moment que vull parlar amb tu –li diu la
mestra amb to seriós.
-Glup! No! Ara, no! Li ha caigut el món damunt. –Pau! Vés a la biblioteca i
agafa prestat un llibre de color taronja que hi ha a la secció de Geografia i
Història.
-Taronja? Geografia i Història? –Pau no entén res de res.
-Robert, tanca la porta per favor el torna a cridar la mestra mentre obri
la seua agenda.
-Corre, vés, au! –li diu impacient a Pau.
-Sí, sí ja vaig!
Pau arranca a córrer. A cada pas que avança, alguna cosa li cau a terra. La
motxila, la caçadora, la carpeta, tot es queda enrere.
Ell no es gira, corre desesperat; tant de misteri l’ha angoixat. Aquell
corredor fins arribar a la biblioteca mai li havia resultat tan llarg. Passa el
corredor, gira cap a l’esquerra tan sols li falta girar cap a la dreta per
arribar però, quan està a punt de fer-ho sent com una veu atronadora el crida
per Carrere.
-Pau Sanchís! Vine ací immediatament –es la cap d’estudis, no sap com se
les fa però sempre l’enxampa.
-No es pot córrer pels corredors! Què no ho saps encara? –li diu feta un
pollastre
-Sí ja ho sé, però…
-I totes aquestes coses? Els folis, la carpeta i la caçadora, són teues?
-Sí, és que volia arribar a la Biblioteca abans que tancaren i per això
anava amb tanta pressa.
-Per favor, arreplega-ho tot i després, sense córrer, vas on vulgues!
Pau veu que estan apagant els llums de la biblioteca. Desganat, es posa la
jaqueta amb la supervisió de la cap d’estudis, agafa els folis, la carpeta,
mentre escolta com tanquen amb clau una porta. En girar-se, comprova que, efectivament,
la biblioteca està tancada. Un mestre acompanyat d’una alumna han sortit de la
biblioteca.
-Adéu, Pau, tin en compte que qui molt corre poc camina! –li diu Remei, la
cap d’estudis. Mentrestant arriba en Robert molt satisfet.
-Què volia dir-te Remei?- li pregunta Robert.
-No res, no res, coses de la mestra Remei –sospira Pau.
-Saps, Pau? La senyoreta Neus m’ha dit que no avisarà als meus pares, que
em dona una altra oportunitat. I també m’ha dit un truc perquè no oblide la
motxilla a casa..
-Sí? Quin truc? –li pregunta sense alè i amb poc d’entusiasme.
-Que tots els dies he de deixar-me la motxilla preparada a la porta. Segur
que així no l’oblidaré. He, he, has vist? És genial!
-Hala, hala! No em digues! –li contesta Pau burleta-. Això és el que vinc
fent jo des de que tinc motxilla. Si és que en aquest món ha d’haver de tot.
-I per què dius això?
-No ho sé. És el que em diu la mare cada vegada que guarde dintre de la
nevera el torrapà.
-He, he, entre els dos no en fem un. I tu, has aconseguit el llibre!
-T’ho pots creure, que encara no he arribat a la biblioteca?
-Bé, no passa res, ara ja està tancada. Demà serà un altre dia, al cap i a
la fi. A qui pot interessar un llibre d’Història? Segur que no l’agafa ningú i
estarà allí tot per a nosaltres –conclou molt segur de si mateix.
Mentre caminen, Robert conta a Pau tot el que va llegir al llibre taronja.
Pau, estupefacte, fa uns ulls oberts com dues mandarines. Tot el que li està
contant el fascina però també l’angoixa, perquè hi ha massa casualitats.
Una vegada a la porta, Pau, amb desgana, s’acomiada de Rober. Se’n va a
classe de trompa. Ara Pau s’havia apuntat a Música i no sempre podia jugar amb
ell.
-Adéu, Pau! Recorda, no li ho dius a ningú –li adverteix amb veu
misteriosa-. Fins demà!
Robert continua el seu camí pensatiu. Necessita organitzar-se perquè demà
no pot fallar.
Aquesta vesprada, Robert, després de fer els deures, ha decidit escriure en
un dietari tot el que li està passant. Huí, entre altres coses, ha dissenyat el
pla perquè demà isca tot com té planejat.
Autora i il.lustradora: Merxe
Ferri Carbonell
ACTIVITATS
1.- Com es pronuncien els
noms de les vostres companyes i companys? Reflexionar sobre la importància de
pronunciar bé el nom de l´alumnat nouvingut.
2.- Coneixeu algun grup de
rock? Mencionar grups de rock valencians. Teniu un dietari personal? Vos animeu
a tindre’n? Què coses anotaríeu? En este capítol també es poden fer tallers de
cantar cançons online que menciona el llibre: d’Óscar Britz i Tincladilles;
taller d’escriptura dels noms en àrab; llistat personal sobre gustos i
preferències de colors, menjar, activitats, llibres, etc.
3.-Escriu sobre un somni a
mode de conte i envia’l per correu postal acompanyat d’un dibuix amb el teu
nom, cognom, curs, escola i telèfon a:
Grupo
Leo
Apartado
de Correos 4042
03080
Alicante
*Si esteu interessades i interessats podem
fer-vos arribar el dossier complet amb propostes per a treballar al Club de
lectura o lectures dialògiques del llibre. Escriviunos al mail de
Robert, roberteldeldesert@gmail.com, gràcies i bona lectura.
