miércoles, 11 de febrero de 2026

Quan l’art ens parla

 

Los textos que se presentan a continuación son los seleccionados de la actividad “Quan l’art ens parla”, llevada a término por el alumnado del Centro de Formación de Personas Adultas “Juana Francés”, con motivo de las visitas realizadas a la exposición dedicada a la artista en el Museo de Arte Contemporáneo de Alicante (MACA).

A partir de la observación de obras relacionadas con la maternidad, la infancia, el silencio, la familia o el paisaje, cada alumno y alumna ha establecido una conexión personal con la obra y ha redactado un texto creativo —narrativo o poético— en el que el arte y la experiencia vital dialogan desde una mirada íntima y reflexiva.

Queremos felicitar al alumnado por la sensibilidad y la implicación con la que se ha acercado a la obra de Juana Francés, haciendo de cada texto un espacio de encuentro entre el arte y la vida. Que el centro lleve ahora el nombre de Juana Francés no es solo un homenaje a su trayectoria artística, sino también un compromiso con los valores que su obra representa. Enhorabuena por el trabajo y por la emoción compartida.

Los dibujos son de Paula Sofía Arteaga Bocchietti, CFPA Juana Francés – ESPA II

LA VIDA ENTRE L’ART

Les obres de Juana Francés parlen en silenci. En els seus quadres, La maternitat, La infància i El silenci es perceben la por, l’absència i també el desig d’amor. Són pintures que no criden, però fan mal.

Jo m’hi reflectisc perquè la meua infància no va ser fàcil: vaig créixer sense mare, envoltada de silencis, amb por i aprenent a callar. En les seues figures reconec els xiquets que busquen protecció i la dona embarassada que representa eixe amor de mare que jo no vaig tindre, però que sempre vaig necessitar.

Els cavalls, els xiquets i les dones de Juana Francés em recorden la família; créixer amb ferides, però també amb força. Els seus quadres m’emocionen perquè conten la meua història sense paraules.

Per a mi és un plaer poder haver escrit aquestes xicotetes redaccions de Juana Francés.

Gloria Marina Santana Santana

CFPA Juana Francés – ESPA II

Materia que calla

En Alicante,

la piedra respira despacio

y el museo guarda

lo que durante años

nadie quiso escuchar.

 

Juana

hiere la pintura

como quien abre la tierra con las manos,

mezcla cera, tiempo y silencio

y deja cicatrices

que también son memoria.

 

Figuras sin boca,

mujeres que miran de frente,

maternidades que pesan

como muros antiguos.

 

Todo está quieto,

pero nada duerme.

 

Hay ocres que saben a posguerra,

verdes que resisten,

amarillos que no piden permiso.

 

La materia se levanta

contra lo impuesto,

contra el olvido.

 

En cada tabla,

una voz que fue callada

y ahora grita sin palabras.

 

En cada grieta,

una artista que se construye

a golpes de verdad.

 

Y el silencio,

ese silencio espeso,

no es ausencia:

es fuerza

esperando ser mirada.

 

Óscar David Pinzón Maldonado

CFPA Juana Francés – ESPA II

 

UNA EXPOSICIÓ SORPRENENT

Fa dos setmanes vaig anar a visitar al MACA l’exposició de la pintora alacantina Juana Francés de la qual a penes coneixia la seua obra i que em va sorprendre molt. Va nàixer a Alacant l’any 1924 i va morir a Madrid en 1990. És una de les artistes més destacades del panorama artístic espanyol de la segona meitat del segle XX.

Vam poder contemplar algunes obres de l’artista com la que porta per títol “Silenci” on una mà (em pareix una mà masculina) tapa la boca d’una dona perquè estiga callada o “Maternitat” i “Parella amb xiquets”. Totes tenen en comú el fons fosc i la rigidesa i tristesa de les figures humanes. I una de les coses que va cridar més la meua atenció va ser les mans tan grans tant en les figures masculines com en les femenines. Crec que expressen una crítica social i són un reflex de les normes i relacions socials i personals de l’època on la dona tenia un paper secundari i l’estructura familiar era més rígida (el pare era el que manava en la llar i l’esposa i fills havien d’obeir i callar). Em va agradar especialment l’obra “Maternitat amb cavalls”, perquè ja no apareix eixa foscor de les obres anteriorment esmentades, la maternitat apareix d’una manera més relaxada i més pròxima. També em va cridar l’atenció el quadre “Sense títol” del vestíbul, que ja pertany a l’etapa de la seua obra pictòrica on abandona la figuració i utilitza materials com l’arena i la pedra. S’anomena així perquè no expressa res concret, cada persona pot interpretar el quadre com li semble.

Per a finalitzar vull dir que em va agradar molt la visita a l’exposició ja que em va permetre conèixer millor la vida i obra de esta pintora que continua sent poc reconeguda a la nostra ciutat.

Maria Amor Ortega Villena

CFPA Juana Francés - Valencià B1 JQCV

Juana Francés

 Juana no pintó cuadros:

abrió la materia,

la hirió.

 

Hundió las manos en el polvo,

en el hierro,

en las cicatrices del siglo,

y dijo: «esto también soy yo».

 

Mientras el mundo exigía belleza,

ella respondió con grietas,

con cuerpos rotos,

con el grito mudo del color.

 

Ser mujer fue resistencia,

pintar fue combate,

y el lienzo,

un campo de batalla donde aún late

su nombre.

Yenicei Cruz Ruiz

CFPA Juana Francés – ESPA II

 

QUAN L’ART ENS PARLA EN SILENCI

Durant la visita al Museu d’Art Contemporani d’Alacant no pensava que una obra d’art poguera provocar-me tantes emocions sense utilitzar paraules. Les obres de Juana Francés, amb formes abstractes i colors intensos, em van obligar a parar i observar amb atenció.

Una de les obres que més em va impactar transmetia una gran sensació de silenci. Els colors foscos i les formes desordenades em van fer sentir inquietud, però també reflexió. En mirar-la durant uns minuts vaig tindre la sensació que parlava d’emocions ocultes, de moments difícils que sovint guardem dins nostre.

Aquesta obra em va recordar una etapa de la meua vida en què em sentia perduda, sense saber exactament què em passava. Igual que en la pintura, tot semblava confús, però al mateix temps, ple de significat. Vaig entendre que l’art pot representar sentiments com la solitud, la tristesa o el silenci interior.

Personalment considere que els quadres de Juana Francés són impactants, perquè no busquen ser decoratius, sinó provocar, ser difícils d’entendre al principi. Transmeten sentiments profunds i fan que l’espectador s’ature a pensar de tot.

Mónica Andrea Pérez Flórez

CFPA “Juana Francés” – ESPA II

 

ACTIVIDAD

Contempla un cuadro que te guste y después escribe un cuento o poema contando aquello que te inspire, acompáñalo de un dibujo y envíalo por email a:

grupoleoalicante@gmail.com

No olvides poner tu nombre y apellidos, curso y colegio. Será publicado en nuestro BLOG y en el suplemento La Tiza del Periódico Información.

No hay comentarios:

Grupo Leo