domingo, 13 de octubre de 2019

Los libros del mes de octubre "Els viatges del mag Xaviton. El cos humà"


Ressenya:
Xaviton, el seu germà i els seus cosins són mags i posseeixen uns poders increïbles. Un dia decideixen viatjar dins del cos d'en Marc, el cosí més menut, per esbrinar el motiu del singlot que pateix. En aquest viatge, descobreixen el funcionament d'altres aspectes fisiològics del cos humà, com el cervell, el sistema nerviós, el sistema circulatori, el sistema immunològic, el diafragma, el cor o els pulmons.
Els viatges del mag Xaviton. El cos humà, segons Júlia Baena, té una clara i doble intenció didàctica: explicar el funcionament d'alguns òrgans i posar en relleu hàbits i substàncies perjudicials per a la salut (s'esmenten, en diverses ocasions, el tabac, l'alcohol, les drogues, l'estrès, la contaminació...).


L’autor:
Lluís Miret (Gandia, 1973) és economista i doctor en Organització d’Empreses per la Universitat Politècnica de València. Treballa com a professor de Formació i Orientació Laboral a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia i com a professor al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. És director del CEIC Alfons el Vell de Gandia.
A banda d’algun llibre de divulgació econòmica com “100 Qüestions d’Economia”, com a escriptor ha conreat fonamentalment la novel·la amb títols dirigits a un ample ventall d’edats. Dins de la literatura infantil ha publicat tres llibres: Jordi i el Tresor de les Vint Perles (premi Carmessina), Les Aventures del Mag Xaviton i Els Viatges del Mag Xaviton. El cos humà (premi Vicenta Ferrer i Escrivà).
La literatura juvenil és el gènere que més ha conreat: “Una Espessa Boira Blanca” va ser la seua primera novel·la, li va seguir “La Muntanya d’Argent”, “Felip Marlowe i la Banda dels Barracons”, “Les Valls dels Bandolers” (premi Ramon Muntaner), PQPI Connection (Premi Mallorca)l “L’Enigma de Bagdad” i “Vampirs, Frikis i Tacons d’Agulla” (finalista del premi Bancaixa). Per últim, ha publicat dues novel·les per adults: ”Local Hero” premi Les Talúries de Lleida i “L’Ombra del Mal”, premi Ciutat d’Alzira de novel·la.

La il·lustradora:
Alejandra Nores és descriu així al seu perfil del web https://es.linkedin.com/in/alejandra-nores-092ab5112: Inquieta i creativa. Sempre estudiant perquè sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre. Em vaig formar en disseny gràfic amb especialització en il·lustració a ESAT, Escola Superior d'Art i Tecnologia a València, de la mà de grans professionals als quals estic molt agraïda per la seva entrega i la seva passió. Actualment, tinc un estudi xicotet de Disseny Gràfic i il·lustració, situat al barri de Sants, a Barcelona. En les meues estones lliures estudie Belles Arts a la UB, on puc donar curs a la meua imaginació”.



1 L’OCURRÈNCIA
Aquell matí, quatre xiquets mags compartien taula i menjar. Jordi, Xaviton i Mauri eren mags joves, inquiets i poderosos, ja que en tindre edats entre els set i els deu anys posseïen uns poders que ni coneixien ni dominaven completament. Tot i que més curiós encara era el cas de Marc, que amb només dos anys ni tan sols era conscient dels seus poders.
La vida d’aquests xiquets mags era aparentment normal. Anaven a classe, feien esport, es barallaven, jugaven... Tot igual que la resta, però quan ningú no els veia, en la intimitat de la seua llar i en companyia de la seua família, aprenien els rudiments de la màgia, s’ensenyaven a fer encanteris, a conduir graneres voladores, a parlar el llenguatge dels animals, així com centenars de trucs sorprenents.
La màgia era una disciplina difícil i complexa, però tan apassionant que fins i tot aconseguia que els xiquets atengueren les lliçons embadalits i concentrats. Ara bé, el millor de tot, allò preferit per tot xiquet mag, era fer trucs de màgia a esquena dels pares, quan s’ajuntaven dos o tres xiquets mags en reunions familiars i secretes, sense la mirada vigilant dels adults.
Aquella era una d’aquelles ocasions. Xaviton i el seu germà major, Jordi, compartien taula amb els seus cosins Mauri i Marc. Com de costum, els tres majors discutien mentre Marc ho mirava tot amb ulls de mussol i un gran somriure satisfet. Però de sobte, Marc va interrompre la conversa dels majors.
-Hip!
Els altres tres van callar per a observar atentament el minimag de Marc.
-Hip! -va repetir
-Té singlot!-va assenyalar encertadament Mauri.
-Quina gràcia! -va apuntar Xavi.
-Hip! -va reiterar Marc.
-Ui, jo pense que a ell no li’n fa gens, de gràcia, està començant a enfadar-se.
-Què podem fer? -preguntà Xaviton.
-Podríem fer-li un ensurt -proposà Jordi.
-A la de tres –Mauri es posà mà a l’obra-. Un, dos, tres...
-UUU! –van cridar tots alhora.
-Hip –contestà un Marc blanc de l’ensurt.
-Em sembla que no ha donat resultat.
-Ja ho sé, màgia! Podem provar amb un encanteri antisinglot –Xaviton no perdia ocasió per a practicar nous trucs de màgia.
-Existeix algun truc per a llevar el singlot? –preguntà Mauri al seu cosí major.
-Jo no conec cap –contestà Jordi.
-Faig cara de cocot i li lleve el singlot! –amollà Xaviton davant l’estupefacció dels altres.
-Hip! –contestà Marc.
-D’on t’has tret aquest truc? –va preguntar Mauri espixorrant-se de riure.
-Me l’acabe d’inventar –va reconèixer Xaviton-. Com podríem llevar-li el singlot?
-No tinc ni idea –contestà Jordi-. Per cert, què és el singlot?
-Això ho sé jo –digué Xavi orgullós-, el singlot és fer hip.
-Hip! –confirmà Marc.
-Això ja ho sabem tots, cara de macaco –respongué Jordi cabrejat-. El que no sabem és com ni qui produeix el singlot.
-I, per a què volem saber-ho? –preguntà Mauri.
-Si ho sabérem, podríem anar fins al lloc on es produeix i tractar de solucionar-ho.
-A dins de Marc? –insistí Mauri.
-Caram!, quina gran idea! – Xaviton ja es veia reduint-se a la mida d’un quart de formiga i viatjant a través del nas per l’interior del seu cosí Marc.
-Mola, jo també m’apunte. –A Mauri també li entusiasmava la idea.
-Un moment, un moment –Jordi encara no ho tenia del tot clar-. Si no tenim ni idea d’on ve el singlot!
-Ho podríem preguntar.
-Però, a qui? –volgué saber Jordi.
-Jo què sé, algú hi haurà a qui preguntar! –Xaviton no estava disposat a aturar-se per detallets sense importància.
-Però a veure, tinguem trellat. Com vols que hi haja una persona dins d’una persona? A dins del cos de Marc, hi haurà ossos, sang, òrgans...
-Uah! I segur que té el nas ple de mocs!-va exclamar Xaviton amb gest de fàstic-. Però tant és, jo pel meu cosinet em sacrifique.
-Li ho podem preguntar a un d’aquests- va proposar Mauri.
-A un moc???
-No home, no, a una cèl·lula- proposà Mauri.
-Parlen?- va interrogar Jordi.
-Si no entrem dins del seu cos, no ho sabrem mai- va indicar Mauri-. Tinc una idea. Podríem anar al cervell, que diuen que és la part amb més memòria i intel·ligència de tot el cos. Si és tan llesta, segur que pot parlar, allà ho podríem preguntar.
-És una bona idea. Si algú ho sap, deu ser el cervell- Jordi ja estava convençut-. Cervell rima amb....
-Anyell.
-Anell.
-Palmell.
-Turmell.
-Aquesta és bona.
I els tres van tocar amb la mà dreta l’espatla de Marc, mentre amb l’esquerra se subjectaven el turmell.
Pin, jan, jar,
Vull viatjar,
entrar al cervell
tocant-me el turmell.

2 LES NEURONES O LES ESTRELLES REGENTS


I al cap d’un moment van aparèixer gitats en una massa tova com un castell inflable.
-Ho hem aconseguit!
-Ui! Què feu ací??? –va dir una bestiola roja i redoneta com una tomaca madura i que carregava una espècie de bombona d’aire a l’esquena.
-Som els cosins de Marc.
-I jo el seu germà –va precisar Mauri.
-Bé, m’havíeu alarmat. He estat a punt d’avisar els glòbuls blancs per dir-los que se’ns havia colat algun ésser estrany. Jo sóc Baptista, de la família dels glòbuls rojos, encantat de conèixer-vos.
-Hola, senyor glòbul  -va dir Xaviton desplegant el seu millor somriure-. Hem fet un llarg viatge fins ací perquè volem ajudar Marc. Necessitem conèixer el seu cos.
-Marc té algun problema?
-Sí, té un atac de singlot.
-Bé, ara mateix no tinc molt clar què és això, però en tot cas heu vingut al lloc perfecte- el glòbul Baptista va assenyalar al seu voltant-. Des d’aquest cervell controlem fins a l’últim racó del cos de Marc. Si té algun problema, ho sabrem de seguida. Acompanyeu-me.


Autor: Lluís Miret
Il·lustradora: Alejandra Nores

ACTIVITATS
1. Si tingueres l’oportunitat de parlar amb un glòbul roig, què li preguntaries?
2. T’agrada fer màgia? En coneixes algun truc? Explica’l breument.
3. Continua la història. Imagina que els tres cosins no poden eixir del cos de Marc i decideixen continuar el viatge pel seu interior. Envia-la per correu postal amb un dibuix junt al teu nom, cognoms, curs, col·legi i núm. de telèfon particular a:
Grupo Leo
apartat 4042
03080 Alacant


No hay comentarios:

Grupo Leo