Prou
de Nadales! És un recull de peces
nadalenques molt divertides, perfectes per a treballar a classe i per a ser protagonitzades
pels mateixos xiquets, que interpretaran els Reis Mags, Santa Claus, els
compradors de la Grossa i molts altres personatges inesperats.
En
concret, a la història Estrela teledirigida, Els Tres Reis
d’Orient segueixen l’estrela de Nadal per arribar a Betlem. Tanmateix, s’adonen
que alguna cosa no va bé perquè estan apareixen en llocs ben allunyats de Terra
Santa i Santa Claus hi té alguna cosa a veure.
L’autor:
Dídac Botella i Mestres (València,
1976) és mestre de l’escola pública valenciana des de l’any 2002. Ha cursat dos
anys d’interpretació a BanyadeBou, una acadèmia de teatre de València. Al llarg
de la seua vida docent, ha escrit i realitzat múltiples projectes teatrals en
l’àmbit escolar. Moltes d’aquestes experiències han estat publicades a “Aula”,
el suplement escolar del diari Levante. Imparteix un curs de teatre per a mestres
anomenat “Performance a l’escola”, on planteja la necessitat de revisar les pràctiques
teatrals a l’escola. En setembre de 2008 va participar amb la ponència
“Performance a l’escola: Més enllà del teatre escolar” en el I Congrés
Internacional d’Interacció Comunicativa i Ensenyament de Llengües.
El 2009 fou
guardonat amb el premi Xaro Vidal de teatre infantil i juvenil amb l’obra L’Illa del… Teatre! (Bromera) i en
desembre de 2016 publica en la mateixa col·lecció Prou de Nadales! (Bromera), un recull de gags teatrals de temàtica
nadalenca i en clau d’humor.
D’altra banda,
ha col·laborat en molt diversos mitjans de comunicació (Cartelera Túria,
setmanari Crònica, el suplement Aula -Levante EMV-, El Temps, Illacrua, Pensat
i Fet, El País Semanal…) amb diversos escrits.
Té un bloc
personal des de fa 10 anys on escriu habitualment (TocDeQueda). Des de l’any
2006 realitza el curs “L’escriptura circular” on mostra diferents estratègies
per desenvolupar l’expressió escrita a primària i secundària, programat per diferents
institucions (CEFIRES, UV, Conselleria d’Educació…).
L’ilustrador:
Josep Vicó i Crespo va nàixer a Quart de Poblet (València) en 1968. És
llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València. La seua
dedicació professional s’ha desenvolupat, sobretot, en el camp del disseny i la
il·lustració. D’aquesta activitat destaca la seua trajectòria com a cartellista
i il·lustrador en publicacions periòdiques, així com els seus treballs de
restauració pictòrica. En Bromera y Algar Editorial ha il·lustrat el Diccionari Visual i ha vist publicat les seues obres Més que llibres i Els somnis
secrets de Pau.
ESTRELA TELEDIRIGIDA
(El teló és obert. Es veu l’estrela
de Nadal que va creuant a poc a poc de dreta a esquerra. Es veu una imatge d’un
desert. Se sent la veu de MELCIOR i GASPAR. Discuteixen sobre la manera d’arribar
a Betlem.)
MELCIOR. (Encara sense aparéixer a
l’escenari.) Segur que ens hem perdut! Vés a saber on estem! I tot és culpa
teua, Gaspar! Tu i la teua mania de seguir l’estrela de Nadal! Estic més fart
de l’estrela! Estem fent més voltes que un burro!
GASPAR. (Encara sense aparéixer a
l’escenari.) Que no ens hem perdut! L’estrela no falla mai! Ha funcionat
tota la vida! És la tradició! Hem de seguir la tradició! I l’estrela no falla
mai!
MELCIOR. (Apareixent per l’escenari,
amb un sac de regals) Que l’estrela no falla mai...? Ja parlarem, ja... Un
GPS! Això si que no falla mai! La tecnologia no falla mai! Tanta tradició ja,
home! Tecnologia! Tec-no-lo-gi-a! Mira que costava poc haver agafat un GPS!
GASPAR. (Amb menyspreu, apareixent a
l’escenari amb un sac de regals.) Un GPS... Un GPS! Sí, home! Això és un
insult! Un sacrilegi! Els Reis d’Orient amb un GPS! Quina barbaritat! Quin
ridícul! Nosaltres som tradició i hem de seguir la tradició! I la tradició és
seguir l’estrela de Nadal! Tradició, Melcior, tradició!
(Darrere de GASPAR també apareix
BALTASAR, que porta uns cascos i balla, sense fer cas de la discussió.)
MELCIOR. (Fent un gest de
nerviosisme.) SÍ? Seguir la tradició? I per què no seguim regalant mirra
als xiquets, eh? Va, segueix la tradició! Mirra, or i encens! Tira tots els
iPhone, les PlayStation i els Pokémon i regala sacs de mirra, va! Mirra per als
xiquets!
GASPAR. (Sense massa convicció.)
Això... Això... Això no és el mateix... Això es diferent!
MELCIOR. Sí, clar: diferent! Tanta tradició, tanta tradició! Els temps
canvien, Gaspar! Ja no es regala mirra i ja no se segueixen estreles!
Tecnologia!
GASPAR. No es el mateix! A més, anem pel bon camí! (Assenyalant la imatge.) És el desert del Sàhara! Ja estem prop de
Betlem!
MELCIOR. Sí, clar! I tu què saps si és el desert del Sàhara o el de Gobi!
No tens ni idea! I si és el Sàhara, on estem exactament? Al Marroc? A Tunísia?
A Algèria? Estem més perduts que perduts!
GASPAR. Que no estem perduts, pesat! Mira: preguntem a aquelles persones!
(En aquest moment creuen des de l’esquerra
unes persones àrabs.)
GASPAR. Hola, bon dia! Sabeu si anem bé per a anar a Betlem...?
XIQUET ÀRAB. (En àrab.) Què dius?
Quin idioma parles? No t’entenc!
XIQUETA ÀRAB. (En àrab.) Qui són
estos homes? Per què van vestits així?
XIQUET ÀRAB. (En àrab.) No ho sé,
no tinc ni idea! (Fent el gest d’estar
boig amb el dit.) Deuen vindre d’una festa de disfresses! O estan bojos!
XIQUETA ÀRAB. (En àrab, rient.)
Quina pinta que fan! Són molt divertits!
XIQUET I XIQUETA ÀRABS. (En àrab.)
Bona sort! Adéu!
(El xiquet i la xiqueta àrabs
desapareixen rient per la dreta de l’escenari. GASPAR fa com si continuara
parlant amb ells.)
GASPAR. (Assenyalant cap a
l’esquerra.) És cap allà, no? Gràcies! Adéu, adéu! (Parlant a MELCIOR.) Veus com sí que anem bé! És cap allà!
MELCIOR. Però si no has entés ni una paraula!
GASPAR. Fes-me cas: anem bé! (Dirigint-se
a BALTASAR.) Tu què dius Baltasar? Baltasar!
(Baltasar continua ballant i
escoltant música.)
MELCIORI GASPAR. (Cridant.)
Baltasar!
(BALTASAR es lleva un dels cascos.)
BALTASAR. Ei, què passa! Hem arribat ja? Pensava que estàvem perduts!
MELCIOR. Veus, Gaspar! Més perduts que perduts! Per culpa de l’estrela dels
nassos!
GASPAR. Que no! Que anem bé! Que l’estrela no falla mai!
(Els tres desapareixen per
l’esquerra. Quan desapareixen, canvia la imatge. Es veu una platja paradisíaca.
Apareixen caminant cansats per l’esquerra. Quan alcen el cap i veuen la platja,
queden completament desconcertats.)
GASPAR. Mira: això deu de ser el mar Mort! Estem a Palestina! Hem arribat!
MELCIOR. El mar Mort no té eixe color, flipat! Està blanc de la sal! No
vull ni saber on estem...
(Se senten les veus d’un fum de
xiquets cridant: “¡Pasa la pelota, pibe!”,, i coses per l’estil. Acte seguit,
apareixen per la detra un muntó de xiquets i xiquetes jugant al futbol. Quan
veuen els REIS, queden paralitzats.)
XIQUETA ARGENTINA 1. (Cridant.)
¡La concha de mi madre! Y ustedes, ¿de qué manicomio escaparon?
XIQUET ARGENTÍ 1. ¡Pero qué hacen tan abrigados con este calor!
XIQUETA ARGENTINA 2. ¡Pero si faltan dos meses para el Carnaval!
XIQUETA ARGENTINA 3. ¡Venga, pibe! ¡Dejalos! ¡Dale a la pelota!
XIQUET ARGENTÍ 2. ¡Eso, pibe, dale! ¡Dale a la pelota! ¡Al peo con estos
locos!
XIQUETA ARGENTINA 3. (Amb la pilota a
la mà, dirigint-se a XIQUET ARGENTÍ 2.) ¡Venga, dale, dale! Estooo... Mira:
¡Yo soy Messi! ¡Y vos sos Cristiano Ronaldo!
XIQUET ARGENTÍ 2. (Enfadat.) Tu
padre, ¡Cristiano Ronaldo! ¡Vos lo que sos es una pelotuda! ¡Yo soy Messi y vos
sos Cristiano!
(XIQUETA ARGENTINA 3 desapareix per
la dreta amb la pilota. Tots la segueixen. Els tres REIS es tornen a quedar
sols.)
MELCIOR. El mar Mort, Palestina... Estem a l’Argentina! Amèrica del Sud! A
15.000 km de Betlem! I tot per la teua mania de seguir l’estrela!
GASAPR. I què vols que fem! La tradició és la tradició!
BALTASAR. ( Llevant-se un casc de
l’orella.) Hem arribat ja? Jo no puc més, eh!
(Els tres REIS tornen a desaparéixer
per la dreta. Canvia la imatge. Es veu la Gran Muralla xinesa. Apareixen els
tres REIS per la dreta. GASPAR va davant i quan veu la imatge s’alegra.)
GASAPR. Ei, correu! Mireu açò: hem tornat al bon camí! És el castell de
Xàtiva! El castell de Xàtiva! Hem tornat a Europa!
(En aquest moment creuen PERSONES
XINESES, caminant molt poc a poc i en fila, amb les puntes dels peus.)
PERSONES XINESES. (L’una després de
l’altra, quan passen per davant dels REIS.) Ni hao!
(Les PERSONES XINESES desapareixen
per la dreta.)
MELCIOR. (Amb ironia.) El castell
de Xàtiva... I eixos d’on són? De Canals, no?
(Els tres REIS continuen seguint
l’estrela amb símptomes de cansament evident. Desapareixen per l’esquerra.
Canvia la imatge. Es veu una foto amb pingüins. Els tres REIS apareixen amb el
cap mirant a terra, caminant amb molta dificultat. GASPAR continua dient que
“Tradició, Melcior, tradició...”, però quasi no l’entén. MELCIOR I BALTASAR
responen “Tecnologia, Gaspar, tecnologia...”. En aquest moment, se sent un
xiulet electrònic i l’estrela canvia de direcció. Els REIS també ho fan, però
estan a punt de caure a terra. De sobte, es torna a sentir el xiulet i
l’estrela torna a canviar de direcció i els REIS, també. Cada vegada se sent el
xiulet més freqüentment i, els REIS, marejats, finalment cauen a terra. En
aquest moment, l’estrela es para i se sent un riure molt fort. Apareix SANTA
CLAUS amb un comandament de teledirecció. Agafa l’estrela i es posa a parlar
als REIS.)
SANTA CLAUS. (Tocant-los la panxa amb
les mans i els peus.) Estos ja no valen per a res! Ara que fareu? Ai, la
tradició! Ha, ha, ha! Tenia raó Melcior, Gaspar! (Movent el comandament.) Tecnologia! Tecnologia! Ah, esteu a
l’Antàrtida! Em pense que per allà hi ha una parada de metro. (Assenyalant uns pingüins de la imatge.) Pregunteu
a estos dos. Segur que ho saben! Ha, ha ,ha! (Agafant els sacs dels regals.) Ah! I per cert, us agafe els regals,
eh? Vosaltres ja no els necessiteu!
(SANTA CLAUS desapareix per la dreta
rient.)
Extret de: Proude nadales!
Autor: DídacBotella i Mestres
Il·lustrador: Josep Vicó
Col·lecció: Micalet Teatre núm. 47
Editorial: Bromera
ACTIVITATS:
1. Tria un fragment de l’obra per a fer-ne la lectura en veu alta i, amb
algun company o amic, intenta dramatitzar-la.
2. Investiga entre els teus companys o veïns sobre com celebren el Nadal de
manera diferent de l’obra, com es feliciten al seu país, qui porta els regals i
en quina època de l’any ho fan.
3. En to
humorístic continua escrivint l’obra que acabes de llegir. Imagina com seria el
viatge de retorn dels Reis a Europa des de l’Antàrtida: quan i com arribarien;
quins regals portarien; com seria la rebuda. Envia-la amb un dibuix i els teus dades
personals (nom, direcció, curs, col·legi, nombre de telèfon, correu electrònic)
a
grupoleoalicante@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario