Ressenya:
Cinc guionistes es reuneixen en un hostal solitari amb la intenció de
concentrar-se per a preparar una sèrie de televisió de por. Allà coincideixen
amb tres hostes i el matrimoni que el regenta.
Al cap de tres dies d’arribar, comença una tempesta que amenaça de no
acabar mai i que els deixa totalment aïllats. Els companys descobreixen que a
l’hostal ningú no és el que aparenta, i una por irrefrenable va filtrant-se en
les seues vides. Aquest és el relat del que viuen els cinc guionistes, però
també el missatge desesperat d’una de les protagonistes, Alba Novo, durant la
llarga espera cap a un final incert.
El llibre enllaça amb la tradició literària dels clàssics
de terror del s. xix com Frankenstein o Dràcula i també amb
altres clàssics del cinema com La resplendor.
L’autor:
Agustín Fernández Paz (Vilalba, Galícia, 1947 – Vigo, 12 de juliol de 2016) fou un escriptor gallec. Era llicenciat en
Ciències de l'educació. Va treballar com a professor d'EGB en diferents centres
i posteriorment com a professor de Llengua i Literatura Gallega a l'IES Os
Rosais de Vigo fins a la seva
prejubilació en 2008, any que va guanyar el
Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil amb la novel·la Només
ens queda l’amor.
Entre 1988 i 1990 va ser membre del Gabinet d'Estudis per
a la Reforma Educativa, de la Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària,
formant part de l'equip de Llengua que va preparar els Dissenys Curriculars per
a les etapes de Primària i Secundària. De 1990 a 1995, va treballar com
Coordinador Docent del Gallec.
Preocupat per la renovació pedagògica, va ser membre
fundador dels col·lectius Avantar i Nova Escola Galega i va participar en
l'elaboració de nombrosos materials didàctics com les sèries Nobelos de Pape
(per a l'ensenyament globalitzat en gallec en el cicle inicial), !Ámote,
mundo! (per a l'àrea d'experiències), "Canles", "Labia"
i "O noso Galego/Lingua Galega" para diferents nivells escolars. Fou
autor de llibres de text i d'obres de literatura infantil i juvenil, i membre
del Consell de la Cultura Gallega.
A més de l’obra pòstuma La neu interminable, Editorial Bromera ha traduït al valencià bona part dels títols de l’autor, com ara Aire negre, Cartes d’hivern, Amor als quinze anys, Marilyn, Nit d’ombres voraces o Passadissos d’ombra.
A més de l’obra pòstuma La neu interminable, Editorial Bromera ha traduït al valencià bona part dels títols de l’autor, com ara Aire negre, Cartes d’hivern, Amor als quinze anys, Marilyn, Nit d’ombres voraces o Passadissos d’ombra.
L’ÚLTIMA HORA
Quin sentit té escriure aquestes línies? Ni tan sols sé si hi haurà algú
que les llegisca en el futur. Per no saber, fins i tot ignore si veurem un
futur. Però en alguna cosa he d’ocupar les hores inacabables del dia per no
deixar-me arrossegar per la desesperació o per la por. Com m’agradaria saber
què passa més enllà d’aquestes parets, més enllà de les muntanyes que limiten
la carena, més enllà d’aquesta interminable cascada de flocs de neu! Observe el
meus companys, que encara confien en un retorn impossible a la normalitat, i em
pregunte quant de temps més podrem resistir. Per sort, al rebost hi ha una bona
quantitat de provisions i al soterrani hi ha llenya més que suficient per a
mantenir el foc de la llar encés durant unes quantes setmanes més.
El dia de la nostra arribada a aquest lloc, i també els dos següents, vam
tenir un temps sec. Molt fred, però sec. El sol de l’hivern a penes escalfava,
només en sentíem la lleu escalfor als llocs arrecerats. A pesar d’aquelles
temperatures tan baixes, el cel blau ens animava a eixir de la casa i a caminar
per les sendes dels voltants. El tercer dia, el cel va anar omplint-se de
núvols negres que venien de més enllà de les muntanyes de l’oest. Acabaren
fent-se tan espessos que, fins i tot a migdia, l’escassa claror ens recordava
les hores del crepuscle.
L’aire era tan fred que semblava foradar-nos la pell i penetrar-nos fins
al moll dels ossos. “És aire de neu”, repetien les persones que trobàvem pel
camí. Aire de neu!
Recorde bé la vesprada que van caure els primers flocs de neu. Tots els
membres de l’equip van interrompre la reunió i eixírem fora de la casa. Era una
delícia veure’ls caure mansament, deixar que ens tocaren les mans com carícies
delicades i contemplar la fina capa de neu que començava a formar-se al nostre
voltant. Una nevada és un fenomen freqüent, ho sé molt bé, però per a mi, que
sempre he viscut a la vora de la mar, no deixava de ser un miracle inesperat,
un homenatge que m’oferia la vida.
Els primers dies m’agradava guaitar per la finestra i contemplar com tot
el paisatge anava cobrint-se de blanc, com la neu esborrava a poc a poc els
colors dels arbres i de les cases, de roques i rierols, alhora que es
difuminaven els contorns de les coses. Aleshores encara no sabíem que la blancor
que començava a cobrir-nos només era el principi de la gran nevada que vindria
després i que ens aïllaria del món. I encara menys podíem sospitar que, en el
transcurs d’aquesta incomunicació forçada, ens afectarien els successos
terribles que vull contar ací. Uns fets tan reals com les parets d’aquesta
habitació on escric, tan reals com la neu que cau i cau sense descans sobre
nosaltres, com si algun déu iracund haguera decidit sepultar-nos per sempre.
El meu nom és Alba Novo, tinc trenta-sis anys i treballe de guionista de
sèries per a la televisió. La meua passió per la imatge va començar als anys de
l’institut; allà vaig tenir la sort de trobar les persones adequades per a
guiar les meues primeres passes. Va ser molt dur explicar a casa que no
estudiaria la carrera de Dret, com manava la tradició familiar, i que volia
matricular-me en Comunicació Audiovisual. Els de la universitat foren uns anys
intensos i plens de goig. Anys de descobriments, d’amistats, de lectures i
converses... i de pel·lícules, incomptables pel·lícules que em desvelaven la
complexitats de la vida.
Quan vaig acabar la carrera, vaig tractar d’obrir-me camí per diverses
vies, sempre difícils i estretes (...). A primeries de gener, els de la
productora Cocodril Blau es van posar en contacte amb mi. Es tractava d’una
empresa jove, encara no feia cinc anys que s’havia creat, però ja tenia un
prestigi consolidat. Les seues sèries es distingeixen perquè tenen uns guions
més elaborats, sense concessions al sector de l’audiència que fuig de qualsevol
dificultat. Coneixien el meu treball en la sèrie Terres de Sang, que va durar
quatre temporades i va tenir uns índexs molt estimables, i volien comptar amb
mi per al seu nou projecte.
El projecte perseguia la realització d’una sèrie molt diferent de les
actuals: un conjunt de tretze episodis independents, agrupats sota el nom
genèric de Les fronteres de la por. La sèrie estava orientada al públic adult i
havia d’explicar els terrors presents en el món actual, fugint dels arguments
clàssics del gènere, esgotats des d’una perspectiva comercial mínimament
exigent, segons que figurava al dossier que m’enviaren. M’oferien el lloc de
coordinadora de l’equip de guionistes, una funció que jo no havia assumit mai.
Em demanaven, en una primera fase, el guió per al capítol pilot i una
descripció breu del contingut que tindrien els capítols següents. Vaig acceptar
sense dubtar-ho; el lloc implicava més pressió i una responsabilitat major,
però l’oferta econòmica va dissipar tots els meus dubtes.
Extret de: La neu interminable
Autor: Agustín Fernández Paz
Il·lustracions: Pere Fuster
Col·lecció: Espurna, 120
Editorial: Edicions Bromera
ACTIVITATS:
1.
Com consideres l’actitud d’Alba respecte de la seua situació? Com hauries
reaccionat tu en una situació pareguda?
2.
Des del primer capítol, el llibre el que mira de transmetre és la idea que
algunes desgràcies són inevitables, que formen part del nostre destí. Trobes
que aquesta idea és encertada? Enraona la teua resposta.
3.
Escriu un relat en què els protagonistes s’hagen quedat aïllats per la neu en
un llogaret de difícil accés.
