Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 29-02-2012
Diario Información de Alicante
EL PRÍNCEP DESMEMORIAT
Fa segles hi
havia un regne més petit que gran, prop de les costes de la Mediterrània: es
deia el regne de la Terra Blanca. La seua reina Brígida I tenia un sol fill,
que es deia Girau. De xicotet, el príncep era força oblidadís i fou justament
el seu preceptor, el noble marqués de Rotival, qui li ajudava a fer memòria en
moltes ocasions.
Un dia, quan
el príncep Girau, ja fet tot un jove garrit, anava de cacera, perseguint a
cavall una llebre de les grosses es va pedre de tots els seus companys.
Havent-se endinsat en un bosc espessíssim, perdé també tot el sentit de
l'orientació.
A les dotze de
la nit arribà per casualitat a una àmplia esplanada amb un edifici que semblava
un castellet. Malgrat el misteriós aspecte de la mansió, Girau va dir-se:
-Quina sorte!
Ací demane posada!
Baixa del
cavall, toca a la porta i li obri una velleta que li pregunta:
-Què voleu,
bon cavaller?
-M'he perdut
en el bosc -va informar-la ell- i voldria posada. Sóc el príncep Girau de la
Terra Blanca.
La vella el
féu passar fins a una gran cuina on li va servir un sopar excel·lent. I, en
acabant de sopar, el va conduir a una cambra de gelades parets que més semblava
un calabós.
-I el vostre
amo?
-El mey amo no
hi és; si no, ell us hauria fet les honors.
La velleta
deixà sol Girau i tancà una gruixuda porta. El príncep va sentir que passava un
sorollós forrellat per la part de fora, i tingué la impressió d'haver caigut en
una penosa aventura. Però com que era animós, deixà en un racó la ballesta i
les fletxes, i només posar el cap en el coixó, es va quedar dormint
profundament.
L'endemà, al
despertar-se, va veure que ballesta i fletxes havien desaparegut. Llavors va
sentir una desagradable rialleta:
-Hè, hè,
príncep Girau.
Per finestró
que hi havia en la porta tancada. Apareixia una cara estranyíssima i de maligna
expressió.
-Qui ets?
-preguntà enfurit el príncep.
-Sóc el
baronet de Soterroni i vinc perquè em signeu un pergamí.
Aleshores
Girau s'adonà que havia caigut en presó.
-Què aneu a
fer de mi?
-Res, si signeu
aquest document.
El baronet
s'havia fer arrere per traure's el pergamí del si, i llavors, pel finestró,
Girau poguè veure millor com era aquell maligne ser, que pareixia talment un
gnom. El curiós personatge li donà un document que deia:
“Jo, Girau, fill
de la reina Brígida I i príncep hereu de la Terra Blanca, faig renúncia plena
dels meus drets al tron del dit regne a favor del baronet de Soterroni, del
regne Migjornal. L'esmentat baronet entrarà triomfalment, com a rei de tota la
Terra Blanca, a la mort de la meua mare”.
Girau mudà de
color i llançà el tal pergamí a la cara d'aquell baronet. Llavors, el baronet
d'un colp tancà el finestró i Girau començà el seu trist captiveri.
Un dia es va
produir un prodigi: sobtadament entrà un oriol per la tronera i es posà a
revolantigar per tota la cambra. L'ocell xisclava insistentment. Girau
l'imitava i l'oriol encara insistia més. Ara, cada dia, venia a la mateixa hora
i el príncep se n'alegrava molt. Això passà durant un parell de setmanes,
durant les quals, ell i l'oriol, s'havien fet la cosa més amiga del món.
Arribà un matí
que l'oriol entrà en el dormitori com sempre, però no revolà per la cambra com
solia fer, sinó que es parà enmig del paviment, obrí les ales i es tornà una
jove morena abillada amb un finíssim vestit blanc...
.....................................................
Rondalla treta del llibre:
Il.lustracions: Carles Ortín
Editorial: Gregal Llibres
Activitats:
- Quines conseqüències ha tingut per a Girau el fet de separar-se dels seus companys?
- Qui creus que pot ser la jove i com pot ajudar al príncep?
- Escriu un conte o poema i envia'l amb un dibuix original al “Concurs literari Grup Leo”:
Grupo Leo,
Apartat 3008
03080 Alacant
També pots enviar-lo per mail: grupoleoalicante@gmail.com
Escriu el teu nom, cognom, curs i e-mail o número de telèfon particular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario