¿Qué tal ha ido la semana? Seguimos publicando los finalistas de la tercera categoría de nuestro XXVI Concurso Literario Grupo Leo. Si queréis leer vuestros cuentos o poemas aquí en La Tiza o en nuestro blog, ya sabéis que nos los tenéis que enviar a nuestro correo, que está al final de la página.
Vet aquí que en un poblet, Poblàs on tothom tenia nas, hi havia unes xiquetes anomenades Laia, Mar, Jana i Diana.
Un matí se'n van anar passejant a comprar dolços
però, de sobte, a la porta de la botiga, va aparèixer el monstre dels dolços.
Ràpidament Laia va traure un petard de la butxaca
i li'l va tirar per poder fugir. Amb tanta sort que va explotar el monstre i va
començar a ploure dolços del cel. Les quatre xiquetes es van donar pressa per emplenar-se
les butxaques de tots els dolços que podien agafar.
Quan tornaven cap a casa es van trobar amb un gatet pel carren. En apropar-se a d'ell per donar-li algun dolç, es van adonar que tenia un ull robòtic. "Quina cosa més estranya!" vam pensar. Es var apropar més i el gat els va ensenyar les dents. Eren unes dents molt esmolades i perilloses. Aleshores Mar va tirar el seu super alè de menta i el gat va fugir espaordit miolant de por.
Les xiquetes continuaren el seu camí, quan de
sobte, al girar una cantonada van topejar amb un fantasma. Quan Diana i Jana
estaven preparades per lluitar, el fantasma els va dir:
-No vull fer-vos mal. Jo abans era una xiqueta però
una bruixa en va fer un encanteri. Em diuen Noa.
Les xiquetes no ho podien creure però, com que
els llàstima, li van dir que anara amb elles i totes serien amigues. Així van
seguir totes juntes el camí.
Al cap duna estona, es van trobar amb una dona
malvada que els parava el pas. Era Joana La "Pegoxanclades”, la dona més
mala del món, "Quin esglai!" Ràpidament Diana va traure les galetes
de gingebre de la butxaca i va començar a llançar-les com si fossen estrelles
ninja. Una d'elles li va donar en tota la cara i la va desconcertar, així van
poder fugir i es van lliurar de les seues xanclades.
Estaven a punt d'arribar a casa quan es va tallar
el pas la bruixa Betlen.
-Com fugim ara?- va preguntar Mar.
-Cal tirar-li tots els dolços que tenim a les
butxaques -va dir Diana."
Així ho van fer. Totes a l'hora van tirar els
dolços i van poder soterrar-la en una muntanya gegant de llepolies. Però va dir
un encanteri i els dolços van començar a flotar.
-Ràpid! Unim els nostres poders! -va cridar
Laia.
Totes juntes van unir les seues forces i va eixir
dels seus cossos una llum d’energia brillant. L'energia li va pegar a la bruixa
en tot el pit i la va fer eixir volant pel cel.
Finalment vam arribar a la porta de casa, Diana
va agafar el pom i ...
-Laia, Mar, Jana i Diana! Desperteu-vos ja! –va
cridar la mare de Mar.
Les xiquetes van parpedejar i es van mirar les
unes a les altres. Que havia passat? Era un somni? Totes havien somniat el
mateix. Quin misteri!
CEIP El Romeral, Alcoi
UN NIÑO GRANJERO
Creció rodeado de animales, gallinas, vacas
cabras, ovejas, conejos y caballos.
De pequeño le gustaba hacer cabañas con su
abuelo que fue el que le enseñó a ordeñar y a cultivar.
Una de las cosas que más le apasionaba era
escuchar la historia que su abuelo le contaba, conforme fue creciendo, cada vez
ayudaba más en la granja, vendía leche y huevos a los vecinos, cortaba leña
para el invierno y recogía lo que sembraba…
Al cumplir los dieciocho se dedicó a dar clases
de caballo y organizar cumpleaños. Fue feliz porque trabajó en lo que él
quería… ser granjero.
CEIP Cervantes, Ibi
ACTIVIDAD
Escribe un cuento o poema con dibujo y envíalo por email a:
No olvides poner tu nombre y apellidos, curso, colegio. Podría
ser publicado en nuestro BLOG o en el suplemento La Tiza del periódico
Información.
