Finalistas de la tercera categoría de nuestro concurso

sábado, 28 de septiembre de 2024

Finalistas de la tercera categoría de nuestro concurso

¿Qué tal ha ido la semana? Seguimos publicando los finalistas de la tercera categoría de nuestro XXVI Concurso Literario Grupo Leo. Si queréis leer vuestros cuentos o poemas aquí en La Tiza o en nuestro blog, ya sabéis que nos los tenéis que enviar a nuestro correo, que está al final de la página.

UNA DOLÇA AVENTURA

Vet aquí que en un poblet, Poblàs on tothom tenia nas, hi havia unes xiquetes anomenades Laia, Mar, Jana i Diana.

Un matí se'n van anar passejant a comprar dolços però, de sobte, a la porta de la botiga, va aparèixer el monstre dels dolços.

Ràpidament Laia va traure un petard de la butxaca i li'l va tirar per poder fugir. Amb tanta sort que va explotar el monstre i va començar a ploure dolços del cel. Les quatre xiquetes es van donar pressa per emplenar-se les butxaques de tots els dolços que podien agafar.

Quan tornaven cap a casa es van trobar amb un gatet pel carren. En apropar-se a d'ell per donar-li algun dolç, es van adonar que tenia un ull robòtic. "Quina cosa més estranya!" vam pensar. Es var apropar més i el gat els va ensenyar les dents. Eren unes dents molt esmolades i perilloses. Aleshores Mar va tirar el seu super alè de menta i el gat va fugir espaordit miolant de por.

Les xiquetes continuaren el seu camí, quan de sobte, al girar una cantonada van topejar amb un fantasma. Quan Diana i Jana estaven preparades per lluitar, el fantasma els va dir:

-No vull fer-vos mal. Jo abans era una xiqueta però una bruixa en va fer un encanteri. Em diuen Noa.

Les xiquetes no ho podien creure però, com que els llàstima, li van dir que anara amb elles i totes serien amigues. Així van seguir totes juntes el camí.

Al cap duna estona, es van trobar amb una dona malvada que els parava el pas. Era Joana La "Pegoxanclades”, la dona més mala del món, "Quin esglai!" Ràpidament Diana va traure les galetes de gingebre de la butxaca i va començar a llançar-les com si fossen estrelles ninja. Una d'elles li va donar en tota la cara i la va desconcertar, així van poder fugir i es van lliurar de les seues xanclades.

Estaven a punt d'arribar a casa quan es va tallar el pas la bruixa Betlen.

-Com fugim ara?- va preguntar Mar.

-Cal tirar-li tots els dolços que tenim a les butxaques -va dir Diana."

Així ho van fer. Totes a l'hora van tirar els dolços i van poder soterrar-la en una muntanya gegant de llepolies. Però va dir un encanteri i els dolços van començar a flotar.

-Ràpid! Unim els nostres poders! -va cridar Laia.

Totes juntes van unir les seues forces i va eixir dels seus cossos una llum d’energia brillant. L'energia li va pegar a la bruixa en tot el pit i la va fer eixir volant pel cel.

Finalment vam arribar a la porta de casa, Diana va agafar el pom i ...

-Laia, Mar, Jana i Diana! Desperteu-vos ja! –va cridar la mare de Mar.

Les xiquetes van parpedejar i es van mirar les unes a les altres. Que havia passat? Era un somni? Totes havien somniat el mateix. Quin misteri!

Denisse Coves Vilaplana, 3º de Primaria

CEIP El Romeral, Alcoi

UN NIÑO GRANJERO

En Un pequeño puebla había un niño que nació en una granja.

Creció rodeado de animales, gallinas, vacas cabras, ovejas, conejos y caballos.

De pequeño le gustaba hacer cabañas con su abuelo que fue el que le enseñó a ordeñar y a cultivar.

Una de las cosas que más le apasionaba era escuchar la historia que su abuelo le contaba, conforme fue creciendo, cada vez ayudaba más en la granja, vendía leche y huevos a los vecinos, cortaba leña para el invierno y recogía lo que sembraba…

Al cumplir los dieciocho se dedicó a dar clases de caballo y organizar cumpleaños. Fue feliz porque trabajó en lo que él quería… ser granjero.

Eloy Sánchez Hernández, 4º de Primaria

CEIP Cervantes, Ibi