miércoles, 23 de mayo de 2018

Los libros del mes de mayo: "Empar i Jaume el Primet"



Ressenya:

L’autora:
Nascuda a Massamagrell l’any 1966, Fani Grande és una persona molt vinculada amb el món de la comunicació des de diferents facetes: presentadora, guionista, escriptora i bloguera. Reconeguda enamorada i gran defensora de la lectura i de la necessitat de reflectir allò que sent, viu i pensa, l’autora ha emprat diverses plataformes per a fer sentir la seua veu. Així, per exemple, col·laborava cada divendres amb articles d’opinió al periòdic Levante-EMV mitjançant la columna “Luna menguante”, i també ho ha fet a través de l’edició de la Comunitat Valenciana del diari El Mundo amb “El fémur de Eva”.
És justament a partir d’aquesta columna, i emprant el mateix nom, que Fani Grande es reinventa i crearà l’any 2012 un blog a Internet per tal d’expressar-se i compartir experiències i idees sobre tot allò que l’apassiona i li interessa.
Amant de la comunicació directa amb els seus lectors, Fani Grande fa cursos i tallers a col·legis on reflexiona sobre el bon ús de les xarxes socials en la nostra vida quotidiana. Amb Empar, fallera major infantil, l’autora s’inicià en la publicació de textos teatrals adreçats al públic infantil. La figura d’una tendra, valenta i decidida xiqueta de deu anys ens demostrà que, si ens esforcem, som honestos i ens estimem realment el que fem, podem aconseguir les nostres metes.
L’enllaç següent et permetrà veure un vídeo que conté una entrevista molt interessant a Fani Grande:

L’il·lustrador:
Ramon Pla: "Vaig nàixer a València (Espanya) un 3 de febrer de l'any 1974 en una família en què l'amor pel dibuix no podria haver passat més de llarg. Il·lustrador de vocació, la major part de la meua vida ja des de xiquet es va desenrotllar amb un llapis en la mà. Després d'estar en unes quantes acadèmies i després de cursar Batxiller, vaig entrar en l'Escola d'Arts i Oficis de València on vaig estudiar Disseny Gràfic i Il·lustració que va obrir la meua ment i va definir la meua inquietud pel dibuix en una clara direcció, la il·lustració. Entre tant vaig guanyar una beca de disseny en una empresa multinacional valenciana de porcellana artística per a la qual a hores d'ara i després de més de quinze anys dirigisc el seu Departament de Decoració. Paral·lelament, en el temps que em queda lliure d'esta relació contractual, sóc dissenyador de falles en la meua ciutat i il·lustre sempre que puc i se'm presenta l'oportunitat qualsevol llibre infantil o juvenil que se’m creua per davant. (Transcripció extreta de l’enllaç http://www.ramonpla.com/p/quien-soy.html).

COCA DE LLANDA

(Empar i la Tia Consuelo estan en escena. La Tia Consuelo està ensenyant a Empar a fer coca de llanda. Tenen un cossiol amb farina, un altre amb sucre. Tenen oli, llimes, ous i paperets de gasosa. Empar està tota bruta de farina. La Tia Consuelo també porta farina pel nas i pel davantal. Estan les dues morint-se de riure. Els Follets van vestits de forners amb la cara tota de farina. Aguaiten el cap quan comencen a parlar.)
Tia Consuelo. Xica, que t’agarrarà un cincdecopes de tant de riure (Empar encara riu més.)
Empar. Un cincdecopes?... (Empar riu molt.) No es diu cincdecopes,es diu: ‘sín-co-pe’, tia Consuelo.
Tia Consuelo. Ja va la sabudeta que toooot ho sap…Esta xiqueta, toooot ho sap. (Li esguita el nas amb farina) I també et deu haver ensenyat eixa parauleta la mestra de valencià, una altra sabudeta com tu. (La tia Consuelo, molt digna.) Tu ja saps que pensa la tia Consuelo de la mestra de valencià, que vaja a tocar-se la f…
Empar. (Tapant la boca a la tia Consuelo i embrutant-la més encara.) Calla, calla… No digues paraulotes, tia Consuelo, que tindrem problemetes amb… (Assenyala cap al cel amb els dits.) I, a més, que després ho solte jo per tot arreu i van dient-lo els xiquets i les xiquetes… (Riuen més encara les dues.)
Tia Consuelo. Filla, és que eixes paraules tan fines que em dius… Com era la que digueres l’altre dia?... Romenyola? (Amb el dit índex a la boca i mirant el cel.)
Empar. Carmanyola!
Tia Consuelo. (La tia Consuelo fa cara de molt flipada.) Per l’amor de Déu… Carma… Què?
Empar. Car-ma-nyo-la…
Tia Consuelo. I això què és?
Empar. Una caixeta de plàstic per guardar el menjar i que no es faça malbé. (Molt sabudeta.)
Tia Consuelo. (Es queda pensant un segon i rascant-se el cap.) Xica, això és una fiambrera de tota la vida!
Empar. Noooo… Es diu carmanyola. (Empar molt divertida.)
Tia Consuelo. Ja estem… Carmanyola, síncope, lleixiu… Com quan em digueres que el cagaoret es deia servei… Això què vol dir, “servei”?... Tan bonico que és dir-li cagaoret. (Ho diu amb parsimònia.)
Empar. (Riu moltíssim) Tia consuelo, per favor, para, para, que em fa mal la panxa de riure i no puc ni parlar… (Riuen les dues.)
Tia Consuelo. (Para de riure de colp.) Escolta, ara que dius de parlar… Com ha quedat el xiquet eixe tan primiu que em digueres l’altre dia que anava amunt i avall amb l’espasa sense dir ni pruna?
Empar. Jaume?... Ja som molt amics!... M’ha convidat a esmorzar un parell de vegades… (Empar, molt i molt flipada.) Tia Consuelo, tu saps que Jaume pot menjar tots els panous que vulga que no s’engreixa gens ni miqueta?
Tia Consuelo. Mira que té coll… (La Tia Consuelo quasi solta una animalada de les seues, però para a temps quan Empar li tapa la boca i l’embruta més amb farina.) Mira que té botons, el xiquet eixe, que menja i no es fa gros! (Netejant-se la farina que té dins de la boca.)
Empar. Que fort! (Indignada i tot.) Quan no porta dolç, du salat… Fins i tot du gorrinades d’eixes del quiosc que porten sucre per dalt del cap i que ma mare em diu que ni pensar-ho quan li’n demane. Son pare li fica de tot en la motxilla a veure si menja… I clar, sempre li sobra alguna coseta per a mi. (Alça els muscles amunt i cluca un ullet.)
Tia Consuelo. Això es una bona amistat, si senyora. La Tia Consuelo li farà un dia una coca de tonyina i tomaca a Jaume, que als bons amics se’ls ha de cuidar molt i bé.
Empar. (Empar es posa seriosa.) No ho entenc, tia Consuelo… Si estàs grosseta, perquè estàs grosseta, si estàs primet com Jaume, perquè estàs primet. (Diu que no amb el cap.) Si tu saberes les animalades que li diuen en el col·legi a l’hora del pati… (Empar es queda tristota i sacsa la mà amunt i avall com si espolsara els dits.)
Tia Consuelo. A Jaume li diuen animalades? (La tia Consuelo s’arromanga en actitud de “allà vaig”.)
Empar. Sí... (Agafa aire.) Li diuen sargantana amb potes, fil d’aram, sequerut, espaseta, mort de fam. (Empar es queda en silenci.) I, damunt, com de vegades s’enganxa quan parla, li diuen metralleta perquè parla a colps... (Empar calla un segon.) I també li diuen tartamerda. (Ho diu baixet, quasi a punt de plorar).
Tia Consuelo. (Agafa Empar per la barbeta i li alça el cap amb delicadesa.) Recordes què et deien a tu fa temps, bonica de la tia?
Empar. (Seriosa, diu que sí amb el cap amunt i avall.) Cansalada... (Ho diu moixeta.)
Tia Consuelo. I què et deia la tia Consuelo que havies de fer quan et digueren cansalada?
Empar. Que ni els mirara... I que pensara que els xiquets que insulten són uns covards i que no cal ni perdre un minut amb ells. (Serioseta.) I que li ho diguera a la mestra, i a la mareta, i al pare, si no paraven d’insultar-me.
Tia Consuelo. I què més et digué la tia Consuelo? (Molt seriosa.)
Empar. Que aniríem amb l’AIAIA a denunciar-los a la policia.
Tia Consuelo. Moooolt rebé, que per això justetament vàrem fer l’Associació de Iaios i Iaies: per a cuidar els xiquets i les xiquetes del poble.

Autora: Fani Grande
Il·lustrador: Ramon Pla
Editorial: Bromera
ACTIVITATS
1. Explica què són les acotacions i escriu un exemple extret d’Empar i Jaume el Primet.
2. Com tracten a Jaume els companys i les companyes d’escola? Com se sent Empar? Què pots fer quan observes que algun xiquet o xiqueta està clavant-se amb un altre?
3. Continua l’escena que acabes de llegir. Imagina que Jaume arriba a casa de la Tia Consuelo i ambdues li proposen demanar ajuda a l’AIAIA perquè els companys de l’escola el deixen tranquil.
Envia-la per email amb un dibuix, el teu nom, cognoms, curs i col·legi a:
grupoleoalicante@gmail.com

No hay comentarios: