jueves, 20 de marzo de 2014

Los libros del mes de marzo de 2014 del Grupo Leo en La Tiza: "L’extraordinària història del fantasma de Quim Quinqué" de Paco Romeu

Los libros del mes del Grupo Leo
en La Tiza

Artículo visto en:
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 18-03-2014
Diario Información de Alicante con el  Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES

L’extraordinària història del fantasma de Quim Quinqué

L'Autor: Paco Romeu (Valencia, 1967 -):
Viu a Picassent, localitat on treballa com a funcionari de l’administració local. Autodidacta, ha rebut diferents premis i mencions en certàmens de narrativa breu, ha composat la banda sonora de curtmetratges i obres de teatre i ha col´·laborat com a guionista en el programa de Canal 9 AUTOINDEFINITS. Com a dramaturg, ha escrit diverses obres per a l’Escola Municipal de Teatre de Picassent, totes elles estrenades sota la direcció d’Elsa Tronchoni: Lluna i l'amic imaginari (2001), Una font, un poble (2003), L'estrany cas del fantasma de Quin Quinqué (2004), Manifest 07 (2044),Vocabulari (2007) i La tronà (2009.) Icerberg, obra guardonada amb el VIé Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca, és el seu primer treball publicat.


Il·lustrat per: Francesc Santana ( -):
Es Licenciado en Bellas Artes. Como pintor ha expuesto su obra en diferentes países. Como ilustrador ha trabajado en varias editoriales y ha colaborado en publicaciones periódicas.


Ressenya:
Un estranger arriba a un país molt semblant al nostre. Busca faena i prosperitat, però només troba la desconfiança d’un poble atemorit per un estrany fantasma. Només una jove inconformista està disposada a ajudar-lo i, alhora, a desmuntar una farsa maquiavèl·lica ideada pels poderosos.

La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
L'arribada de l'estranger
(Fosc. Soroll de nit al camp. Entra el GUARDA, il·luminant amb un fanalet un cartell plantat al centre de l’escenari: «FRONTERA. NO PASSEU».)

GUARDA. (Sigil·lós i amb veu tremolosa.) Ja m’ho deia mon pare, ja... «Quan sigues gran no faces oposicions a guarda; no vull que tu passes per tot el que jo he passat». Però tu no li podies fer cas, no; sempre havies de dur-li la contrària. I tot just començar ja t’havien pres mida per a l’uniforme! I ara et trobes ací, tot sol, defensant la frontera amb un fanal i una pistola. Com si una pistola poguera servir-te de res contra un fantasma! Però el capità és el capità i on no hi ha patró...

(Se sent un ronc de l’altra banda de la frontera. El GUARDA s’acosta amb el fanal i descobreix la silueta estesa davall d’un arbre. En rebre la llum, la silueta s’alça de colp, envoltada amb un llençol blanc. Es tracta de l’ESTRANGER. Tots criden, mútuament espantats. El fanalet s’apaga i l’escena resta absolutament fosca. Se sent un soroll fort, com si algú haguera caigut dins d’una trampa.)

GUARDA. Ai! Ara sí que estic perdut!
ESTRANGER. Els dos estem perduts. Vols encendre la llum d’una vegada?
GUARDA. No! Si he de morir, millor que siga a fosques.
ESTRANGER. Morir? I per què havies de morir?
GUARDA. És que no penses matar-me?
ESTRANGER. Matar-te? Jo?
GUARDA. Sí, tu! El fantasma de Quim Quinqué!
ESTRANGER. El fantasma de qui?
GUARDA. El fantasma de Quim Quinqué! Tothom coneix la història.
ESTRANGER. Tothom llevat de mi. Me la podries contar amb una mica de llum.
GUARDA. No trobe el meu fanal. Em deu haver caigut a terra.
ESTRANGER. Espera un segon... Ja el tinc!

(L’ESTRANGER encén el fanalet i enllumena el GUARDA, penjat d’una corda pels peus.)

ESTRANGER. (Divertit.) Ei, estàs penjat! Literalment penjat!
GUARDA. Molt graciós. Vols baixar-me d’una vegada?
ESTRANGER. Ja vaig, ja vaig...
GUARDA. Ei, un moment!
ESTRANGER. (Aturant-se.) I ara?
GUARDA. No pots travessar la frontera.
ESTRANGER. Però si només vaig a despenjar-te!
GUARDA. Primer t’has d’identificar.
ESTRANGER. Tu ets un penjat de veritat.
GUARDA. Insolent! Com goses parlar així a un guarda del governador?
ESTRANGER. (Burleta.) Oh, excel·lència, de ben segur sabrà disculpar-me: així, de l’inrevés, m’havia semblat vosté una ratapenada.
GUARDA. (Traient una pistola i apuntant l’ ESTRANGER.) Maleït sigues, estranger!

(L’ESTRANGER apaga el fanalet. L’escena resta a fosques de nou. Silenci.)

ESTRANGER. Així que eixe és el problema. (Se sent un tret. Silenci.) Els estrangers no podem travessar la vostra frontera. (Dos trets. Silenci.) Vols saber què faig jo amb la teua frontera? (Tres trets. Silenci.)
GUARDA. (Triomfant.) Ha! Ara ja no dius res? (Se sent un pet ensordidor.) Merda!
ESTRANGER. (Fent força.) I de la bona.
GUARDA. Buf! Quina pudor! És insuportable!
ESTRANGER. Ací li deixe un regalet. Que tinga vosté molt bona nit.

(Se sent un trepig de l’ESTRANGER eixint per l’altre costat de la frontera. Ix el sol. Soroll de matí al camp. El GUARDA encara penja de cap per avall. Hi ha una gran bonyiga al costat del cartell de la frontera.)
CAPITÀ. (Fora.) Guarda! Guarda! On redimonis s’ha clavat?
GUARDA. Capità! Estic ací!

(Entra el CAPITÀ i descobreix la bonyiga i el GUARDA penjat.)

CAPITÀ. (Assenyalant la bonyiga.) Es pot saber què és açò?
GUARDA. És una merda, senyor.
CAPITÀ. És evident que és una merda!
GUARDA. Sí, senyor; i de la bona. (Tapant-se el nas.) No es fa vosté idea de la nit que m’ha fet passar.
CAPITÀ. Vull suposar que açò no és cosa seua.
GUARDA. Capità, no deu pensar vosté que jo...
CAPITÀ. Aleshores, hem tornat a tindre visita.
GUARDA. Sí, senyor.
CAPITÀ. I per què és vosté, i no eixa visita, qui ha passat la nit penjat d’aquest parany?
GUARDA. Es tracta d’un estranger realment perillós, capità.
CAPITÀ. (Sarcàstic.) No!
GUARDA. Sí! Tenia la força de cent homes.
CAPITÀ. Molt interessant.
GUARDA. M’ha atacat a traïció.
CAPITÀ. Sí, sí; i per l’esquena.
GUARDA. Exactament, senyor! I després...
CAPITÀ. Silenci! (El GUARDA calla.) Es vosté un inútil. Es mereixia passar una setmana sencera de cap per avall.
GUARDA. Sí, senyor.
CAPITÀ. (Despenjant el GUARDA.) He de reconéixer, però, que les seues trampes són extraordinàries.
GUARDA. Moltes gràcies, capità.
CAPITÀ. Encara que siga vosté tan babau que sempre acabe dins d’una d’elles.
GUARDA. (Ja en terra.) Capità, vosté creu que de veres es tracta del fantasma?
  ............................................................................ 
Autor: Paco Romeu
Dibuixos de: Francesc Santana
Editorial: Bromera
Col·lecció: Micalet Teatre +11
ISBN: 9788490260913
Activitats:
  1. En aquesta escena trobem l’arriba d’un Estranger que, al igual que el fantasma de Quim Quinqué, li causa desconfiança i por al Guarda. Parlem de la por i en plantegem: Què és la por? Ens fa por allò que no coneixem? Has presenciat algunes actituds xenòfobes en el teu entorn quotidià?
  2. Coneixes històries de fantasmes? Et proposem crear un relat de por.
  3. Què passarà després? Aconseguirà l’Estranger entrar en el país? Et proposem que continuïs la història amb altra escena, amb els personatges que vulgues, i que inclogues un dibuix il·lustratiu. Després, envia-ho tot al Concurs Literari del Grup Leo 2014:
Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant
o per e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com
Escriviu el vostre nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon o e-mail particular
...................................................................
grupoleo@terra.com

No hay comentarios: