sábado, 22 de diciembre de 2012

Los libros del mes de diciembre 2012 del Grupo Leo en La Tiza: "Fantasmes de llum"

Los libros del mes de diciembre 2012 del Grupo Leo
en La Tiza

Artículo visto en:
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 19-12-2012
Diario Información de Alicante con el Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES

Fantasmes de llum

L'Autor: Agustín Fernández Paz (Vilalba -Lugo-, 1947 - ):

Agustín Fernández Paz es uno de los escritores más conocidos y valorados en el ámbito de la literatura infantil y juvenil, en Galicia y en el resto de España. Es autor de más de cuarenta y cinco títulos dirigidos preferentemente a lectores infantiles o juveniles. Sus libros, escritos en gallego, se traducen habitualmente a las otras lenguas españolas: castellano, catalán y eusquera. También se han traducido diversos títulos al coreano, portugués, francés, árabe e italiano. En breve aparecerán traducciones al inglés, bulgaro y chino.
Además de Perito Industrial Mecánico, Agustín Fernández Paz es Maestro y Licenciado en Ciencias de la Educación. Trabajó como docente durante más de treinta años, en la enseñanza primaria y en la secundaria. Paralelamente a su dedicación a la docencia, desarrolló también una amplia actividad teórica y divulgativa, centrada en temas como la introducción de los medios de comunicación en el aula, la promoción de la lectura, el fomento de la lengua gallega en un contexto bilingüe o la didáctica de la lengua, así como un relevante papel en la elaboración de materiales didácticos de lengua y literatura (uno de sus trabajos, Canles 5, obtuvo el Premio Nacional “Emilia Pardo Bazán” para libros de texto no sexistas).
Los libros de Agustín Fernández Paz han obtenido numerosos premios, tanto de ámbito gallego como español (Lazarillo, Edebé Juvenil, Barco de Vapor, Merlín, Protagonista Jove, Edebé Infantil, Rañolas, Raíña Lupa, Martiño Sarmiento, Xosé Neira Vilas…). Ha sido reconocido dos veces como el mejor autor del año (en 2004, por la Federación de Libreros de Galicia; en 2007, por la Asociación Galega de Editores). También ha obtenido en tres ocasiones el premio al mejor libro infantil del año, que concede la Asociación de Escritores en Lingua Galega. Su libro O único que queda é o amor (Lo único que queda es el amor) obtuvo en 2008 el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil que concede el Ministerio de Cultura de España.
En el ámbito internacional destacan sus tres nominaciones al Astrid Lindgren Memorial Award (en 2008, 2009 y 2010). O único que queda é o amor (Lo único que queda es el amor) fue incluido en la IBBY Honour List en 2010, como ocurrió también con Contos por palabras (Cuentos por palabras) en 1992 y con Aire negro en 2002. Esta última novela, Aire negro, fue incluida también en el Catálogo White Ravens de la International Youth Library de Munich en 2001, un reconocimiento que también mereció O meu nome é Skywalker (Mi nombre es Skywalker) en 2004.
Cuentos por palabras fue considerado como uno de los once títulos esenciales de la LIJ española del siglo XX por un panel de expertos durante el primer Congreso de Lengua y Literatura para niños y jóvenes, celebrado en Santiago de Chile en 2010. En el año 2011, se le otorgó en Guadalajara (México) el VII Premio Iberoamericano SM de la Literatura Infantil y Juvenil, en reconocimiento a su trayectoria literaria. Y OEPLI acordó designarlo como candidato español al Premio Andersen 2012.

Ressenya:
Damián treballa des de fa trenta-cinc anys en la cabina de projecció d’un cinema. S’ha acostumat a veure el món a través de les pel·lícules que han passat per les seues mans, i pensa i parla com els personatges cinematogràfics que l’han marcat. Fins que, un dia, el món com el coneix canviarà per sempre en saber que la sala ha de tancar. Ara, ell i la seua dona estan en l’atur i s’adonen que a poc a poc es tornen invisibles als ulls dels altres, no només socialment, sinó també en l’àmbit físic. La confusió i el desconcert de la nova situació personal es mitigarà quan coneixen més gent en la seua condició, en qui trobaran l’ajuda que necessiten.

La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
LA CARTA

El dia que Damián va rebre la carta que li havia de canviar la vida, res no feia presagiar que la seua rutina diària es trencaria per sempre. Com cada matí, va tancar amb cura la porta de casa i va baixar amb peus de plom les escales dels tres pisos que el separaven del portal. Marga encara era al llit, perquè li agradava dormir fins tard i, des que l’havien prejubilada, no tenia cap necessitat d’alçar- se tan enjorn. Abans, solia quedar-se al llit fins a migdia. Es despertava aviat, perquè tota la vida havia dormit poc, i li agradava continuar al llit, entretingut amb alguna novel·la de ciència-ficció, un gènere que l’apassionava des de jove i que havia acabat convertint- se en la seua única lectura. Però, feia uns mesos, en una revisió rutinària, el metge li va descobrir que tenia la tensió molt alta i molt de colesterol i el va reprendre per la vida sedentària que feia.
Aquell matí, en tornar de la caminada diària, Damián va obrir la bústia i hi va trobar una carta a nom seu. La va examinar amb una mescla de recel i curiositat. El sobre era dels cars, d’un paper de color crema que tenia una textura especial. El seu nom i l’adreça estaven escrits amb una cal·ligrafia ampul·losa. A la part de darrere, l’espai reservat al remitent l’ocupava el logotip de Prudesa Films S. L., l’empresa propietària del cinema on treballava des que era jove.
En obrir el sobre, va comprovar que es tractava d’una carta molt breu; només hi havia unes poques línies mecanografiades, seguides per la signatura de Don Carlos, el seu cap, feta amb un retolador de tinta blava. El citava per a una entrevista, al cap d’uns dies, a les oficines que tenia l’empresa al centre de la ciutat.
En arribar a casa ho va comentar amb Marga, que ja preparava la taula i l’esperava per a dinar junts. També la va sorprendre aquella carta, per a la qual no trobava cap explicació.
–No pot ser res dolent, per a les males notícies sempre s’envia algun telegrama –va comentar Marga–. Despús-demà et presentes a les oficines i ja et diran de què es tracta. Mentrestant, estigues tranquil i no t’hi capfiques sense necessitat.
Damián va tractar de seguir els consells tan raonables de la dona; va baixar a comprar el diari, va arreglar els llibres a les prestatgeries, i va tractar de continuar la lectura de la novel·la que devorava amb entusiasme aquells dies, La mà esquerra de la foscor, d’Úrsula K. Le Gin, però no s’hi podia concentrar. L’alternativa més fàcil li va semblar fer una ullada al diari. La primera cosa que Damián mirava era sempre la cartellera cinematogràfica, una rutina que ja li eixia sense pensar. Així que en va localitzar la pàgina, va buscar l’anunci de la sala on treballava. Sabia molt bé que es tractava d’una rutina ridícula. I, no obstant això, llegir aquelles poques línies li donava un estrany assossec, com si foren les úniques del diari que realment tenien alguna cosa a veure amb la seua vida.
Després d’haver fet una breu migdiada, en acabant de dinar, a les quatre i mitja se’n va anar a treballar. La jornada laboral va transcórrer de manera rutinària. A més, en la funció de les 20:30, va ser molt escassa la gent que es va deixar caure pel cinema. Havien estrenat la pel·lícula el cap de setmana anterior i tant dissabte com diumenge s’havien esgotat les entrades en totes les funcions. Però, després d’aquells dies, els espectadors havien anat minvant cada nova sessió.
A Damián no l’estranyava gens i no només perquè, durant els últims anys, havia baixat considerablement l’assistència al cinema. Li sabia greu per Will Smith, que li semblava simpàtic, però la pel·lícula de Sóc llegenda era com una caixa molt ornada per fora i del tot buida per dins. Molts efectes especials, molt de soroll, molts diners invertits... Tot perquè el director aconseguira fer malbé una història magnífica.
Havia llegit feia molts anys la novel·la en què es basava la pel·lícula, encara conservava el llibre, en la vella edició de Minotauro. L’havia tornada a llegir uns dies abans de l’estrena i havia confirmat que es tractava d’un text extraordinari, potser el millor que havia escrit Richard Matheson. Com es podia banalitzar d’aquella manera una història tan profunda?      

............................................................................

Fragment del llibre: Fantasmes de llum
Editorial: Bromera
Col·lecció:  Espurna +14
ISBN: 9788498248470
Activitats:
  1. La vida de Damián gira al voltant del seu treball en un cinema, on ha passat la meitat de la seua vida. I, de sobte es trenca la seua realitat, quin motiu podria fer canviar la vida del protagonista?
  2. Com a coneixedor del cinema, Damián és crític amb ell, sobre tot, després de llegir una obra que s’adapta a la gran pantalla. Si has llegit el llibre Sóc llegenda i has vist la pel·lícula, estàs d’acord amb el que diu Damián? Si no l’has llegit, recordes algun llibre que hages llegit i després s’ haja fet una adaptació cinematogràfica? Quina crítica et mereix tenint en compte les diferències inevitables entre els dos mitjans, en paper i en suport audiovisual?
  3. Et proposem que escrigues una continuació del relat i l’envies acompanyat d’un dibuix original al  Concurs  Literari Grup Leo 2013 (polsa l'enllaç anterior per a veure les bases):
Grupo Leo
Apartado 3008
03080 Alicante
O por Email a:
  • grupoleoalicante@gmail.com
Importante: No olvides escribir tu nombre, curso, centro educativo y teléfono o e-mail de contacto.
...................................................................
grupoleo@terra.es

No hay comentarios: