Un món de dones extraordinàries és un àlbum il·lustrat i molt ben editat
que fa un recorregut per les biografies de 82 dones que
van marcar la història. Consisteix en un viatge pels cinc continents i per
totes les èpoques de la humanitat per descobrir que les dones sempre han estat
protagonistes i per conèixer noms propis que mai haurien d'haver caigut en oblit.
Gràcies
als mapes i les cronologies que inclou l’obra, lectors i lectores podran ubicar
fàcilment aquestes dones extraordinàries en el lloc i el moment històric en què
van viure. Així, l’obra repassa les biografies de dones tan conegudes com
Nefertiti, Cleòpatra, Hipàtia o Mata Hari, però també de personatges femenins que
ens resulten desconeguts malgrat les seues aportacions a la història de la
humanitat.
De l’Orient Mitjà, en el que ara són països com l’Iran, Síria o Turquia, identifiquem algunes de les arrels del nostre món actual i cada vegada sabem més de les dones que van habitar aquelles primeres civilitzacions. D’aquestes dones, l’àlbum de l’Eva Prada en destaca catorze. Catorze dones, com a mínim, importants i cèlebres. En destaquem una:
Enheduanna (Iraq, segle XXIII AC)
Va viure fa més de 4.000 anys a Mesopotàmia, un territori
considerat com un dels bressols de la civilització. Es tracta de l’escriptora
més antiga documentada i el seu és un dels primers noms de dona que coneixem.
Va firmar les seues obres literàries escrites en tauletes d’argila, per això el
seu llegat va poder passar de generació en generació fins als nostres dies.
A banda de poeta, Enheduanna va ocupar el càrrec de summa
sacerdotessa al temple del déu Nannar (la Lluna). Es tractava d’un càrrec de
gran importància religiosa i política, ja que reforçava el poder del seu pare,
l’emperador Sargó, al sud de Sumer, on es trobava la ciutat d’Ur, una de les
més destacades de l’època.
Durant el regnat del seu germà Rimuix, va ser expulsada
per agitadora política, encara que després va tornar a exercir la seua funció
com a summa sacerdotessa.
Després de morir, la població va arribar a adorar-la com
una semideessa, segons expliquen algunes fonts.
Del continent africà, l’àlbum citat tretze dones. Una mirada atenta ens permetrà adonar-nos de
la importància que tenen les dones en moltes societats africanes. També en destaquem
una:
Hipàtia d’Alexandria (Egipte, segle IV)
La casa d’Hipàtia es va convertir en un centre d’instrucció on acudien estudiants de totes les bandes del món romà, atrets per la seua fama. Sàvia i influent, era, a més, propera al prefecte de la ciutat, Orestes, enemic natural del bisbe.
Els conflictes entre el poder oficial i el religiós
estaven en el punt més àlgid i Hipàtia reunia diverses condicions que
amenaçaven el poder religiós: era pagana, era pròxima a l’emperador i, a més,
tenia un nombre elevat de seguidors. Per tot això, fou perseguida i
martiritzada fins a la mort. Un final tan cruel tenia l’objectiu de servir
d’exemple i va suposar l’ocàs de les idees hel·lenístiques.
Pel que fa a les terres d’Amèrica, abans de l’arribada de Colom, en aquest enorme
continent s’havien desenvolupat importants civilitzacions en les quals van
destacar nombroses dones, que van tenir un gran protagonisme en la lluita per
la independència. A l’àlbum en trobem disset de biografiades de les quals també
en destaquem una:
Lozen (EUA, segle XIX)
Va dedicar la seua vida a la lluita per la supervivència
del seu poble, juntament amb altres caps, com el seu germà Victorio i el famós
líder Gerónimo.
Davant les pèssimes condicions de vida a les reserves, on
els americans natius havien estat confinats pel govern dels EUA, diversos clans
s’uniren per a reclamar una vida més digna. La situació d’opressió era tal que
recorregueren a les armes. Durant la retirada d’una batalla, Lozen va dirigir
el seu poble a través de Río Grande, cosa que va salvar la vida de molts
d’ells. Conten les cròniques que, en una altra ocasió, va acompanyar una mare i
el seu bebè a través del desert de Chihuahua fins a la reserva de Mescalero a
Nou Mèxic, travessant tropes enemigues i sota una pluja de bales.
Després de la mort del seu germà en combat, Lozen va
creuar les línies enemigues i es va unir a altres grups d’apatxes que mantenien
viva la lluita. La van detindre i la internaren a la presó, on va morir de
tuberculosi amb només 50 anys.
Àsia és un continent immens on existeixen, des de l’antiguitat, grans civilitzacions que han marcat la història, amb importants progressos tècnics i culturals, però també amb guerres terribles entre potències. Al continent asiàtic trobem grans noms de dones importants. Per exemple:
Kiyohara Yukinobu (Japó, segle XVII)
Segur que alguna vegada has vist delicats dibuixos
japonesos que representen figures humanes, paisatges i animals pintats amb
colors suaus i traços de tinta molt definits.
Kiyohara Yukinobu pintava així i es va convertir en una de les primeres
artistes reconegudes del Japó del segle XVII. De fet, signava i segellava
moltes de les seues obres amb el seu nom.
Això vol dir dues coses. D’una banda, hi havia gent rica i important disposada a pagar per obres d’art realitzades per una dona, cosa poc habitual. D’altra banda, Kiyohara va aconseguir véncer l’hostilitat contra les dones de l’escola Kano de pintura, una de les més importants de l’època.
Som a Europa i ens toca de prop. És un continent menut amb una gran diversitat cultural amb una història plena de clarors i d’ombres, bressol de grans avenços per a la humanitat però molt sovint amb massa prejudicis contra les dones... De les díhuit que cita l’àlbum, en destaquem una:
Ida Laura Pfeiffer (Àustria, segle XIX)
Nascuda a Viena a finals del segle XVIII, sempre va
somiar viatjar, però es va casar molt prompte i va haver de fer front a les
dificultats econòmiques de la família. Poc temps després, viuda i amb els fills
ja crescuts, Ida es va llançar a aconseguir el seu somni. Va vendre totes les
seues propietats i començar a viatjar per tot el món. Has llegit La volta
al món en vuitanta dies de Jules Verne? Doncs Ida Laura és una espècie
de Phileas Fogg. De fet, fou la primera dona acceptada a les societats
geogràfiques de París, però no a Londres, precisament per ser dona.
Va recórrer una bona part per terra i per mar i va
reflectir les seues aventures en una sèrie de llibres
que arribaren a ser molt populars. A més a més, va contribuir a l’avanç de
les ciències naturals, gràcies a les observacions que va fer en els sues viatges.
L’àlbum només cita dos noms de dona quan parla d’Oceania. Són Edith Corbet (Austràlia del segle XIX, una pintora important i Nancy Wake (Nova Zelanda, segle XX). Fou una espia britànica de la Segona Guerra Mundial, periodista i corresponsal de premsa buscada per la Gestapo per la seua gran activitat política.
Edith Corbet
(Austràlia, segle XIX)
Fou una de les pintores més importants del segle XIX. Son
pare, un anglés capità de vaixell, va comprar propietats a Austràlia, on va nàixer
Edith. Poc temps després tornaren a Anglaterra i va ser a Europa on va iniciar
la seua carrera artística.
Juntament amb el seu espòs, el també pintor Arthur Munch, va viatjar a Roma, que en aquest temps era una de les ciutats més importants per als artistes. Allà es va vincular a grups de pintors originals i renovadors i va destacar sobretot com a paisatgista i retratista. Si tens l’oportunitat, investiga els seus treballs. Trobaràs uns paisatges exquisits amb un domini de la llum espectacular, Cicero’s Villa and the Bay of Baiae n’és un gran exemple, encara que Edith va destacar també en el tractament de la figura humana.
Extret de: Un món de donesextraordinàries
Autora i il·lustradora: EvaPrada
Editorial: Tàndem Edicions
1. Fes de detectiu!!! Parla amb familiars, amics, amigues, veïns, veïnes.. i recull informació sobre alguna dona del teu entorn que podria també aparèixer en el llibre. Segur que en trobaràs moltes!!!
2. 8 de Març Dia internacional de les Dones. Busca a internet els motius pels quals celebrem aquest dia.
3. Escriu un conte o poema
i envia’l per correu postal amb un dibuix, amb el vostre nom, cognoms, curs,
col·legi i núm. de telèfon a:
Grupo
Leo
apartat
4042
03080
Alacant
Podrà ser publicat al
nostre bloc.
