jueves, 14 de enero de 2016

Los libros del mes de enero "Misteris S.L."



Ressenya:

Alícia descobreix que la tia Sofia no és la velleta tranquil·la que imaginava, sinó una investigadora sagaç. Totes dues, i l’infal·lible gos Poirot, formen un equip tan implacable com poc sospitós, una fórmula magistral per a resoldre robatoris, segrestos, assassinats... i altres casos de Misteris S.L.

L’autor:

Francesc Gisbert i Muñoz a la web del FULL (Fundació del Llibre i la Lectura) ens fa cinc cèntims de la seva biografia:  “Vaig néixer a Alcoi el 1976, una ciutat envoltada de muntanyes, entre el parc natural de la Font Roja i el de Serra de Mariola. Des de ben menut, em va atraure l’escriptura, i vaig començar a inventar històries d’aventures, intriga i misteri, protagonitzades per pirates, exploradors, detectius i, sobretot, joves i infants que se senten diferents. Amb el temps, em vaig llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. Actualment, he de compaginar el meu treball en l’ensenyament en un institut amb la vocació d’escriptor. M’agrada escriure per a tots els públics i crear històries tant per als infants, com per als joves i els adults”.
Pel que fa a l’obra que ens ocupa, el 2003 guanyà el VIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb Misteris S.L. i el Carmesina amb Una llegenda per a Draco. Entre les publicacions adreçades al públic adolescent cal destacar El secret de l’alquimista (2003) i El somriure de l’esfinx (2003), ambdues publicades per Edicions Bromera.

L’il·lustrador:

Jesús Huguet (València, 1976) es va llicenciar a la Facultat de Belles Arts de San Carles. Tot i que la seua passió és el còmic, també es dedica al camp de la il·lustració i el disseny gràfic i publicitari. Actualment treballa al seu estudi de disseny, Polifem.
Entre altres, Jesús Huguet ha il·lustrat Los colores del mar (2000), Sebastià Somiat, aventurer il·lustrat (des de 2003), La bella no dorment (2004), Pesolet i l’estrela del desitjos (2004), encara que la major part de la seua producció la trobem en forma de còmics. Misteris S.L. és el seu primer treball a Edicions Bromera.

EL TRESOR DE LES PIRÀMIDES

(...) La notícia anava en primera plana i, a l’interior, ocupava tota una pàgina. El senyor Klaus havia tingut èxit. Després de mesos de treball, havia trobat el tresor de les piràmides.

L’estranya nau del senyor Klaus va navegar prop de la costa durant uns quants mesos. Segons les informacions el vaixell afonat es trobava només a quaranta metres de profunditat. Alguns veïns i estudiosos de la universitat s’oferiren per treballar en les immersions i en la catalogació dels objectes recuperats. Però el senyor Klaus es mostrà gelós i reservat i declinà de forma tan educada com categòrica qualsevol ajuda.

Tot ho farien ell i quatre homes, quatre bussos experts que passaven el dia fent immersions. Les troballes es netejaven, primer a la nau i, després, al xalet de la costa. Al xalet eren zelosament guardades en les antigues quadres habilitades ara com a magatzems. Molta gent volia veure els tresors. El senyor Klaus demanava paciència. Deia que en finalitzar els treballs de recuperació i neteja, quan ja no hi haguera perill de saquejadors, mostraria les troballes al món. I que els veïns de la Torre serien els primers que contemplarien el que ell qualificava de “grans meravelles dels tresors de les piràmides”.

Aquest dia arribà. I el mateix grup de personalitats selectes, escollides entre el bo i millor de la societat de la Torre, van ser convocades a Vil·la Sirena, que mostrar-los les peces recuperades i restaurades. També hi van acudir uns quants periodistes.

Tia Sofia aconseguí una invitació, i jo vaig estar calfant-li l’orella tot el sant dia, perquè em deixara acompanyar-la. A la fi, farta que la perseguira per tota la casa, amb la cançó de l’enfadós, va pegar la cabotada.

El dia de la presentació hi havia una gran expectació. Els convidats van arribar i aparcaren els cotxes davant Vil·la Sirena. El senyor Klaus ens féu passar a un saló, amb dues grans taules plenes de beguda i canapés:

- M’he permés disposar alguna coseta per a picar, mentre els convidats van arribant. Quan eixiren tots, ens encaminarem de seguida a les antigues quadres. És el lloc on guarde i restaure les peces trobades.

Els invitats, vora una vintena, van aplegar puntualment. Tots estàvem en punxes. El senyor Klaus conversava animadament amb tothom, més inflat i content que un titot, orgullós de l’èxit.

En això, van sentir crits i alguns trets foradaren el sostre del saló. Un grup d’homes va irrompre en la sala. Anaven encaputxats i armats amb rifles d’assalt. Van disparar alguns trets a l’aire i ens ordenaren apinyar-nos contra la paret:

- Siguen obedients i ningú resultarà ferit. Venim per les antiguitats.

- Què? No! No permetré, no tenen cap dret a robar-les!

El senyor Klaus, amb una mostra de valentia i temeritat tan admirable com inútil, provà d’enfrontar-se a qui havia parlat. Però era massa fort i el tombà en terra d’un colp de puny. El que succeí després va ser molt ràpid. Ens van espentar fins al soterrani, fent-nos baixant d’un en un per una estreta escala de fusta. Van redolar, amenaçats per les armes i els crits dels assaltants. Una vegada amuntegats al soterrani, ens deixaren tancats i a les fosques. Degueren col·locar alguna cosa pesada sobre la trapa, perquè, a pesar dels esforços, no aconseguírem obrir-la.

Vam estar tancats i incomunicats una hora. Una hora interminable en què van cridar i colpejar les parets amb l’esperança que algú ens sentira i ens rescatara. Finalment, la porta s’obrí ens van alliberar. L’ambient estava carregat de fum i el panorama que vam veure, a l’exterior del xalet, era desolador. Els lladres s’havien emportat les peces recuperades i havien botat foc a les quadres, per esborrar les pistes.

(...) L’endemà van trobar el camió en què van fugir els lladres. Buit i abandonat en un descampat, al costat de l’entrada a l’autovia. La policia va suposar que els lladres devien haver traspassat el contingut del camió a un altre vehicle per a esborrar qualsevol pista que els delatara.

Aquell mateix dia, poc després de dinar, sonà el telèfon de ca l’àvia. Tia Sofia va pujar a buscar-me. Els ullets li brillaven i esbossava un somriure misteriós:

- Fa una vesprada molt agradable, no trobes? T’agradaria acompanyar-me a visitar el vaixell del senyor Klaus? El sergent Marí ha accedit a interrogar els membres de la tripulació, tal com jo vaig suggerir-li...

Intuïa que tia Sofia m’amagava alguna cosa. El sergent Marí mai no l’hauria convidada, si ella no s’hi haguera autoconvidat per alguna raó. Vam eixir de casa i ens plantàrem al port en un no res. Al moll ens esperaven el sergent i dos agents més. Eren vora la nau del senyor Klaus. Els tripulants seien en uns bancs de pedra, mentre els agents els interrogaven.
  
Extret del llibre: Misteris S.L.
Il·lustracions: Jesús Huguet
Col·lecció: El Micalet Galàctic
Editorial: Edicions Bromera
ACTIVITATS:

1. Les protagonistes dels sis relats policíacs que constitueixen Misteris, S.L. són tia Sofia, una dóna gran tafanera i observadora, i Alícia, una joveneta que descobreix que la velleta tranquil·la que imaginava és en realitat una investigadora sagaç. Imagina-te-les i fes una descripció de cadascuna.


2. Per què creus que Tia Sofia sospita de la tripulació? Quins motius  poden haver endut els mariners a robar les antiguitats?


3. T’atreveixes a escriure un relat policíac? Després de llegir Misteris, S.L. segur que sí. Escriu el teu nom, cognoms, curs, col·legi i número de telèfon particular i e-mail del teus pares i envia’l per correu postal amb un dibuix a:

Concurs Literari Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant

No hay comentarios: