domingo, 24 de noviembre de 2013

Los libros del mes de noviembre de 2013 del Grupo Leo en La Tiza: "El dia que Wendy va conèixer el monstre" de Andreu Martín

Los libros del mes del Grupo Leo
en La Tiza

Artículo visto en:
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 20-11-2013
Diario Información de Alicante con el  Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES

El dia que Wendy va conèixer el monstre

L'Autor: Andreu Martín (Barcelona, 1949 -):

És llicenciat en psicologia però ha cultivat tots els vessants de l’escriptura: redactor en distintes editorials, fundador d’una revista de còmics, col·laborador en revistes, guionista de còmic, de cinema i de televisió, escriptor de muntatges teatrals i nombroses novel·les per a adults i per a joves, a més d’alguns contes infantils. També ha dirigit la pel·lícula Sauna.
Entre les seues obres juvenils, destaca la sèrie del detectiuFlanagan, escrita conjuntament amb Jaume Ribera. Pel primer títol de les seues aventures ambdós autors van rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil. Andreu Martín és també un referent de la novel·la policíaca. Ha rebut premis com el Círculo del Crimen, o el Premi Hammet, concedit per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs, en tres ocasions. La seua obra ha estat traduïda a l’alemany, l’italià, el portugués, el lituà, el basc i el bable.


Ressenya:

Wendy Aguilar no pot resistir-se a un seixanta, el codi que alerta d’un homicidi per l’emissora del cotxe patrulla. Un jove ha mort apunyalat en plena nit. De sobte, Brad Pérez, un adolescent amb expressió horroritzada i un ganivet a la mà, apareix en la foscor per entregar-se a la policia. Cas resolt? Tot i la confessió de Brad i l’interès de l’advocat i la mare per ingressar-lo en un centre de menors, a Wendy l’instint li diu que hi ha gat amagat. Per això, s’endinsa en un barri perillós, epicentre del tràfic de drogues i d’armes i també l’imperi dels Semiònov, casualment, família del presumpte culpable.


La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
Un noi amb un ganiver

Aquesta nit, la Wendy Aguilar i el Roger Dueso circulen de paisà en un vehicle sense distintius policials. Els han encarregat que anessin a buscar la senyora Romagosa per acompanyar-la a un sopar d’antics alumnes.
La senyora Romagosa és una dona maltractada pel seu marit amb una ordre de protecció. Gairebé ningú de la seva família sap on viu i tem circular sola per Barcelona perquè l’home que un dia la va enamorar i amb qui va conviure durant vuit anys avui la té amenaçada i li fa por.
Feia temps que la Wendy i el Roger no coincidien en una patrulla, perquè l’intendent ha establert torns rotatius.
La Wendy recorda al Roger que està estudiant Criminologia a l’Autònoma i s’embranca en un discurs de distracció.
–... Diuen que la facultat és més fàcil, però no creguis. El de Dret penal és un os.
–I com t’ho fas per combinar estudis, treball i la maternitat que acabes d’estrenar?
Ja han recollit la senyora Romagosa i la porten al seient del darrere del cotxe i la Wendy pensa que la pregunta és una indiscreció. La senyora s’interessa –«Ja ets mare, tan jove?»– i la Wendy li ha d’explicar que ha iniciat el procés d’adopció d’una nena que ara viu amb ella en règim d’acollida.
La nena és la Mon i ja fa un parell d’anys que es coneixen. Filla de família desestructurada de delinqüents, havia anat a parar sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència quan la mare la va voler vendre. La Wendy va intervenir-hi, ho va impedir i la nena es va quedar enlluernada per la personalitat de la policia i va decidir que, de gran, també vol ser mossa d’esquadra. Des d’aleshores, han mantingut una relació entranyable que havia de desembocar inevitablement en una adopció.
–I què hi diuen els teus pares? –insisteix el Roger.
–S’hi van acostumant. La mare, pots comptar, una marassa, com sempre. El pare és més sec, però sap mantenir la Mon a ratlla, i em sembla que a la Mon li va molt bé.
Acompanyen la senyora Romagosa fins a un restaurant de disseny i veuen com s’asseu amb els seus antics companys d’escola. Els dos agents es mantenen allunyats i sopen a la taula del racó, atents a una eventual irrupció del marit maltractador, que no es produirà.
Després, la senyora Romagosa i un dels antics alumnes s’atansen a la seva taula. Ella els comunica que ha decidit quedar-se a pernoctar al barri i ell els promet que no la deixarà sola ni un minut i que la protegirà amb dents i ungles i que, per tant, ja poden marxar.
La Wendy i el Roger, convençuts que l’antic company d’escola no pensa separar-se de la senyora Romagosa en tota la nit, ho consulten amb el sergent cap de torn i, un cop obtingut el permís, a quarts d’una, circulen per la ronda del Litoral, de tornada cap al districte.
És en aquest moment que zumzeja l’emissora del cotxe i la veu metàl·lica de l’operador anuncia:
–De Gaudí tres-cents a tots els indicatius. Possible seixanta a la ronda del Litoral, sortida de Montjuïc Anella Olímpica.
–Gaudí 140 –diu la noia–. Rebut. Sóc a ronda del Litoral, al costat mateix. Anem cap allà.
No cal ni connectar la sirena. Ja hi són.
La Wendy atura el cotxe, el Roger posa el girofar blau parpellejant sobre el sostre per assenyalar que és vehicle policial i baixen tots dos, posant-se les armilles reflectants a l’esquena de les quals es pot llegir POLICIA MOSSOS D’ESQUADRA. Es pengen del coll les credencials i s’identifiquen.
Mentre el Roger treu el quadern i es disposa a prendre les dades dels camioners, la Wendy s’acosta al tercer home, que està assegut amb l’esquena contra la columna i les cames estirades i obertes. Du una camiseta de manera que l’escàndol de la sang només es percep a les mans, que té tranquil·lament posades a terra.
És un noi de vint-i-tres o vint-i-quatre anys, de cos atlètlic. La Wendy li posa dos dits al coll per comprovar que el cor ja no li batega.
Al fons, el camioner gros explica al Roger que vénen de Girona. Havien deixat la ronda del Litoral i baixaven cap a l’accés dels magatzems del port quan han vist aquells tres homes que n’atacaven un quart.
Mentrestant, la Wendy s’identifica al dos agents acabats d’arribar. I, quan ella es tomba per indicar-los on es troba el cos, distingeix el personatge que es destaca al fons, en la foscor, i que avança cap a ells arrossegant els peus, ben visible gràcies a la camisa blanca.
Porta els braços separats del cos en senyal de rendició i es destaca l’expressió horroritzada i el llambreig a la mà dreta d’un objecte metàl·lic que només pot ser un ganivet.
És un noi molt jove, un menor que s’atura en sec i la mira embogit.
Lo he hecho yo.
Tira el cuchillo.
El xicot no s’anima a obeir. Té molta por. Diu altra vegada «l’he mort jo» i els seus ulls supliquen «cregui’m, sisplau». En aquest moment, la Wendy sap que està mentint.
Tira el cuchillo.
El noi, gairebé un nen, flexiona una mica les cames i envia el ganivet, lliscant per terra, uns quants metres enllà.
No lo has matado tú –diu la Wendy.
¡Sí, sí, por favor, lo he matado yo!
 ............................................................................ 
Autor: Andreu Martín
Editorial: Bromera
Col·lecció: Espurna +14
ISBN: 9788490261262
Activitats:
  1. El noi, Brad Pérez, assegura que ha sigut ell qui ha matat un altre. Quins motius podria tindre un noi per assassinar? Hi ha massa dubtes. Et plantegem la creació d’un interrogatori o roda de preguntes que els agents de policia li podrien fer.
  2. La policia Wendy Aguilar té un clínic per trobar la culpabilitat o innocència de les persones. Ara es troba amb un noi que assegura ésser culpable d’un assassinat i ella pensa que no és possible. Podria estar enganyada davant les evidències? Reconstrueix  l’assassinat ocorregut per poder ajudar-la a resoldre el cas.
  3. Què passarà després amb Brad? Et proposem que continuïs la història i inclogues un dibuix. També et suggerim recrear la història de la Mon abans de conéixer la Wendy o la vida de la senyora Romagosa. Tria la opció que més t’agrade. Després, envia-ho tot al Concurs Literari del Grup Leo 2014:
Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant
o per e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com
Escriviu el vostre nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon o e-mail particular
...................................................................
grupoleo@terra.com

No hay comentarios: