Los libros del mes de noviembre: "Ona i Roc i els tigres de Sumatra"

Ressenya:

Ona i Roc són uns bessons d’allò més valents. Tant, que els envien a Indonèsia, on sa tia Elisenda treballa de fotògrafa. Allà, coneixeran un mestre ben peculiar, Andreu. Amb ell, i amagats d’Elisenda, els bessons viuran una aventura extraordinària que els farà adonar-se de la importància i la dificultat que té protegir la natura.

Coses que podem aprendre amb aquest llibre

Indonèsia és una república asiàtica situada a l’arxipèlag més gran del món, la Insulíndia, entre els oceans Índic i Pacífic. Està integrada per més de 17.500 illes, les més grans de les quals són Java, Sumatra, Borneo, Nova Guinea i Sulawesi.

El Parc de Kirinci és el parc nacional més gran de l’illa de Sumatra i una de les àrees protegides més extenses del sud-est asiàtic. La iniciativa Global Tiger el reconeix com una de les dotze zones més importants del món per a la conservació del tigre. Amb el nom de Patrimoni dels boscos tropicals de Sumatra, la Unesco considera els tres parcs nacionals de Sumatra un dels cinquanta-dos patrimonis de la Humanitat en perill.

L’autora:

Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976) és escriptora. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València, fou professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès entre 2006 i 2014. Actualment col·labora com a professora d'escriptura amb diverses entitats.

La il·lustradora:

Julia Cejas Acuña. Artista murciana, viu a València. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de Valencia, va estudiar a l’Akademie voor Kunst en Vormgeving St. Joost (AKV St. Joost) en Hertogenbosch, Holanda, en un programa Erasmus.

Va començar al món del còmic, les seues tècniques favorites son la tinta i la il·lustració digital. El seu estil està molt fluid i directe, sempre buscant taques i línies molt expressives i personatges molt expressius.

El seu treball s´ha enfocat principalment en la il·lustració per a joves i la il·lustració editorial, encara que te molts treballs en altres camps.

Ha guanyat molts concurs de còmics, com el premi Nacional Valencia Crea 2009; fou becaria en Generaccion, un programa dissenyat per a promoure el talent jove; Primer premi en Creajoven 2007; Primer premi i Menció especial al concurs ‘”Viñetas de un futuro verosímil”, i molts mes.

ONA I ROC I ELS TIGRES DE SUMATRA

Ona i Roc són uns bessons d’allò més valents.

Tant, que els envien a Indonèsia, on sa tia Elisenda

treballa de fotògrafa. Allà, coneixeran un mestre

ben peculiar, Andreu. Amb ell, i amagats d’Elisenda,

els bessons viuran una aventura extraordinària que

els farà adonar-se de la importància i la dificultat que

té protegir la natura.

Quan Ona i Roc ixen per la porta de la comissaria

no temen els policies que els han arrestat fa unes

hores i que ara els fan adeu amb la mà. En absolut.

El que de veritat fa por és la cara de la iaia Lluïsa

darrere de la finestra de l’acompanyant del super-

cotxe negre, lluent com un mirall.

Rosa, la jove xofer de la família, rodanxona i

bonica, els obri la porta de darrere i fa un intent de

somriure. Ona fa una colzada a Roc perquè entre

primer al cotxe, però ell fa una espenta a la seua

germana, i ella passa davant i es menja les ganes

de fer-li un bon crit, perquè tot, absolutament tot

el que ha passat hui ha sigut culpa d’ell. Reconeix

que ella també és especialista a ficar-se en embolics,

però això de hui… Això de hui ha sigut culpa de

Roc! A qui se li acut?

La iaia Lluïsa diu ”Aquesta és l’última que ens

feu” en el mateix to amb què diria “Sembla que

plourà”. No se li ha mogut ni un pèl, no li tremola

la veu i no remena el seu llarg collar de perles, com

fa quan se li’n va el cap. Té les mans tenses sobre la

falda, ben estirades, mostrant les ungles ben pintades

i els anells daurats.

-S‘ha acabat-repeteix-, Aquesta és l’última

que ens feu.

-Senyora  –diu Rosa-, Ha sigut culpa meua.

Aquest matí m’hauria d’haver esperat a la porta del

col·legi, i assegurar-me que entraven. He volgut

confiar en ells i…

-Tu calla. La culpa és d’ells. S’ha acabat.

Aquesta és l’última que ens fan.

-Dona… Tinga paciència.

-Que no Rosa, que no. Que m’és igual que

siguen orfes. Fa un any que estem així. La custodia

la té Elisenda. Entenc que és jove, que amb vint-i-set

anys costa encarregar-se de dues criatures d’onze.

Entenc que té ganes de viure la vida, però…, jo ja he

fet de mare, seua i d’Emma, que en pau descanse. –La

iaia parla de la mort de la seua filla major, la mare

dels bessons, amb una fredor que deixa pàl·lids els

dos xiquets.- Quina hora deu ser ara a Indonèsia?

-A la zona on està Elisenda –Rosa mira el rellotge

i calcula mentalment-, cap a les deu de la nit.

-De seguida que arribe a casa li telefone. I que

s’apanye ella amb els xiquets.

Extret de: Ona i roc i els tigres de Sumatra

Autora: Muriel Villanueva i Perarnau

Dibuixos: Julia Cejas Acuña

Editorial: Bromera (col·lecció EL MICALET GALÀCTIC)

ACTIVITATS

1.    Treballarem comprensió lectora: Quin fet ha provocat que la iaia decidisca enviar els bessons a Indonèsia? Per què es provoquen incendis al parc natural de Kerinci? Enviant Ona i Roc a Sumatra, creus que els iaios es despreocupen totalment dels seus nets? etc

2.  Què hem aprés sobre el món i la natura? Què podem fer nosaltres? Cercarem informació sobre la iniciativa Global Tiger Forum i explicarem en què consisteix.

3.   Mira quina hora és ara mateix. Quina hora és en aquest moment a Sumatra?  En què consisteix el que s’anomena jet lag?

4.  Inventa un conte d’un viatge a un lloc que t’agrade. Escriu el teu nom, cognoms, curs, telèfon i col·legi i envia’l per correu postal a:

Grup Leo

apartat 4042

03080 Alacant