miércoles, 18 de mayo de 2022

El Día del Libro en el CFPA Paulo Freire

 Con motivo del Día del Libro, en el CFPA Paulo Freire de Alicante hemos celebrado un certamen literario de microrrelatos (preferiblemente). El tema sobre el que debían versar era el miedo y podían ser presentados en cualquiera de las cuatro lenguas que impartimos. Los trabajos ganadores en cada una de las lenguas han sido los siguientes:


¿TAÑERÍAN LAS CAMPANAS?

Llegaban San Juan y San Juanico. Fiestas del Pueblo.

Las Hogueras hechas con mañizos en la Plaza del Caño. Los músicos tocaban. La gente bailaba y reía.

Luego la siega a hoz y guadaña doblando el riñón. Gavillas arracimadas en morenas. Se llevaban a la era y se trillaban.

Trabajo agotador. Finalizaba agosto con un sol de justicia. Faltaba recogerlo en sacos, llevarlo al silo y algo para casa.

Un rumor. Los rostros mostraron miedo. Miraban al reguero. Al abrir compuertas todo se inundaría y arrastraría trabajo, sudor y sustento.

Las campanas no tañeron. De madrugada avisaron.

 

Carlos de la Huerga Rodríguez. Valenciano y francés

 

Aixa Brahim Rebollo, GES 1 Mañana

 

LLUM

De sobte un dolor inquietant va començar dins del meu cos. Anava augmentant, tant, que sense respirar em va eixir un crit esfereïdor. Era com si mestrenyeren mil persones amb les mans fins ofegar l´últim sospir de la meua ànima. La por em va angoixar tant que el cos em va començar a tremolar i cada vegada els moviments es tornaven més forts. Em tapaven amb mantes, però jo sabia que no pararia de tremolar... No tremolava de fred, tremolava de por.

De sobte, aquell dolor es convertí en un plor de triomf. La felicitat no deixava cap racó per al sofriment. La tempesta havia acabat  sobtadament i el sol amb gran força entrà a l’escenari com un gran heroi en una gran batalla. Com era possible que la vida en qüestions de segons capgirara així les emocions?

De sobte, ho vaig entendre... Vaig comprendre el que la gent deia quan la vida s´obria pas entre tanta foscor. De sobte, tot es tornava llum. De sobte, vaig donar a llum.

 

Estrella Pastor Llorca, JQCV C1.

 

 

ANOTHER MAN'S WAR

They told us they were here to train

They never told us the people would fight

You said my heart outweighs my brain

Is it right to be taking their lives?

 

I fought alongside my childhood friend

I saw when he tried to escape

What are we really trying to defend

if we didn't even get a grave?

 

We are fighting another man's war

Waiting for the night sky to light up

I want to go home, Mom.

I want to go home, Dad.

 

Alba Martinez Gabarre. Ges2 Tarde

 

 

Cette pluie printanière me mène toujours à une nuit effrayante. Un groupe de personnes terrifiées s'agglutinaient devant nous. Mes soeurs essayaient de ne pas glisser avec ses souliers de talons rongés. Mon père me tenait fermement par la main et dans ma tête une panoplie de pensées m'éloignait d'une réalité que je ne comprenais pas.

Lorsque je descendais l'humide escalier du refuge, la petite poupée que je portais tombait par terre. J'ai essayé de retourner mais c'était impossible. Dedans tout le monde était terrorisé mais ma seule crainte était de ne pas pouvoir récupérer un joujou, seulement, silencieusement ...

 

Macarena Llopis. Inglés avanzado y francés mañanas

ACTIVIDAD

Escribe un cuento o poema con dibujo y envíalo por Correo postal a:

GRUPO LEO

Apartado 4042

03080 ALICANTE

o por email a grupoleoalicante@gmail.com

No olvides poner tu nombre y apellidos, curso, colegio. Podría ser publicado en nuestro BLOG.


1 comentario:

Anónimo dijo...

Preciosos textos!!

Grupo Leo