jueves, 10 de octubre de 2013

Los libros del mes de octubre de 2013 del Grupo Leo en La Tiza: "El caragol Fredolic" de Joan Pla

Los libros del mes del Grupo Leo
en La Tiza

Artículo visto en:
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 8-10-2013
Diario Información de Alicante con el  Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES


El caragol Fredolic

L'Autor: Joan Pla (Artana, Castellón, 1942 -):
Va nàixer el 1942 a Artana (La Plana Baixa), als peus de la Serra d'Espadà, i resideix a Borriana, a prop de la mar, des del 1971, any en què es casà. Estudià tres anys d'Econòmiques tot i que finalment es decantà per Magisteri. Ha exercit com a professor i està jubilat des del 2002.

Il·lustrat per: Cristina Durán (Valencia, 1970 -):

Ilustradora y dibujante de cómics. Trabaja desde 1993 en su estudio, LaGRUAestudio, junto al también ilustrador y guionista Miguel A. Giner Bou. Ilustra para cuentos infantiles, cómic, libros de texto, campañas publicitarias...etc.


Ressenya:

Fredolic és un caragolet que sempre té fred i passa mil aventures per a trobar l’escalforeta del sol: dalt de tot d’un arbre, a la torre d’un castell, a l’eixida del sol...
No t’ho pots ni imaginar!

La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
EL CARAGOL FREDOLIC

Fa molt de temps, va nàixer, en vespres de Nadal, un caragolet. Vingué al món en un racó d’un jardí on hi havia arbres i plantes.
La mamà caragol li va ensenyar quines plantes eren bones per a menjar, però ell tenia unes altres preocupacions:
-Mamà, fa molt de fred. Les banyes se’m gelen.
El pare caragol reia l’acudit i li cantava:
-Caragol, caragol, trau les banyes que ix el sol.
La mare caragol va dir:
-Com que el nostre fill sempre té fred, li posarem de nom Fredolic.
I Fredolic buscava els millors llocs per a prendre el sol fins que entrava en calentor. Després, començava a
menjar floretes fins que tornava a notar fred. Una vesprada, mirà el sol i preguntà la mamà caragol:
-Mamà, per què el sol no calfa més?
I la mamà caragol li contestà:
-Ves i pregunta-li-ho.
El pobre Fredolic es va pensar que la mamà caragol li ho deia de veres. Va mirar el sol i li va parèixer que estava molt alt, i es va preguntar:
-Com podré parlar amb ell, si està allà dalt i no em sentirà?
En això, va observar el xiprer, un dels arbres que hi havia al jardí, el més alt de tots.
-Pujaré dalt de tot del xiprer i parlaré amb el sol.
Quan pujava pel tronc, va trobar unes formigues que anaven amunt i avall en filera.
-On vas, caragolet? -li van preguntar. -Vull parlar amb el sol, a veure si pot calfar més, que tinc fred.
Més amunt, després d’haver descansat, va trobar uns pardalets que voleiaven entre les branques del xiprer.
-On vas, caragolet? -li va preguntar un.
-Mira de no caure -el va advertir un altre.
I uns altres:
-Uf, uf! No sé si el sol et sentirà. -Tan alt està?
-I tant!
Però ell no es desanimà. Quan va arribar dalt de tot, va cridar ben fort: -Ei, sol, em sents? Vull que calfes més.
Va passar un núvol gros que va tapar el sol, i Fredolic va començar a tremolar.
Un colom li va dir a Fredolic:
-Mira, si vols, et puc pujar cel amunt, més enllà dels núvols, a veure si et sent.
El colom va començar a ascendir i Fredolic va veure que el mon era molt gran. Més que el jardí on havia nascut. Hi havia arbres, cases, molta gent, muntanyes, la mar...
Quan havien deixat els núvols arrere, cridà:
Ei, sol! Per què no calfes més? És
que se’m gelen les banyes!
Però el sol encara quedava lluny i no el podia sentir.
El colom el va deixar sobre la torre més alta d’un castell.
Esperaré que el sol baixe. Quan estiga prop del castell, li ho preguntaré.
Mentres menjava unes floretes de timonet per a agafar forces, una sargantana se li va acostar.
-Què fas per ací, si tu eres un caragol de plana?
-Estic esperant que el sol comence a baixar. Vull demanar-li que calfe més.
 -Et faré companyia. Jo també necessite la seua caloreta.
La sargantana li va donar una idea: -Mira, caragol, si vols estar més prop del sol, puja a la branca més alta del pi més alt de la muntanya.
Fredolic li va fer cas. Per fi, el sol començà a baixar i a baixar fins que s’acostà al cim de la muntanya.
-Ei, sol! Per què no calfes més? Se’m gelen les banyes!
Però el sol estava lluny i desaparegué darrere de la muntanya sense contestar.
 ............................................................................ 
Fragment del llibre: El caragol Fredolic
Autor: Joan Pla
Dibuixos de: Cristina Durán
Editorial: Bromera
Col·lecció: El Micalet Galàctic +6
ISBN: 9788490260845
Activitats:
  1. Com es diu el protagonista? Per què?
  2. On l'envia sa mare?
  3. Acaba la història i l'envies acompanyada d'un dibuix original al Concurs Literari Grupo Leo 2014:

     Grupo Leo 
    Apartat 3008
    03080 Alacant
    o per e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com
    Escriviu el vostre nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon o e-mail particular
    ...................................................................
    grupoleo@terra.com

    No hay comentarios:

    Grupo Leo