Los libros del mes del Grupo Leo
en La Tiza
en La Tiza
Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 2-10-2013
Diario Información de Alicante con el Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES
Il·lustrat per: Jesús Huguet (Valencia, 1976 -):
Animals
Llicenciava en filologia romànica. Actualment exercisc de professora de llengua i literatura en un institut de secundària. La seua primera publicació va ser el conte infantil El sol sense sol, en la desapareguda editorial Gregal, el 1987. Des de llavors, nous títols han vingut a enriquir la seua col·lecció: La lluna m’ha parlat de tu; La bruixa merenga; Mira quina estrella, o les premiades Pellroja, rostre pàl·lid; Vull jugar o Animals. Personatges com Artur Julivert o Amiel ja formen part dels records d’infantesa de molts valencians.
En l’actualitat, repartix el seu temps entre la família, i les seues dues grans passions: inventar històries i contar-les.
En l’actualitat, repartix el seu temps entre la família, i les seues dues grans passions: inventar històries i contar-les.
Il·lustrat per: Jesús Huguet (Valencia, 1976 -):
Llicencia en Belles Arts en la Facultat de San Carles de València, on contacta amb el col·lectiu de dibuixants valencians 7 Monos, del que passa a formar part l’any 2000, publicant sèries de còmic com “El mapa de seda” o “Les Hussards” (i del que, oficialment, és el membre número nou).
Després de llicenciar-se, comença una peregrinació per diversos estudis de disseny, on treballa com a dissenyador gràfic i il·lustrador, fins que, mentre resideix a l’Argentina (on col·labora amb la revista de disseny ComTool i amb el diari Clarín, del que il·lustra el seu suplement musical) descobreix el gust per la il·lustració editorial.
Des d’aquell moment (amb una breu pausa per a fundar el seu propi estudi de disseny, Estudio 55) no deixa de treballar professionalment en el camp de la il·lustració i el còmic. Crea les sèries “Sebastià Somiat, aventurer il·lustrat” i “3 Vampirs” per a l’editorial Camacuc (a més de dos àlbums dedicats a Jaume I i al Tirant Lo Blanc), guionitza i il·lustra els còmics de “L’escriptor de l’any” per a la Acadèmia de la Llengua, dibuixa diversos llibres per a editorials com Bromera, Norma Editorial, Algar, Edicions 96, Edicions Camacuc, Carena Editors i d’altres. És, a més a més, el dissenyador oficial de entintats i festivals com l’Agroeròtic de l’Alcúdia, el Festival de Titelles de la Ribera o la coneguda productora Albena Teatre.
Després de llicenciar-se, comença una peregrinació per diversos estudis de disseny, on treballa com a dissenyador gràfic i il·lustrador, fins que, mentre resideix a l’Argentina (on col·labora amb la revista de disseny ComTool i amb el diari Clarín, del que il·lustra el seu suplement musical) descobreix el gust per la il·lustració editorial.
Des d’aquell moment (amb una breu pausa per a fundar el seu propi estudi de disseny, Estudio 55) no deixa de treballar professionalment en el camp de la il·lustració i el còmic. Crea les sèries “Sebastià Somiat, aventurer il·lustrat” i “3 Vampirs” per a l’editorial Camacuc (a més de dos àlbums dedicats a Jaume I i al Tirant Lo Blanc), guionitza i il·lustra els còmics de “L’escriptor de l’any” per a la Acadèmia de la Llengua, dibuixa diversos llibres per a editorials com Bromera, Norma Editorial, Algar, Edicions 96, Edicions Camacuc, Carena Editors i d’altres. És, a més a més, el dissenyador oficial de entintats i festivals com l’Agroeròtic de l’Alcúdia, el Festival de Titelles de la Ribera o la coneguda productora Albena Teatre.
Ressenya:
La vida a la sabana es revoluciona amb l’arribada d’una família d’humans. Els animals els acullen amb entusiasme, però els «dues potes» comencen a parlar de roba, treball, ciutat... i altres grans idees que els convertiran en animals moderns. Sort que la Lleona Gran té un pla per a destapar les vertaderes intencions dels nouvinguts, però algú s’atrevirà
a ajudar-la?
La vida a la sabana es revoluciona amb l’arribada d’una família d’humans. Els animals els acullen amb entusiasme, però els «dues potes» comencen a parlar de roba, treball, ciutat... i altres grans idees que els convertiran en animals moderns. Sort que la Lleona Gran té un pla per a destapar les vertaderes intencions dels nouvinguts, però algú s’atrevirà
a ajudar-la?
La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:
L'arribada
dels dues potes a la sabana
El
Gran lleó va obrir la bocota ben oberta i el badall va espantar tots
els insectes
que rondaven per la regió.
–Ah!
Quina pau! No hi deu haver en tot el món un lloc més deliciós –va
exclamar en un sospir a la lleona, tot passejant la mirada per aquell
cel lluminós i lliure.
De sobte, el crit de
la lleona va trencar tot l’encís i va estar a punt de fer-li eixir
el cor de la boca:
–Mira,
allà!
En la llunyania, un
núvol de pols travessava la plana immensa en la seua direcció.
El
lleó es va redreçar d’un bot. Tres zebres tendres i carnoses
corrien veloçment cap a la seua boca feta aigua. Ràpidament, va
buscar un amagatall entre les herbes altes.
Van
passar quatre segons, un minut, dos... I la sorpresa va ser tan gran
que la mandíbula per poc que no li cau a terra: a recer d’un
tronc, la lleona i les tres ratllades xarraven com si foren amigues
de tota la vida.
–Què
fa? Per què dóna conversa al sopar?
Convençut
que aquelles tres
bruixes havien engalipat la seua femella, va recórrer la distància
que el separava del grup fins que es va trobar de morros amb una de
les anques ratllades.
–Vols
deixar de fer l’haca? –va recriminar-li la lleona mentre li
tancava la boca d’una grapada–. Aquestes joves han vingut
d’emissàries.
L’altre,
atònit, només va respondre:
–Ah,
sí?
–Descanseu
i refresqueu-vos, estimades –va aconsellar la lleona tot
oferint-los una miqueta d’aigua–. És perillós fer carreres quan
el sol crema de valent. Podríeu haver patit una insolació!
–Oh,
sí! Us podríeu haver... torrat –va llançar el lleó.
La
zebra més jove, tot mirant-lo de reüll, va fer com si sentira
ploure:
–No
hem vingut en to de guerra. Els animals s’estan reunint a la vora
de l’estany. És una ordre de l’elefanta anciana.
El lleó no va poder
evitar passar-se la llengua pels llavis:
–Els
animals reunits, dius? Mmm... Hi haurà bufet lliure o barbacoa?
I esclafí un riure
que va estar a punt d’ofegar-lo.
–No
et passes de la ratlla, cara de plomall –li retrucà la zebra–.
Es veu que la cosa és seriosa. Ens han ordenat d’avisar urgentment
totes les famílies.
La lleona, d’un
bot, ja s’havia posat dreta:
–Açò
no m’agrada un pèl. Avisaré els menuts. Gràcies, zebres, hi
anirem de seguida.
Al
cap de mitja hora escassa, tothom era al seu lloc. Tot i que no hi
cabia ni una agulla, hi regnava un silenci tens.
–Ens
han arribat notícies del nord –començà a contar l’elefanta més
anciana–, i us he de dir que ens han posat els ullals de punta.
Atesa la gravetat de l’assumpte i les conseqüències immediates
que pot tenir sobre tots nosaltres, he cregut convenient convocar-vos
per informar-vos que demà, quan el sol retire la cortina d’ombres
i salude les herbes de la sabana, quan els nostres somnis abandonen
els astres i la lluna, i la boira...
–Per
tots els trons del cel! Vols explicar-nos d’una vegada què passa?
–va exclamar la Gran lleona.
–Demà...
–Sí?...
–van preguntar tots, atents.
Va agafar aire,
passejà la mirada per tots els presents i, tot d’una, amollà la
bomba:
–Està
dit que vindrà un dues potes.
Tots
alhora van caure de cul i es van quedar amb els ulls en blanc. Els
fillets, alarmats, van córrer a reanimar-los i quan encara ningú no
s’havia acabat de recuperar de l’esglai, l’elefanta,
implacable, els envià la segona estocada:
–També
l’acompanya una femella...
I torna-li! Més
crits i més desmais, però aquesta vegada l’elefanta va aprofitar
que romanien asseguts per acabar de rematar-los:
–I
un cadell!
Va ser l’espantada
general. En un tancar i obrir d’ulls, les Tres Acàcies es convertí
en el lloc més solitari del planeta. Només la Gran lleona s’hi
havia mantingut immòbil.
–Torneu
ara mateix! Des de quan us espanta un grapat de caçadors? Lleó, no
m’obligues a estirar-te les orelles!
El mascle, amagat
sota la panxa d’un hipopòtam, repetia sense parar:
–No
vull morir tan jove, no vull morir tan jove...
Després
d’uns minuts, quan a poc a poc cadascú va haver recuperat la
consciència i el lloc, l’assemblea
es va reprendre:
–No
és possible! No pot ser! Un dues potes! –exclamaven, alarmats, els
majors.
–Un
què? –preguntaren els menuts.
–Un
home, fills –va repetir lentament una zebra, tot mirant l’infinit–.
Un animal que camina sobre dos peus; el més terrible, poderós i
estúpid que habita el planeta.
–L’animal més
bèstia de tots els que heu conegut –va rematar el Gran lleó, que
de la por duia la cabellera aborronada.
–Ja
n’hi ha prou! –va dir la Gran lleona–. Us recorde que la tribu
viu en aquest territori des de temps immemorials. Són caçadors,
cert, però ja sabem com enganyar-los i evitar-los. Veritat,
elefanta?
–Bé...en
realitat...no em referia a la tribu. Els nostres visitants són
blancs com la llet i vénen de... la ciutat.
–No
pot ser veritat –sospirà la Gran lleona.
L’elefanta va fer
que sí amb el cap i amb la trompa. Tot d’una, hi va haver algunes
expressions de sorpresa, fins i tot de rebuig, però la Gran lleona
no estava disposada a tolerar escenes de pànic i ordenà silenci amb
un moviment sec de la cua.
–Demà
anirem a rebre’ls com toca i els demostrarem que som uns bons
veïns.
............................................................................
Adaptació treta del llibre: Animals!
Editorial: Bromera
Col·lecció: El Micalet Galàctic +8
ISBN: 9788490260647
Activitats:
- La vida dels animals es revoluciona en el moment que una família de ciutat arriba a la sabana. Què fa una família allí? Per què hi han anat?
- En un món on els animals salvatges i els ciutadans prenen contacte i es comuniquen entre ells: qui podria guanyar la partida, el món de la civilització o el món salvatge dels animals?
- Com serà la benvinguda dels humans? Com reaccionaran tots? Ara et proposem que continues aquesta divertida història d’animals i animalots, i que la envies acompanyada d’un dibuix. I si el que t’agrada és la poesia t’animem a escriure un poema on els animals i la sabana siguen els seus protagonistes, amb un dibuix també. Després, envia-ho tot al Concurs Literari del Grup Leo:
Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant
o per e-mail a: grupoleoalicante@gmail.comApartat 3008
03080 Alacant
Escriviu el vostre nom, cognoms, curs, col·legi i telèfon o e-mail particular
...................................................................
grupoleo@terra.com
grupoleo@terra.com
1 comentario:
Què llibre més divertit! Dóna gana de llegir-lo!
Publicar un comentario