Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 01-02-2012
Diario Información de Alicante
ARTUR I CLEMENTINA
Un bell dia de primavera Clementina i Artur, dues
joves i belles tortugues rosses, es van conèixer a la vora d’un estany. I
aquella mateixa tarda van decidir casar-se.
Clementina, alegre i despreocupada, feia molts
projectes per a la seua vida futura, mentre passejaven tots dos a la vora de
l’estany i, de tant en tant, pescaven algun peixet per sopar.
Clementina deia: ”Ja veuràs com en serem, de
feliços.
Viatjarem i descobrirem altres llacs i altres
tortugues diferents, i trobarem una altra mena de peixos, i altres plantes i
flors a la riba; serà una vida estupenda!
Anirem fins i tot a l’estranger...
Saps una cosa? Sempre he volgut visitar Venècia...”
I Artur somreia i deia vagament que sí.
Però el dies passaven, tots iguals, a la vora de
l’estany. Artur havia decidit de pescar ell sol per a tots dos, i així Clementina
podria descansar.
Arribava a l’hora de menjar, carregat amb
capgrossos i cargols i preguntava a Clementina:
“Com estàs, amor meu? Has passat un bon dia?”
I clementina sospirava: “m’he avorrit molt! Tot el
dia sola esperan-te!”
“AVORRIT!”, cridava Artur indignat.
“Dius que t’has avorrit? Mira de fer alguna cosa.
El mon és ple d’ocupacions interessants. Només s’avorreixen els ximplets!”
A Clementina li feia molta vergonya ser ximpleta i
hauria volgut no avorrir-se tant, però no podia evitar-ho.
Un dia, quan Artur va tornar, Clementina li va dir:
“M’agradaria tenir una flauta. Aprendria a
tocar-la, inventaria cançons i això m’entretindria.”
Però aquesta idea va semblar absurda a Artur:
“TU! Tocar
la flauta, tu? Estic segur que no arribaries ni a distingir les notes, Et conec
prou bé. A més a més, desafines.
I aquella mateixa nit Artur va comparèixer amb un
magnífic gramòfon i un disc i els va lligar bé a la casa de Clementina, mentre
li deia:
“Així no els perdràs... Ets tan distreta!”
Durant uns dies Clementina va escoltar el disc. Al
cap de poc temps, però, va tornar a avorrir-se.
I un capvespre, Clementina va dir: ”Saps Artur?
M’agradaria tenir una capsa d’aquarel·les i poder pintar flors de colors
estranys.
“Quina idea tan ridícula! És que creus que ets una
artista? Quina beneiteria!” I reia, reia, reia...
Al cap de pocs dies es va presentar amb un quadre
de un pintor amic seu. Lliga-te’l bé perquè, com que ets tan eixelebrada, el
podries perdre. I m’ha costat molt car.
La carrega de Clementina augmentava a poc a poc. Un dia s’hi afegí un
gerro de Murano, un altre dia, Artur va arribar amb una col·lecció de pipes
austríaques dins d’una vitrina y després va ser una enciclopèdia de dotze
volums.
Clementina, amb la casa de dos pisos a l’esquena,
ja no podia ni moure’s.
.....................................................
Extret de:
Artur i Clementina
Artur i Clementina
Activitats:
- Què volia Clementina? Què li proporcionava Artur?
- Què creus que farà Clementina?
- Acaba la història i l'envies acompanyada d'un dibuix original al Concurs Literari Grup Leo:
Grupo Leo,
Apartat 3008
03080 Alacant
També pots enviar-lo per mail: grupoleoalicante@gmail.com
Escriu el teu nom, cognom, curs i e-mail o número de telèfon particular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario