El llibre del mes de setembre: "Contes amb tinta blava"

 BENVINGUTS AL NOU CURS ESCOLAR

Esperem que els primers dies del nou curs siguen una experiència positiva per a tots. Confiem que hàgeu començant aquesta etapa amb il·lusió i entusiasme.

Us animem a compartir les vostres històries amb nosaltres. Podeu enviar-nos experiències viscudes durant les vacances o relats de la vostra pròpia creació. L'escriptura és una eina valuosa per a expressar pensaments i emocions, i estem convençuts que tots teniu molt a aportar.

Podeu fer-nos-les arribar a través del nostre correu electrònic. Serà un plaer llegir-les i publicar-les perquè tota la comunitat puga gaudir-les.

Com cada inici de mes, us proposem una lectura recomanada. Esperem que siga del vostre interés.

Ressenya:

Pau té un ofici ben curiós: escriure històries per a fer que la gent siga feliç, un objectiu que no sempre és fàcil d’aconseguir. Per sort, té la complicitat del gos Misteri, el seu amic inseparable. Del bolígraf amb tinta blava de Pau naixeran un munt de contes: el de l’home dels esternuts, el del tramvia Avaria, el de l’home de la son...

L’autor:

Ferran Bataller (Pobla del Duc, 1977) és llicenciat en Filologia Catalana i Italiana per la Universitat de València i treballa com a assessor lingüístic. La seua obra, adreçada al públic infantil, ha rebut diversos guardons, com el Premi Carmesina de Narrativa Infantil, amb El món dels forrellats, o el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per Contes amb tinta blava.

L’il·lustradora:

Roberta Bridda. Nascuda en Belluno (Itàlia), des de 2005 viu i treballa a Barcelona com a il·lustradora, enquadernadora i docent en l'àmbit artístic. És llicenciada en Arquitectura per la universitat IUAV de Venècia formant-se paral·lelament en enquadernació i tècniques d'estampació en la Scuola Internazionale di Grafica de Venècia, així com en altres centres a Itàlia i a l'estranger. Des de 2015 és professora associada en el Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB), col·laborant al mateix temps amb diverses escoles d'art i institucions educatives catalanes. A nivell internacional, ha desenrotllat activitats docents i tallers a Itàlia, Països Baixos, Finlàndia i la República Txeca. Paral·lelament, desenrotlla projectes d'investigació i experimentació artística sobre el llibre tàctil il·lustrat i la creació de materials educatius per a l'accés inclusiu a la lectura, col·laborant en projectes com Contatto. Crescere comunità che legge (Associació Start, Ariccia), així com amb entitats com la Federació Nacional d'Institucions Pro Cecs Onlus i el Museu MAXXI de Roma. És autora del llibre ABC. I primi passi per la realizzazione vaig donar un llibre tattile illustrato (Start Edizioni), que ha donat origen al curs italià anual acreditat ABC. Teoria i pràctica del llibre tàctil il·lustrat. Entre 2021 i 2023 cursa el Màster en Educació Interdisciplinària de les Arts en la Universitat de Barcelona (UB) i, des de 2023, comença el doctorat en el programa Innovació i Intervenció Educativa de la Universitat de Vic (UVIC-UCC), amb una tesi dedicada al llibre tàctil il·lustrat i les seues aplicacions didàctiques.

CONTES AMB TINTA BLAVA

Pau arribà a la ciutat amb una maleta verda, una bufanda grisa i un bolígraf blau a la butxaca. I Misteri. Era alt i prim, i coixejava un poc de la cama esquerra perquè quan era petit li va caure al damunt un elefant del circ. Va baixar lentament del tren i renegà que li feia mal l’esquena i que haurien de fer els trens més còmodes i posar pel·lícules més divertides. Una dona que venia al mateix vagó li va donar la raó. Era una poca vergonya. Al seu costat, com sempre, tenia Misteri, un gosset de poc més d’un pam de llargària que l’acompanyava en totes les missions que tenia en qualsevol part del món. I dic amic perquè l’home de la bufanda grisa sempre deia «jo no soc amo de ningú, soc amic de tots». Però de Misteri, una miqueta més.

Una vegada baix del tren, començà a caminar lentament cap als carrers d’aquella ciutat desconeguda. Misteri no se separava ni un mil·límetre del camal del seu amic, aquell ambient no li resultava agradable. Pau mirava fixament els ulls de la gent, sempre ho feia quan arribava a una ciutat nova. Li va entrar una tremolor estranya al melic. «Ací tenim feina, eh amic?», va dir a Misteri. Sabia que la seua tasca era difícil i un poc particular, però a ell li agradava i cada vegada que arribava a un lloc nou sentia una mena de cosquerelles a l’estómac que, de vegades, el feien anar al lavabo a corre-cuita. I aquesta vegada més encara, ja que, no sabia ben bé per què, però intuïa que seria un dia molt especial.

Quan va eixir de l’estació, feu una ullada a la ciutat, era grisa i sorollosa, i feia pudor. La gent caminava de pressa i mirant a terra. Va cridar un taxi i li va dir que el portara a l’adreça que tenia escrita amb tinta blava en un paperet vell i grogós.

–Vosté sap que va a l’edifici més alt de la ciutat? –li va dir el taxista.

–I tant, per això hi vaig.

–Ah, que vosté és constructor?

–Més o menys.

Quan van arribar, van pagar i van anar a la porta de l’edifici. Era gran i un poc vell i gris. Hi entraren i pujaren al pis més alt de tots, exactament al que deia el paperet. Després de trucar a la porta, els obrí una dona de cabells negres i mirada trista. Els va fer entrar i els mostrà el pis. Era fosc i feia olor de tancat. A Misteri li van entrar ganes d’esternudar, era culpa de l’al·lèrgia, sempre que hi havia humitat... La dona, abans d’anar-se’n, s’acomiadà amb una mirada plena d’esperança.

Pau deixà la maleta damunt del llit de l’habitació, l’obrí i en tragué uns fulls ja una mica descolorits pel desgast del temps. Els deixà damunt de la taula de l’habitació amb el bolígraf blau que tenia a la butxaca. Era bo que començaren a conéixer-se. Eixí al balcó. Des d’allà es veia tota la ciutat. Es va asseure en una cadira que hi havia i s’estremí mirant les cases d’aquella gent que –i ara sí que estava totalment segur– tant el necessitava.

–Haurem de començar ràpidament, amic Misteri.

El gosset assentí amb un lladruc quasi imperceptible, al principi sempre li costava trobar-se còmode en les noves destinacions. Seguí el seu amic Pau, que se’n va tornar a l’habitació i es va asseure a la cadira, va agafar el bolígraf blau i el paper, i començà a escriure la història de l’home dels esternuts.

Extret del llibre: “Contes amb tinta blava”

Autor: Joan Andrés Terenti

Dibuixos de Roberta Bridda

Edicions Bromera

Col·lecció: “El Micalet Galàctic”

ACTIVITATS:

1–Qui és Pau? Per què coixeja?

2–En què consisteix el treball de Pau?

3–Qui és Misteri?

4–Com creus que serà la història de l'home dels esternuts? Escriu la i envia-la per e-mail a:

grupoleoalicante@gmail.com

No oblides posar el teu nom i cognoms, curs, col·legi. Serà publicat al suplement La Tiza del periòdic Información i en el nostre BLOG.