Edat: A partir de 12
anys.
Sinopsi:
Cada nit, Xahrazad comença un nou relat per aconseguir que el rei Xahriar
s’emocione i en vulga conéixer més. D’aquesta manera, farà que la seua execució
vaja ajornant-se dia rere dia. Per intentar salvar-se’n, Xahrazad ens narrarà
contes tan coneguts com Aladí o Alí Babà i els quaranta lladres, així com
històries noves que fascinaran tant els lectors com el mateix Xahriar.
L’autor:
Vicent Vila
Berenguer (Albaida, 1954). La seua vinculació professional al teatre
comença el 1981 amb la companyia Bambalina titelles. A partir de 1989 i fins a
l'actualitat, es fa càrrec del Centre Teatral Escalante de la Diputació de
València. Així mateix, ha impulsat cicles i espectacles diversos, i ha creat
l'Escola de Teatre del centre. La seua dedicació literària ens ha proporcionat
vora una trentena d'obres pròpies i adaptacions, bona part de les quals han
arribat a l'escena. En destaquem L'última llibreria, La cueva del
Gran Banús, El guerrer de Moixent... El 1996 guanya el Premi de
teatre Eduard Escalante. Així mateix, ha escrit nombroses obres i ha publicat
en aquesta mateixa col·lecció Les
botes del Gat amb Botes, Els somnis
de Gulliver i Pinotxo. El 1997 va
guanyar el Premi Teatre Ciutat de València amb La nit de Turandot.
La representació de l’obra es va estrenar el 13
d’octubre de 2014, al Centre Teatral Escalante de la Diputació de València. A
continuació, hi ha un enllaç on podràs veure informació sobre la programació
d’espectacles al Teatre Escalante, on hi és Els
contes de ‘Les mil i una nits’:
«ALÍ BABÀ I ELS QUARANTA LLADRES»
Escena 1. Una nit més.
(A un costat de l’escena, Xharazad asseguda al costat de Xahriar.
Es troben a la seua cambra.)
Xahrazad. En una ciutat de Pèrsia vivien dos germans: Kàssim, que
era molt ric i ronyós, i Alí Babà, que era llenyater i amb eixe ofici es
guanyava escassament la vida. Un dia, mentre Alí Babà feia llenya per a
vendre-la...
(Entren
quatre titellaires arrossegant un retaule de titelles enmig de l’escena.)
Escena 2. Els
quaranta lladres
(Enmig de
l’escena, una paret de roques. Apareix Alí
Babà amb un costal de llenya. S’escolta un gran soroll de cavalls que
s’acosten i es detenen.)
Alí.
Què és eixe rebombori i eixa polseguera? Sembla un exèrcit que s’acosta... Han
parat i baixen dels cavalls. M’amagaré... (Ho
fa darrere la llenya.)
Veu del cap dels lladres. Vosaltres dos, agafeu els sacs amb el que hem furtat i
la resta espereu-vos ací mentre ho deixem tot a la cova! (Entra el cap amb els dos ajudants i es dirigeix al centre de l’escena.
Cridant.) Sèsam, obri’t! (Amb un gran
soroll, s’obri una cova i entren els lladres.) Vinga, afanyeu-vos, que no
ens descobrisca ningú! (Tornen a eixir
els lladres sense els sacs.) Sèsam, tanca’t! (Es tanca la cova i se’n van.)
Alí.
Per la gràcia d’Al·là! Eixa cova és l’amagatall dels lladres que assolen la
regió! I pel que sembla, amb eixa fórmula màgica s’obri... Provaré ara que no
hi ha ningú. (Crida) Sèsam, obri’t! (S’obri altra volta la cova i Alí hi entra.
Fosc.)
Escena 3. La
cova del tresor
(L’interior de la
cova és ple de tresors.)
Alí. Per
tots els ossos dels meus avantpassats! No havia vist mai tanta riquesa junta!
Però tanquem la porta, no siga que algú em descobrisca. Sèsam, tanca’t! (I es tanca la cova.) Or, monedes,
safates de plata i coure, teixits de seda! I sembla que tot ha sigut furtat! (Fa una ullada.) Agarraré només unes
quantes monedes perquè no noten que en falten... Amb estos diners podré
arreglar la casa i comprar vestits per a mi i per a la meua dona Fàtima. I ara
cap a casa... Sèsam, obri’t! (S’obri la
cova i Alí ix.)
Escena 4. L’avariciós
Kàssim
(A casa d’Alí Babà.)
Fàtima. Quina sort, Alí! Ara podrem planificar les despeses de
la casa i viure tranquil·lament.
Alí.
Sí, Fàtima, podríem reformar la casa i viure més dignament...
Fàtima. Però ho farem amb discreció. Només el fet d’haver-nos
comprat esta roba tan luxosa podria cridar l’atenció. A més, no vull que tornes
a eixa cova a buscar més or, pot ser perillós.
Kàssim. (Entrant.) No
cal que tornes a la cova, Alí, aniré jo en el teu lloc!
Fàtima i Alí.
Kàssim!
Kàssim. Jo mateix! Ho he escoltat tot! Ja fa dies que veig
moviment a casa vostra i ara entenc el que ha passat! Esta nit agarraré un
carro i aniré a eixa cova i l’ompliré d’or i joies!
Alí.
No vages, germà. Podries topar-te amb els lladres!
Kàssim. Si et penses que deixaré tot el tresor per a tu, estàs
molt enganyat, Alí Babà! Hahaha! (Se’n
va.)
Alí.
No hi vages, Kàssim, no hi vages! Almenys deixa’m acompanayar-te!
Fàtima. Deixa’l, Alí, no aconseguiràs res! Ja saps que és un
avariciós i que tard o d’hora d’eixe vici serà la seua ruïna!
Alí.
Kàssim! (Ix darrere d’ell.)
Escena 5. Kàssim
és descobert
(Dins de
la cova.)
Kàssim. Açò sí que és un tresor de veritat! Ara sí que puc dir
que sóc ric! Agafaré primer estos dos sacs que sembla que són per a mi i els
deixaré en el carro! I ara les paraules perquè s’òbriga la cova... Mmm, eren,
eren... Dacsa, obri’t! No, dacsa no era... Ordi, obri’t! Tampoc! Ai, ai, ai...
Era una planta... Fava, encisam... Tomaca, obri’t Tampoc, tomaca no era!
Obri’t, carxofa! Que no! Ara no me’n recorde!
Veu del cap dels lladres. Sèsam, obri’t!
Kàssim. Això, això era! Sèsam, obri’t! Gràcies! Ai, qui ha dit
això? Ai, mare, els lladres! (S’amaga.
Entra el cap dels lladres amb un parell d’ells i el descobreixen.)
Cap dels lladres. Així és que tu eres qui ens ha furtat el tresor?
Kàssim. No, jo no sé res!
Cap dels lladres. No? I què fa eixe carro allà fora?
Kàssim. Un carro? No en sé res!
Cap dels lladres. No en saps res? Jo t’ho explicaré! Ens vas furtar una
vegada i ara tornes a buscar la resta!
Kàssim. No, no. Jo no vaig ser... Va ser Alí Babà, el meu germà!
Cap.
Així que Alí Babà... Ara et tancarem a la cova, em disfressaré de comerciant
d’oli i anirem a la ciutat, on matarem eixe Alí Babà. Després tornarem a
buscar-te i et penjarem d’un arbre ací fora, així serviràs d’exemple per a qui
vulga furtar-nos! Hahaha!
Kàssim. Perdó, vos ho tornaré tot...
(Li peguen una
espenta a Kàssim.
Fosc)
Escena 6. El cap dels lladres a casa d’Alí Babà
Fàtima. Estimat Alí, encara no sabem res del teu germà?
Alí.
No, i és estrany, fa un parell de dies que va anar a la cova i ningú no en sap
res.
Fàtima. He parlat amb la seua dona, li va dir que se n’anava de
viatge.
Alí.
Ja el vaig advertir que anar a la cova era perillós!
Fàtima. De segur que li ha passat alguna cosa!
Cap dels lladres. (Entrant,
disfressat.) Bona vesprada!
Alí.
Bona vesprada, senyor...
Cap.
El meu nom no importa. Sóc comerciant, venedor d’oli, i com que estic de pas a
la ciutat, estic visitant la gent per vendre un poc d’oli.
Fàtima. Oli?
Alí.
Quina sort, Fàtima! Precisament la meua dona i jo fa uns dies que parlàvem de
comprar-ne...
Cap.
Doncs ara teniu una oportunitat única: vos puc deixar per molt bon preu una
remesa de quaranta gerres que acabe d’adquirir.
Fàtima. Quaranta? No en són moltes?
Cap.
Ajustaré el preu i quedareu ben satisfets. És un oli d’una gran qualitat.
Alí.
D’acord, senyor... (A ella) Estimada,
tard o d’hora el gastarem tot.
Cap.
Perfecte, amic meu. A poqueta nit portaré l’oli, així demà de matí podré tornar
a ma casa, d’ on fa molt de temps que vaig eixir.
Alí.
Gràcies..., amic. Si voleu passar la nit a casa nostra...
Fàtima. Però Alí...
Cap.
No voldria molestar, encara que em vindria molt bé... per als meus plans...
Alí.
Doncs vos esperem a sopar.
Cap.
Gràcies, amic. Fins després.
Alí.
Adéu! (El cap dels lladres se’n va.)
Fàtima. Alí, no hauries d’haver-lo convidat a casa, no el
coneixem i em dóna molta desconfiança...
Alí.
Dona, no patisques. Au, preparem alguna cosa per a sopar.
Fàtima. Sí, anem... Quaranta gerres d’oli... Quaranta... Açò de
què em sona?
Extret i adaptat de: Contes de ‘Les mil i una nits’
Autor: Vicent Vila Berenguer
Col·lecció: Micalet Teatre
Editorial: Bromera
ACTIVITATS:
- Què et pareix l’actitud que té Alí Babà i Kàssim del tresor dels lladres? Tu que en faries?
- Què és un tresor per a tu? Com reaccionaries si te’l furtaren? Coneixes altres històries de robatoris?
- Com acabarà la història d’Alí Babà? Pots escriure el final del relat original si el coneixes o crear un de nou. Tu decideixes! No t’oblides d’incloure un dibuix il·lustratiu de l’escena. Després, envia-ho tot al Concurs Literari del Grup Leo:
Grupo Leo
Apartat 3008
03080 Alacant
Escriu el teu nom, cognoms, curs, centre escolar i número de telèfon particular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario