Los libros del mes de mayo de 2013 del Grupo Leo en La Tiza: "La tomba de Mary Jay"

Los libros del mes de mayo 2013 del Grupo Leo
en La Tiza

Artículo visto en:

Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 15-05-2013

Diario Información de Alicante con el  Patrocinio de la Fundación CajaMurcia y COES

La tomba de Mary Jay

L'Autor: Alan Monroe-Finch (Exeter - Reino Unido, 1959 -):

És un escriptor amb una trajectòria literària consolidada en la narrativa de terror.

Il·lustrat per: Bartomeu Seguí (Mallorca, 1962 -):

Ressenya:
Maretonhampstead té l’honor de posseir el nom més llarg de tots els pobles d’Anglaterra, però és conegut per un succés més extraordinari: la llegenda de la tomba de Mary Jay. Una nit, John Wilcox, un xicot d’onze anys, i els seus cosins decideixen acampar al costat de la tomba per tal de descobrir-ne el secret. La nit es farà més llarga del que John mai no hauria pogut imaginar i tindrà greus i temibles conseqüències...

La Tiza de la Lectura. Leo, leo, que me animo a leer.
Un conte:

La llegenda de Mary Jay

Maretonhampstead té l’honor de posseir el nom més llarg de tots els pobles d’Anglaterra. Aquest lloc tranquil, té uns mil cinc-cents habitants la majoria dels quals viuen al nucli urbà, i la resta, disseminats en granges i cases solitàries. En una d’aquestes vivia John Wilcox, un xicot d’onze anys, i aquesta és la seua història.

Els pares de John, William i Rachel, eren originaris de la regió i havien viscut sempre a la terra dels erms. De tant en tant, el senyor Wilcox solia convidar el seu germà i la seua família: la dona, Pamela, i els dos fills, els bessons Andy i Dick. En aquestes ocasions, hi havia sempre un dinar suculent i la trobada s’allargava moltes hores. La relació dels germans era molt cordial. Tots ho passaven molt bé junts, excepte John, que odiava els seus cosins i les seues visites es convertien en un infern.

Andy i Dick li regiraven tots els amagatalls de l’habitació. Però el que més enfuria John era que els seus cosins l’ignoraven d’una manera subtil, mai davant dels seus pares ni dels seus oncles. Quan ells estaven presents fingien una relació de companyonia, però quan aquests desapareixien, John es convertia en un moble. Els bessons obtenien plaer deixant-lo de banda, i només semblaven prendre’l en consideració com a destinatari de les seues bromes.

Quan estaven tots junts, John observava el seu pare. No el veia mai tan content i despreocupat com quan tenia a prop el seu germà i els seus nebots. Per a ser francs, l’oncle Bertie era molt graciós, li encantava fer jocs de paraules i contar acudits. El seu comportament semblava espontani però era també molt artificial, s’esforçava per estar content, i volia que tothom estiguera feliç.

–Recordes quan vam dormir al costat de tomba de Mary Jay? –va preguntar Bertie.

–Que si me’n recorde? Quina nit, la més meravellosa i terrible de tota la meua vida. No

podria oblidar-la ni en mil anys.

–Què va passar? –preguntà Dick amb els ulls molt oberts.

–Al voltant de 1790, una xiqueta va ser abandonada a l’hospici. No tenia res, ni tan sols un nom, i va ser batejada com a Mary Jay. Van pasar els anys, la xiqueta va créixer i ajudà a cuidar d’altres xiquets orfes, fins que un dia, ja jove, se’n va anar per treballar a una granja prop de Manaton. Hi ha qui diu que Mary Jay i el fill dels grangers estaven enamorats, uns altres que la jove va ser violada per aquell. Fóra com fóra, ella va quedar

embarassada i ningú a la granja en va voler saber res. Mary Jay vagarejà aleshores d’un lloc a un altre, era un hivern dur, i no va rebre ajuda de ningú. A la fi, desesperada, es va penjar en un graner. Cap església no es va voler fer càrrec de soterrar la suïcida, per això el seu cos es troba en una cruïlla de camins. Però la seua tomba està sempre coberta de flors i d’ofrenes. Els pixies[1] s’encarreguen de cuidar-la.

–Vam anar allí una nit, amb dos amics més. Molts ho havien fet abans que nosaltres. Vam acampar en un tancat que hi havia darrere la tomba i vam esperar. No ens créiem res d’aquella història, clar. A pesar d’això vam estar a l’aguait i coberts amb una lona per protegir-nos del fred a l’espera que passara alguna cosa. Quan el rellotge va marcar les dotze, una figura va sorgir del no res, duia una mena de caputxa que li tapava el rostre, es va acostar a la tomba de Mary Jay i s’hi agenollà.

Es va esdevenir un silenci. Tot d’una l’oncle Bertie va fer un udol i els tres xics van fer un bot.

–Que valents que sou! De segur que podríeu acampar al costat de la tomba de Mary Jay –va dir irònic.

Andy va picar l’ham.

–Clar que podríem.

–I qui diu el contrari? –L’oncle Bertie va riure a cor què vols.

–Podem fer-ho –va dir Dick.

–Sí, clar, d’ací a uns anys. Què et sembla, Willy?

–Tu ens deixes la teua tenda, no, oncle? –va insistir Dick.

–Per descomptat, per mi no hi ha cap problema.

Dick es va encarar amb el seu pare.

–Bé, qui és el covard, ara? No ens deixes, veritat?

–Clar que us deixe, no digueu bajanades.

–Aleshores està fet, aquesta nit acamparem al costat de la tomba de Mary Jay –va cridar Andy.

–Calma, xicots, calma –va somriure l’oncle Bertie–, encara no hem sentit John. Què opines, series capaç d’acampar amb els teus cosins?

–Per mi d’acord, anem-hi.

Hi hagué una explosió d’alegria.

–Què va passar amb els pixies? –preguntà Dick–. Els vau arribar a veure?

–Bé, això ho haureu de descobrir vosaltres mateixos –va dir.

 ............................................................................ 

 Adaptació treta del llibre: La tomba de Mary Jay

Autor: Alan Monroe-Finch
Dibuixos de: Bartomeu Seguí

Editorial: Bromera

Col·lecció: El Micalet de Por +12

ISBN: 9788415390619

Activitats:

1. John és un xic poregós i menyspreat pels seus cosins. En un moment d’inconsciència, accepta el repte d’anar-hi d’acampada al costar de la tomba de Mary Jay. Aconseguirà superar la prova i llevar-se la por de damunt? Què succeirà? Et proposem que escrigues una continuació de la història.
2. Per a reflexionar: Tens por a alguna cosa? Quines coses et donen por? Per què? Has pres alguna mesura per a solucionar-ho? Quina?
3. Si busques per Internet, apareix que la llegenda de Mary Jay existeix en el folklore d’Anglaterra. Ara et proposem que cerques una llegenda o relat fantàstic de la teua població i reconstrueixes la història a partir d’eixa base. També pots crear un relat nou, inventat. Anima’t amb la creació. La creativitat no té límits!

......................................................................................

[1] Els pixies són una mena de follets, poden adoptar formes molt diverses i són habituals del folklore fantàstic del sud-oest d’Anglaterra.

...................................................................

grupoleo@terra.es