miércoles, 5 de marzo de 2025

El libro del mes de marzo: "La música del Diable"

Resenya:

L'avi de Sara, un músic molt prestigiós, ha desaparegut. En l'última carta que va escriure hi ha un missatge estrany i un codi QR per desxifrar. Aquest només és el primer enigma. El que més inquieta Sara és la constant aparició de referències al diable i la certesa que el seu avi estava molt espantat abans de desaparèixer.

Sara Monclús és una estudiant de Matemàtiques interna en una universitat de Suïssa. Un dia rep la notícia que el seu avi, únic membre viu de la família que feia anys havia decidit apartar-la de sa vida, ha desaparegut i ella n’és l’hereva universal. Tot i que la policia creu que es tracta d’un suïcidi, el cos no apareix i necessiten pistes que ajuden a localitzar-lo i entendre què va motivar el famós compositor a acabar amb la seua vida.

Sara es traslladarà a la mansió de Lluc Erill, l’avi, i intentarà resoldre el misteri amb l’ajuda d’un vell amic de l’ avi, el també músic Maties Doms. Les matemàtiques i la música seran les eines que els permetran resoldre el misteri, en un camí que els conduirà per llocs obscurs i tenebrosos, però que també els ajudarà a entendre millor les llums i les ombres del gran compositor Lluc Erill.

L’autor:

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, Alacant, 1969), llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant i en l'actualitat professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi.

Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d'Abril 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006), Bagatge de tenebres (Premi Ciutat de Torrent 2007) o Un altre silenci (Premi Miquel Martí i Pol 2009).

En literatura adreçada als joves destaquen les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa 1999), Les urpes del diable (2001), La frontera negra (2007) i Resurrecció (Premi Samaruc de narrativa juvenil 2012). Pel que fa a la literatura per a adults, Les cendres del cavaller (Premi Ciutat d'Alzira 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell, L'anell del pescador (2005), L'estany de foc (2010), El quadern de les vides perdudes (Premi València-Alfons el Magnànim 2011) o El triangle rosa (Premi Fundació Bancaixa 2017 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa juvenil 2018). Amb la novel·la La música del diable guanyà el premi Gran Angular l’any 2020.

Segons l’autor presenta al lector un relat d’intriga i misteri, en què un compositor famós mor i la seua neta descobreix que vivia obsessionat amb el dimoni. La novel·la, dirigida a lectors a partir de catorze anys, té un element afegit, segons va destacar: els diferents enigmes que es plantegen al llarg de la trama van acompanyats de diversos codis QR relacionats amb peces musicals. D’aquesta manera, «els lectors, en un moment en què els joves sempre porten el mòbil a la mà, podran gaudir d'una experiència més completa, i podran llegir i escoltar música alhora». 

LA MÚSICA DEL DIABLE

PRIMERA PART

UNA MELODIA DE LA FOSCOR

CAPÍTOL 6

No és el final, però és el moment sense límits, és l’última eixida possible. L’ombra està prop de mi, em vigila perquè el termini s’acaba i vol cobrar el que és seu, allò que la meua sang va jurar lliurar. I ja no sé si seré capaç d’escapar-me del meu destí.

Fa temps que vaig comprendre que el balanç de la meua vida és una farsa. Una llum que brillava sense espurnes, un miratge d’or on enganyar-me. He recorregut els darrers anys amb un únic objectiu, desfer el camí que una trista nit vaig iniciar enlluernat per paraules enganyoses, confós per l’orgull, malalt d’ambició i de fama.

M’ha costat molts anys d’esforços descobrir la manera de trencar un compromís que em condemna. Ell és a prop. Ho sé. He amagat el que val més que la meua vida perquè potser així algun dia puga fugir. Tot suma, cada mot, cada silenci. En el conjunt hi ha la clau.

Sara, ves amb molt de compte perquè a partir d’ara estàs en perill. En les teues mans tens la possibilitat de la meua salvació o de la nostra destrucciÓ.

A sota del text hi havia el quadrat identificador d’un codi QR, però Sara no en va fer cas. El text l’havia colpida fins al punt que les mans li tremolaven.

- Jo estic en perill? – preguntà.

- No ho crec, però de tota manera, si vol, li posarem protecció durant uns dies mentre no s’aclarisca el tema. Sap què pot significar, el text?

- Feia deu anys que no veia el meu avi, com vol que ho sàpiga? Ja li he dit que ell m’apartà del seu costat. Probablement, vostè sap ara molt més d’ell que no pas jo. Érem família i pagava les factures. Realment, aquest era l’únic vincle que teníem. Vaig estar vivint amb ell quan van morir els meus pares, però d’això fa molts anys i a penes en recorde res.

L’inspector li mostrà una fotografia.

- La carta era dins d’aquesta capsa. L’havia vista abans?

Sara mirà la fotografia. Li cridà l’atenció l’interrogant que presidia la tapa, però va negar amb el cap. Mai no l’havia vista.

- D’acord -digué l’inspector-. De tota manera, quede’s la fotocòpia del text. Si més endavant se li acut alguna cosa, ens pot servir de molt. Aquí té també la meua targeta.

Sara deixà el paper i la targeta damunt de la taula. No tenia ganes de tocar aquell text i hauria preferit no quedar-se’l. Li semblava una amenaça i tenir-lo al davant l’espantava.

- Vostè sap que el seu avi estava malalt? – preguntà l’inspector.

- No. Que li passava?

El policia va mirar Tessa Wade i va ser l’advocada qui va respondre:

- Al professor se li va diagnosticar esquizofrènia. Prenia una medicació molt estricta.

- Des de quan estava malalt?

- No ho sé exactament, però crec que coincideix amb el temps en què es va allunyar de la vida pública... i també de la seua vida.

- Vol dir que ho va fer per protegir-me?

- Ja li he explicat que el professor no em feia confessions d’aquesta mena.

Sara va restar en silenci un instant, valorant el que acabava de sentir. Sabia que hi havia una part d’ella que no perdonava a l’avi aquell allunyament inexplicable, però ara, al sentiment d’abandonament s’hi superposava una certa sensació de culpabilitat. Potser havia jutjat l’avi injustament.

Va mirar el text de nou. No volia tornar-lo a llegir perquè li resultava molt inquietant. Va assenyalar el final del text, aquell quadrat que feia de signatura.

- Aquest símbol és un codi QR, no?

- Sí – digué el policia.

La xica va traure el mòbil de la butxaca i el va posar sobre el quadrat.

- És música -avançà l’inspector mentre l’aparell feia la recerca.

- Música? Del meu avi?

- No, d’un tal Tartini.

La música de violí procedent del mòbil de Sara s’esllavissà per l’estança de seguida.

- Conec perfectament aquesta obra -digué la jove -, al meu avi li agradava molt tocar-la quan era petita. Sap que se suposa que és una melodia que va inspirar el diable? L’avi em contava sovint aquesta història. El dimoni va tocar als peus del llit de Tartini en un somni en què li oferia comprar la seua ànima a canvi de tota mena d’èxits en la vida. Quan es despertà, Tartini va anar ràpidament a apuntar el que recordava de la melodia i amb aquelles notes va compondre la Sonata del diable, una de les seues obres més famoses.

- I això li ho contava el seu avi?

- Sí.

- No és una historia adequada per a xiquets.

- El meu avi mai no em va tractar com una nena.

- I quin significat té posar aquesta música del diable al final de la carta?

- Potser jo els puc donar alguna informació sobre el diable.

La veu profunda del senyor Terry va sobresaltar Sara. No l’havia sentit arribar. Pensà que potser estava massa sensible, massa alterada. No s’ho podia traure del cap. Realment estava amenaçada per algú, o tot allò només era una bogeria del seu avi malalt?

- Sobre el diable? -inquirí l’inspector.

- Sí. El professor estava obsessionat amb aquest tema – explica el senyor Terry-. Deia que el dimoni el rondava i volia furtar-li l’ànima.

Título: La música del Diable

Autor: Silvestre Vilaplana Barnés

Col·lecció: Gran Angular

Editorial: Cruïlla

ACTIVITATS

1. Reflexiona. ¿Creus que l'avi de Sara realment estava perseguit per una força sobrenatural o tot era conseqüència de la seua malaltia? Quins elements del text et fan pensar una cosa o l’altra?

2. Reflexiona. Si reberes una carta misteriosa com la de Sara, amb una pista en un codi QR per solucionar un problema, com reaccionàries? Cercaries respostes o preferiries ignorar-ho?

3. Continua el capítol que acabes de llegir. Imagina el motiu pel qual l’avi de Sara estava obsessionat amb la presència del dimoni, del mal, al seu voltant.

Envia el relat per correu electrònic amb un dibuix a:

grupoleoalicante@gmail.com

Escriu el teu nom, cognoms, curs, col·legi. Serà publicat en el nostre BLOG i en el suplement La Tiza del Periódico Información.


Grupo Leo