Resenya:
L'avi de Sara, un músic molt prestigiós, ha desaparegut.
En l'última carta que va escriure hi ha un missatge estrany i un codi QR per
desxifrar. Aquest només és el primer enigma. El que més inquieta Sara és la
constant aparició de referències al diable i la certesa que el seu avi estava
molt espantat abans de desaparèixer.
Sara Monclús és una estudiant de Matemàtiques interna en
una universitat de Suïssa. Un dia rep la notícia que el seu avi, únic membre
viu de la família que feia anys havia decidit apartar-la de sa vida, ha
desaparegut i ella n’és l’hereva universal. Tot i que la policia creu que es
tracta d’un suïcidi, el cos no apareix i necessiten pistes que ajuden a
localitzar-lo i entendre què va motivar el famós compositor a acabar amb la seua
vida.
Sara es traslladarà a la mansió de Lluc Erill, l’avi, i
intentarà resoldre el misteri amb l’ajuda d’un vell amic de l’ avi, el també
músic Maties Doms. Les matemàtiques i la música seran les eines que els
permetran resoldre el misteri, en un camí que els conduirà per llocs obscurs i
tenebrosos, però que també els ajudarà a entendre millor les llums i les ombres
del gran compositor Lluc Erill.
L’autor:
Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la
novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi
25 d'Abril 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà 1998), Calendari
de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999), Deserts
(Premi Josep Maria Ribelles 2004), Els colors del vent (Premi Carme
Guasch 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006), Bagatge
de tenebres (Premi Ciutat de Torrent 2007) o Un altre silenci (Premi
Miquel Martí i Pol 2009).
En literatura adreçada als joves destaquen les novel·les La
mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove 1998), Els dimonis de Pandora (finalista
Premi Bancaixa 1999), Les urpes del diable (2001), La frontera negra (2007)
i Resurrecció (Premi Samaruc de narrativa juvenil 2012). Pel que fa a la
literatura per a adults, Les cendres del cavaller (Premi Ciutat d'Alzira
2003), que narra la biografia de Joanot Martorell, L'anell del pescador (2005),
L'estany de foc (2010), El quadern de les vides perdudes (Premi
València-Alfons el Magnànim 2011) o El triangle rosa (Premi Fundació
Bancaixa 2017 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa
juvenil 2018). Amb la novel·la La música del diable guanyà el
premi Gran Angular l’any 2020.
Segons l’autor presenta
al lector un relat d’intriga i misteri, en què un compositor famós mor i la seua
neta descobreix que vivia obsessionat amb el dimoni. La novel·la, dirigida a
lectors a partir de catorze anys, té
un element afegit, segons va destacar: els diferents enigmes que es plantegen
al llarg de la trama van acompanyats de diversos codis QR relacionats amb peces
musicals. D’aquesta manera, «els lectors, en un moment en què els joves sempre
porten el mòbil a la mà, podran gaudir d'una experiència més completa, i podran
llegir i escoltar música alhora».
LA MÚSICA DEL
DIABLE
PRIMERA PART
UNA MELODIA DE LA FOSCOR
CAPÍTOL 6
No és el final, però és el moment sense límits, és
l’última eixida possible. L’ombra està prop de mi, em vigila perquè el termini
s’acaba i vol cobrar el que és seu, allò que la meua sang va jurar lliurar. I
ja no sé si seré capaç d’escapar-me del meu destí.
Fa temps que vaig comprendre que el balanç de la meua
vida és una farsa. Una llum que brillava sense espurnes, un miratge d’or on
enganyar-me. He recorregut els darrers anys amb un únic objectiu, desfer el
camí que una trista nit vaig iniciar enlluernat per paraules enganyoses, confós
per l’orgull, malalt d’ambició i de fama.
M’ha costat molts anys d’esforços descobrir la manera
de trencar un compromís que em condemna. Ell és a prop. Ho sé. He amagat el que
val més que la meua vida perquè potser així algun dia puga fugir. Tot suma,
cada mot, cada silenci. En el conjunt hi ha la clau.
Sara, ves amb molt de compte perquè a partir d’ara
estàs en perill. En les teues mans tens la possibilitat de la meua salvació o
de la nostra destrucciÓ.
A sota del text hi havia el quadrat identificador d’un
codi QR, però Sara no en va fer cas. El text l’havia colpida fins al punt que
les mans li tremolaven.
- Jo estic
en perill? – preguntà.
- No ho crec, però de tota
manera, si vol, li posarem protecció durant uns dies mentre no s’aclarisca el
tema. Sap què pot significar, el text?
- Feia deu
anys que no veia el meu avi, com vol que ho sàpiga? Ja li he dit que ell
m’apartà del seu costat. Probablement, vostè sap ara molt més d’ell que no pas
jo. Érem família i pagava les factures. Realment, aquest era l’únic vincle que
teníem. Vaig estar vivint amb ell quan van morir els meus pares, però d’això fa
molts anys i a penes en recorde res.
L’inspector li mostrà una
fotografia.
- La carta
era dins d’aquesta capsa. L’havia vista abans?
Sara mirà la fotografia. Li cridà l’atenció
l’interrogant que presidia la tapa, però va negar amb el cap. Mai no l’havia
vista.
- D’acord -digué l’inspector-.
De tota manera, quede’s la fotocòpia del text. Si més endavant se li acut
alguna cosa, ens pot servir de molt. Aquí té també la meua targeta.
Sara deixà el paper i la targeta damunt de la taula.
No tenia ganes de tocar aquell text i hauria preferit no quedar-se’l. Li semblava
una amenaça i tenir-lo al davant l’espantava.
- Vostè
sap que el seu avi estava malalt? – preguntà l’inspector.
- No. Que
li passava?
El policia va mirar Tessa Wade i va ser l’advocada qui
va respondre:
- Al professor se li va
diagnosticar esquizofrènia. Prenia una medicació molt estricta.
- Des de quan estava malalt?
- No ho sé exactament, però
crec que coincideix amb el temps en què es va allunyar de la vida pública... i
també de la seua vida.
- Vol dir que ho va fer per
protegir-me?
- Ja li he explicat que el
professor no em feia confessions d’aquesta mena.
Sara va restar en silenci un instant, valorant el que
acabava de sentir. Sabia que hi havia una part d’ella que no perdonava a l’avi
aquell allunyament inexplicable, però ara, al sentiment d’abandonament s’hi
superposava una certa sensació de culpabilitat. Potser havia jutjat l’avi injustament.
Va mirar el text de nou. No volia tornar-lo a llegir
perquè li resultava molt inquietant. Va assenyalar el final del text, aquell
quadrat que feia de signatura.
- Aquest símbol és un codi QR,
no?
- Sí – digué el policia.
La xica va traure el mòbil de la butxaca i el va posar sobre el quadrat.
- És música -avançà
l’inspector mentre l’aparell feia la recerca.
- Música? Del meu avi?
- No, d’un tal Tartini.
La música de violí procedent del mòbil de Sara
s’esllavissà per l’estança de seguida.
- Conec perfectament aquesta
obra -digué la jove -, al meu avi li agradava molt tocar-la quan era petita.
Sap que se suposa que és una melodia que va inspirar el diable? L’avi em contava
sovint aquesta història. El dimoni va tocar als peus del llit de Tartini en un
somni en què li oferia comprar la seua ànima a canvi de tota mena d’èxits en la
vida. Quan es despertà, Tartini va anar ràpidament a apuntar el que recordava
de la melodia i amb aquelles notes va compondre la Sonata del diable,
una de les seues obres més famoses.
- I això li ho contava el seu
avi?
- Sí.
- No és una historia adequada
per a xiquets.
- El meu avi mai no em va
tractar com una nena.
- I quin significat té posar
aquesta música del diable al final de la carta?
- Potser jo els puc donar
alguna informació sobre el diable.
La veu profunda del senyor Terry va sobresaltar Sara.
No l’havia sentit arribar. Pensà que potser estava massa sensible, massa
alterada. No s’ho podia traure del cap. Realment estava amenaçada per algú, o
tot allò només era una bogeria del seu avi malalt?
- Sobre el diable? -inquirí
l’inspector.
- Sí. El professor estava obsessionat amb aquest tema – explica el senyor Terry-. Deia que el dimoni el rondava i volia furtar-li l’ànima.
Título: La música del Diable
Autor: Silvestre Vilaplana Barnés
Col·lecció: Gran Angular
Editorial: Cruïlla
1. Reflexiona. ¿Creus que l'avi de Sara realment estava perseguit per
una força sobrenatural o tot era conseqüència de la seua malaltia? Quins
elements del text et fan pensar una cosa o l’altra?
2. Reflexiona. Si reberes una carta misteriosa com la de Sara, amb una pista en un
codi QR per solucionar un problema, com reaccionàries? Cercaries respostes o
preferiries ignorar-ho?
3. Continua el capítol que acabes de llegir. Imagina el motiu pel
qual l’avi de Sara estava obsessionat amb la presència del dimoni, del mal, al
seu voltant.
Envia el relat per correu electrònic amb un dibuix a:
Escriu el teu nom, cognoms, curs, col·legi. Serà publicat
en el nostre BLOG i en el suplement La Tiza del Periódico Información.
