Los libros del mes de febrero: "Els animals de la pluja"

Ressenya:

Els animals de la pluja és, en paraules del propi autor, "una història rimada i desenfadada, sobre les desventures de Noè i la seva família a l'arca, amb estructura de rodolins com a homenatge a les auques". Els versos són octosíl·labs en rima assonant i tenen el regust dels textos populars o tradicionals.

Pedro Villar ens explica la història del diluvi universal des de dins, és a dir, des d'una òptica desenfadada i divertida que humanitza a Noé i, per què no, als animals perquè el batibull que es forma abans de marxar és de antologia.

A la manera d'un romanç o d'un noticiari, el narrador (ens imaginem a un cec a la plaça major, a un joglar, a un Contacontes ...) ens anuncia que s’acosta un diluvi universal.

Informació extreta del següent enllaç, en què Anabel Sáiz Ripoll realitza un anàlisis del conte en l’entrada La poesia de Pedro Villar. http://www.islabahia.com/arenaycal/2010/171_mayo/anabel_saiz171.asp

L’autor:

Pedro Villar Sánchez (Almansa, 1960). Diplomat en Magisteri i especialista en Educació Especial, des de 1982 ha treballat en diversos centres escolars, combinant l'activitat docent amb el desenvolupament d'experiències didàctiques sobre literatura i teatre. Va començar a escriure a la revista Aljub, de la qual va ser director. Col·labora en revistes i jornades dedicades al llibre i la lectura. Va publicar diverses obres de poesia per a adults, poesia infantil i àlbum il·lustrat, com Els animals de la pluja, il·lustrat per Miguel Ángel Díez i guardonat per la Generalitat Valenciana amb el Premi al Llibre Millor Il·lustrat 2008.

Pedro Villar Sánchez, col·leccionista de somnis, perseguidor de núvols, creador d’oficis impossibles, va rebre un encàrrec singular: “Escriu sobre tu mateix”. Vaja marró! Allò que segueix, com una endevinalla ho va contar: “Vaig nàixer, que ja és prou, tinc els anys que tinc, sóc allò que vaig ser, allò que oblido i allò que sento que sóc. Els meus desitjos, viure el que he llegit, el que he somiat, el que he perdut. Els meus primers records són les cançons de ma mare, els contes del meu avi Pedro i un cavall de cartró que va desaparèixer de la Terrassa una nit de pluja (vaig creure que Noè se l’havia endut a la seva arca). No sóc núvol, ni oreneta, ni arbre, però m’hauria agradat ser-ho. Ara plou, em fico dins. No saps encara qui sóc? Atenció, no t’enganyis. De segur que jo encerto, un vers juganer en la nau de Noè”.

L’il·lustrador:

Miguel Ángel Díez (Aspe, Alacant 1973) és il·lustrador i dibuixant de còmic. Treballador incansable, forjat a si mateix, ha creat un estil propi de dibuix. No se li recorda sense un full de paper, sense un llapis a la mà, sense aquesta determinació en el seu traç. L'any 2002 va ser seleccionat per participar en l'adaptació a còmic de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres. Després d'aquest encàrrec, dóna un gir a la seva carrera i abandona momentàniament el dibuix de còmic. Comença a treballar amb l'objectiu d'entrar en el món de la il·lustració. Ho aconsegueix i el 2007 publica el seu primer llibre il·lustrat: Estela. Aquest mateix any guanya el 1r Premi del VII Certamen Internacional d'Àlbum Il·lustrat Ciutat d'Alacant.

 ELS ANIMALS DE LA PLUJA

Un diluvi universal

ja s’hi acosta, és a tocar,

la noticia n’és molt clara:

pujarà el nivell de l’aigua,

se n’espanta molt la gent,

és un perill imminent.

Noè amb els seus familiars

i uns quants milers d’animals

van preparar la maleta

de la forma més discreta.

Hi ha resultat ell triat,

molts pocs saben com ha estat:

alguns diuen que si ha dit,

d’altres que en sorteig ha eixit.

Entren al vaixell cantant

fins que xafen els bassals.

Aquesta nau és un nyap!,

qui la construí no en sap,

quatre fustes mal posades

grinyolant desafinades.

Quin constructor tan espès!,

poc espai i molt de pes.

Amb més animals que no arca

no cabien en la barca

la serpeta i el serpent

amb l’ovella i l’ovell,

el lleó i la lleona

amb el mico i amb la mona,

el tortuga i la tortuga,

I l’erug vora l’eruga,

una cua interminable,

                                                                           tothom volia salvar-se

És hora ja del recompte,

gairebé tres-cents li’n sobren.

–Amb els dracs què hi podem fer?

–Els polissons han de ser,

d’ells, ningú res no en sabia,

car no estaven en la llista.

–Trobeu, i que sigui prompte,

els que visquin en els contes,

els de la mitologia

que els aguanti sa tia,

els de la imaginació

poseu-los en un muntó,

que baixin els escalons

I llanceu-los fora a tots.

Sense saber el perquè

plou al bell mig del desert

I comença l’aventura

puix l’aigua ja pren altura,

No hi falta ni en sobra cap.

Un misteri? No se sap.

Qui sabrà com es va fer?

És cosa d’embruixament,

ni un de més ni un de menys,

Per a llevar-se el barret.

Però en un colp de la mar

S’hi ha esquitllat un calamar.

La tempesta se n’ha anat

i les aigües han baixat,

allà a l’horitzó, llunyana,

ja s’hi veu una muntanya.

Com sabran si s’ha aturat,

Si el diluvi s’ha acabat?

Noè té un as a la màniga:

un colom en la gàbia,

deixen anar l’animal

I cap a un turó se’n va.

–Quina xamba té el colom,

no tornarà ni amb avió.

Però porta una branqueta,

en el seu bec, d’olivera.

Extret de: Els animals de la pluja

Autor: Pedro Villar

Il·lustrador: Miguel Ángel Díez

Editorial: Diálogo

ACTIVITATS:

1. Cerca a internet informació sobre el diluvi universal i el personatge de Noè.

2. Si tinguera lloc un diluvi a la teua ciutat o al teu poble, a quines persones convidaries a pujar al teu vaixell? I a quins animalets?

3. Busca al diccionari el significat o un sinònim de les paraules següents: imminent, grinyolar, esquitllat i car.

4. Contínua la història. Explica a vers o en prosa què conta el colom a Noè i als seus acompanyants quan torna portant una branqueta d’olivera al seu bec (en fitxer Word) i acompanya'l d'un dibuix (en fitxer JPG). Escriu en el treball el teu nom, cognoms, curs i Col·legi i envia-ho per mail a:

grupoleoalicante@gmail.com

Podrà ser publicat en el nostre blog.