Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 16-03-2011
LA MEUA VEÏNA ÉS UN BRUIXA?
.....................................................
Paula estava nerviosa. Estava a punt d’eixir de viatge amb la família per a passar les vacances en una casa de camp. No podia deixar-se Buba, la seua cibermascota; havia d’alimentar-la, tindre’n cura… i fins i tot renyar-la quan es portava malament!
-Jo vull emportar-me Peco -digué el seu germà Miquel, arrossegant un ós més gran que ell.
-Bub-bub –lladrà Trufo, que en el llenguatge dels gossos vol dir: “Ei!, no us oblideu de mi”. Tan bon punt arrancà el cotxe, Paula i miquel s’adormiren.
-Ja estem ací – els despertà la mare en arribar.
Quan Paula va obrir els ulls es quedà bocavabadada. La casa era blanca i estava envoltada d’arbres alts amb enormes copes verdes. Semblava de conte!
-Bufa! Segur que per ací a prop viuen a muntó de fades. Veritat que sí?- digué la xiqueta.
-A que sí? -va repetir Miquel.
-Bub-bub –lladrà Trufo, que en el llenguatge dels gossos vol dir: “M’agraden les fades”.
Paula va recórrer la casa sencera amb el seu germà, que la seguia per tots els llocs com una ombra.
-Mamà, podem anar a fer una volta pel camp? Vinga, per favor…
-Vinga, per favor… -repetí Miquel.
-Està bé, però torneu prompte. I emporteu-vos Trufo perquè tinga cura de vosaltres.
-Bub-bub, bub-bub – lladrà Trufo, que en el llenguatge dels gossos vol dir: “Sóc un gos amb sort!”
Els tres en fila caminaren per la vora del riu. Van veure una camisa de serp, una filera d’erugues, un niu buit...
No tardaren molt a descobrir una vella casa que, a Paula, liu va fer molta impressió. El casalot era fosc i misteriós. Per damunt d’ell surava un núvol de tempesta que semblava una boina grisa.
Al seu voltant no creixia ni un arbre, ni un xicotet arbust, ni un mal bri d’herba... Del fumeral, en ple estiu, eixia un fum negre com la nit.
-És igualeta que la casa d’una bruixa – digué Paula.
-D’una bruixa? Repetí Miquel, tremolant més que un flam.
-Buuub- udolà Trufo, que en el llenguatge del gossos vol dir: “A mi no m’agraden gens, però gens ni miqueta, les bruixes!”.
Paula també tenia una miqueta de por, és veritat. Però sentia molta curiositat. Així és que va decidir acostar-se al casalot. I rere Paula, Miquel. I rere Miquel, Trufo.
Quan s’hi acostaren prou, distingiren al porxe una vella asseguda en un balancí.
-Té el nas molt llarg – digué Paula amb un estremiment -. I una berruga en la barbeta – afegí amb veu tremolosa -. I acaricia un gat negre – a la xiqueta ja li tremolaven fins i tot les orelles -. És una bruixa!
Paula va eixir corrent com un coet. I rere Paula, Miquel. I rere Miquel, Trufo. Els tres arribaren a casa en menys temps que un gat diu “mèu”.
Al llit, la xiqueta no parava de pegar-li voltes al cap: era una bruixa, la dona del porxe? Ella creia que sí, però i si estava equivocada? Haurien de tornar per a esbrinar-ho.
A l’endemà, Paula, Miquel i trufo s’encaminaren a la casa tenebrosa.
-Esteu preparats per a desemmascarar la bruixa Nassuda? –preguntà Paula.
-La bruixa Nassuda – repetí Miquel.
-Bub-bub, bub-bub – lladrà Trufo, que en el llenguatge dels gossos vol dir: “Si no hi ha un altre remei...”
..........................................................
Fragment del llibre: La meua veïna és una bruixa?
Fragment del llibre: La meua veïna és una bruixa?
Autor: Carmen Gil
Dibuixos d’Escletxa
Edicions: Bromera - Col•lecció: El Micalet Galactic
Primers lectors
Activitats:
- Com es diuen els protagonistes de la història? On van?
- Creus que la seua veïna es una bruixa?
- Acaba la història i l'envies acompanyada d'un dibuix original al Concurs Literari Grup Leo Apartat 3008 03080 Alacant, o per e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com. Escriviu el vostre nom, cognoms, curs, col•legi i telèfon particular. (Ver bases completas del concurso):
Concurso Literario Grupo Leo
Apartado 3008
03080 Alicante
O por e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com
Escribid claramente vuestro nombre, apellidos, curso, colegio y nº de teléfono o e-mail de contacto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario