Grupo Leo - Alicante

miércoles, 14 de octubre de 2020

Ressenya:

Escoltem els déus i les deesses de l’Olimp! Ens contaran la història de Persèfone, la filla de Demèter i Zeus. Hades es va enamorar d’ella i la va raptar. Per a rescatar-la, van idear un pla que va donar lloc… a les quatre estacions de l’any! Una divertida versió teatral d’un dels clàssics de la mitologia grega.

L’autora:

Anna Ballester (Borbotó, 1954) és professora de secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha impartit cursos de formació del professorat i ha publicat articles en revistes especialitzades com CLIJ, Quaderns d’Animació Lectora o L’Illa.

Ha publicat els llibres Poemania, guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia, Maleïda poma! iPer sis granets de magrana!

És membre del Consell Assessor de la Fundació Bromera per al Foment de la lectura:

“En la meua vida professional, com a mestra, sempre he intentat dinamitzar la vida de les aules amb tota mena de recursos des de la dramatització a les tècniques d'animació lectora. El meu desig ha estat, des del principi, despertar en els xiquets i xiquetes la passió pel món fantàstic de les paraules. Les estratègies de motivació han consistit en desterrar la monotonia de l'escola”.

La il·lustradora:

Ada García va néixer a Tetuan el 1960, tot i que viu a València des de sempre. És il·lustradora professional i el seu nom artístic és Ada Sinache. Ella mateixa explica en el seu perfil la seva trajectòria professional:

"Professionalment comence com dissenyadora gràfica. Contacte amb algunes editorials i realitze diversos encàrrecs d'il·lustració. A poc a poc els encàrrecs d'il·lustració van substituint als treballs de disseny. Actualment, i des de fa més de 20 anys, em dedique a il·lustrar, principalment llibres infantils i juvenils, encara que no són els meus únics registres. Tinc publicats més de cent títols en llibres de text i narrativa. Col·labore amb diverses editorials, entre elles Bromera ".

PER SIS GRANETS DE MAGRANA!

Escena 6

Demèter busca la seua filla i implora a Zeus

(Sobre la Terra, el sol està baixant. Demèter busca la seua filla.)

DEMÈTER. (Mentre replega les eines, crida.) Persèfone! Persèfone! Ja és hora d’anar-se’n a casa. (Busca entre els arbres i per tots els cantons.) Persèfone! (Comença a angoixar-se.) Estimadeta, on estàs? (Plora. Cauen fulles dels arbres. Mentre Demèter busca eixint i entrant a l’escenari, hi haurà canvi de llums; clar/fosc per a indicar el pas dels dies).

NARRADORA. Demèter estava molt trista i desesperada. Va estar nou dies buscant sense descans la seua filla. No menjava, no bevia…. Va deixar de treballar la terra. Només volia trobar Persèfone. Quan Demèter plorava, els arbres també ploraven amb ella: llàgrimes de fulles grogues i marrons queien a terra.

Després de recórrer el món buscant la seua filla, un dia va seure a descansar a la vora d’un riu i va escoltar que la remor de l’aigua li parlava.

AIGUA. (Veu en off.) Persèfone està al regne dels moooooooorts… Persèfone està al regne dels moooooorts!

DEMÈTER. (Crida angoixada) Quèèèèèè!!!

AIGUA. (Veu en off.) Hades l’ha raptada.

DEMÈTER. (Atònita) Per què?

AIGUA. (Veu en off.) Per a convertir-la en la seua reina.

DEMÈTER. (Desesperada) Ah! Nooooo!

AIGUA. (Veu en off.) Creu-t’ho. Persèfone està al regne dels morts…

DEMÈTER. (Horroritzada) Per favor, això no! No és possible!! Allí li faltarà la llum i es morirà. (Se’n va corrent).

(Demèter arriba a l’Olimp buscant Zeus)

DEMÈTER. (Cridant embogida pel dolor.) Zeeeeus! Zeeeeus!

ZEUS. Què et passa, Demèter?

DEMÈTER. (Implorant.) Déu totpoderós, ajuda’m! Hades ha raptat la meua filla. Fes que me la torne!

ZEUS. Tranquil·litza’t, per favor! Estàs segura que se l’ha emportada a la força?

DEMÈTER. Sí, Zeus. Persèfone també és filla teua i saps que mai se n’hauria anat lliurement a viure al regne dels morts.

ZEUS. És veritat. Hades no l’hauria d’haver raptat. Però…

DEMÈTER. (Furiosa.) Zeus, no em vingues amb peròs. Si la meua filla no torna, prohibiré als arbres que donen fruits i no deixaré créixer les plantes.

ZEUS. Demèter, passe el que passe, tu has de continuar…

DEMÈTER. No, Zeus! No! Jo cuidava la Terra perquè estava feliç. Però ara, jure que la terra romandrà estèril fins que Persèfone torne amb mi. Em té igual que la Terra s’asseque, que les flors es mustien, o que les collites s’acaben…Tot es morirà si la meua filla no ix del regne dels morts! (Encreuant els dits davant la boca.) T’ho jure!

ZEUS. (Posa cara d’espant.) Demèter, no saps el que dius. Si la terra s’asseca i no hi ha bones collites, els humans no podran pagar els tributs als déus. Es provocaria una gran crisi! Això seria terrible.

DEMÈTER. Terrible és viure sense la meua filla. Pensar a cada moment que ella està privada de llibertat i saber que estarà patint.

ZEUS. (Malhumorat.) Demèter, tranquil·litza’t. (Amb picardia.) Potser Hades està enamorant-la…Reflexiona sobre les conseqüències que la teua decisió tindria! A més, saps molt bé que tot no depén de mi.

DEMÈTER. Zeus, tu eres el déu totpoderós. Has de tornar-me Persèfone. L’has de traure d’allí!

ZEUS. Has oblidat que allà hi ha unes normes, una llei?

DEMÈTER. (Indignada.) No em parles de normes ni de lleis. Si vols, tu pots canviar-les totes!

ZEUS. No, Demèter. Si Persèfone ha acceptat el menjar d’allí, no podrà tornar. És la llei dels regne dels morts.

DEMÈTER. (Desesperada.) Aleshores, a què esperes? Persèfone no coneix eixa llei. Envia immediatament el teu missatger. Que li diga a Persèfone que, passe el que passe, no menge res! I has de prohibir a Hades que li done res de menjar. Per favor, afanya’t!

ZEUS. D’acord. (Crida a Hermes, el qual apareix ràpidament) Hermes! Vés ràpidament a prohibir-li a Hades que li oferisca res de menjar a Persèfone. Dis-li que és una ordre de Zeus! (Hermes se’n va corrent.)

Escena 7

Hades dóna menjar a Persèfone

(S’il·lumina el món subterrani. Hades tempta Persèfone amb tota classe de menjars exquisits)

HADES. (Mostrant-li diferents fruits.) Bonica, encara no has tastat res. Has de menjar. Vinga, pren alguna coseta.

PERSÈFONE. (Ploriquejant.) Em sent massa desgraciada per a poder menjar.

HADES. No em digues això. Tasta el que més t’agrade. És necessari alimentar-se.

PERSÈFONE. Per què no deixes que me’n vaja? Ací està molt fosc i fa humitat. Tinc fred!

HADES. Per això has de menjar. Necessites calories. Vols un plàtan? (Ella nega amb el cap.) Una poma? (Nega també.) Mira, la magrana té moltes vitamines i és antioxidant!

PERSÈFONE. No tinc gana! Ma mare deu estar patint… sense saber res de mi. No ho comprens?

HADES. (Menjant ell també.) Per a menjar-te uns granets de magrana, no fa falta tindre gana. Va, tasta-la. (Li n’ofereix.)

PERSÈFONE. (Vençuda.) En tastaré dos o tres. (S’acosta.)

HADES. Dona, te’n posaré uns poquets més, si no, no arribaràs a trobar-ne el gust! (Compta.) Pren, ací en tens dotze, un per cada déu olímpic!

(Quan Persèfone està menjant, s’escolten colps insistents a la porta. Arriba Hermes sense alé de tan de pressa com venia.)

HERMES. (Respira profundament dues vegades abans de poder parlar.) Hades, Zeus m’envia a prohibir-te que dónes menjar a Persèfone…

HADES. (Malvat) Hahaha… massa tard!

HERMES. (El mira preocupat.) Quèèèè…?

PERSÈFONE. Què passa, Hermes?

HERMES. Has menjat alguna cosa?

PERSÈFONE. (Mirant el recipient.) Tant m’ha insistit que per no sentir-lo he menjat (comptant els granets que queden) sis granets de magrana. La meitat dels que m’havia donat.

HERMES. Hades, Zeus s’enfadarà amb tu quan ho sàpia.

HADES. Hahaha. Mira com tremole. (Burleta, fent tremolar les mans.) Si s’enfada, ja es desenfadarà.

PERSÈFONE. Hermes, explica’m què està passant. Per què s’enfadarà Zeus?

HERMES. Perquè ell t’havia d’haver dit abans d’oferir-te el menjar que hi ha una llei segons la qual qui accepta el menjar que li dóna Hades, es queda ací per sempre.

PERSÈFONE. Oh! (Plora. A Hermes.) Per sis granets de magrana? Maleït sigues, Hades!

HADES. (Abatut.) Persèfone, jo t’estime.

PERSÈFONE. Jo t’odie per haver-me fet menjar!

HADES. És que jo vull que et quedes amb mi. Vull que sigues la meua reina.

PERSÈFONE. Hermes, per favor, dis-li a ma mare que vinga a traure’m d’ací. (Plora.) Només han sigut sis granets de magrana, per Zeus!

HERMES. Ara li ho diré. Demèter i Zeus estan esperant-me. Vaig corrent! (Se n’ix ràpidament i es fa fosc el món subterrani).

Extret de: Per sis granets demagrana!

Autora: Anna Ballester

Il·lustradora: Ada Sinache

Editorial: Bromera (Col·lecció: Micalet teatre núm. 48)