Leo Leo que me animo a leer: Jordi i el reiet sabut

Artículo visto en:

Suplemento de Educación Infantil "La Tiza" 19-01-2011

Diario Información de Alicante

 Jordi i el reiet sabut

Per a Jordi aquest era un dia especial. Havia estat esperant tot l’hivern per a pujar a la Font Roja.
Mentre ells anaven traent del cotxe tot allò que havien portat per fer el dinar, Jordi anava escorcollant tot allò que despertava curiosotat: l’olor de les flors, els fruits dels arbustos i, sobretot, els cants de les aus.
Jordi tenia un do, una gràcia especial per als animals. Encara que parega increïble ells ho saben i tenen menys por quan estan prop d’algú que els estima i els respecta. Els animals se senten tranquils, no s’espanten tan fácilmente i acaben per fer-se amics teus.
Donc bé, els pares de Jordi ja havien arribat, tot carregats, a la zona dels paellers. Ell, mentrestant, anava arreplegant branques i fulles seques per encendre el foc.

En això, un reiet que estava parat damunt de l’auró més vell de la Font Roja (un dels pocs que va sobreviure a l’inmens incendi de l’any 1840, que va destruir pràcticament tot el bosc) es va posar a cantar com un desatinat.

Jordi, que es trobava quasi als peus del mateix arbre, va alçar el cap- com si el pardalet l’haguera cridat- per tal de veure qui cantava, ja que ell volia saber-ho tot. Sentia una especial curiositat per conéixer la vida i els costums dels habitants del bosc.

Jordi es va quedar bocabadat quan va veure el pit roig del reset, que s’inflava i es desinflava quan l’animalet cantava. Estava ta impressionat que li va caure tota la llenya de les mans.

El pardalet cantava i cantava com si anara a acabar-se el món. Pareixia content i feia l’efecte que donava la benvinguda a Jordi, el qual continuava mirant-lo meravellat, amb la boca oberta i els ulls espantats.

El xiquet, quasi sense parpellejar, escoltava atentamente el cant del reset, que continuava cantant com un desesperat. Jordi tenia ganes de veure’l més de prop, i sabia que tractant-se d’un pardalet salvatge, açò últim era prácticamente impossible.

De sobte, se li va ocórrer la meravellosa idea d’imitar el seu cant, cosa que-com ja sabeu- se li donava molt bé.

Pensat i fet. Quan el reiet va començar a escoltar els xiulets de Jordi, va parar de cantar i, mogut per la curiositat, va abandonar les últimes branques de l’auró per escoltar més de prop eixe ”gegantot reiet”.

Jordi no podia creure’s el que estava veent; tenia el pardalet a dos pams de distància, sobre la branca més baixeta de l’arbre. Estava tant impresionat que es va quedar mut. En aquell instant el reset es va posar a cantar, alhora que alçava el vol per a plantar-se damunt del cap de Jordi, a qui van començar a afluixar-se-li les cames de l’emoció que sentia. Amb la mà tota tremolosa Jordi li va posar el ditet i el pardalet li va botar damunt com si el coneguera de tota la vida.

A partir d’aquest moment, i gràcies a aquest encontre tan sorprenent, Jordi i el reiet es van fer amics.

El reiet semblava com si volguera parlar; menejava les ales, cantava i voltejava al voltant del xiquet. És clar que aquesta au no parlava, però-a la seua manera-deia coses, s’explicava, i Jordi se n’havia adonat rápidamente que es tractava d’un pardalet especial, més Intel.ligent que els altres.

Per a ell, aquest reiet era magic I estava convençut que es farien molt bons amics, I que junts aprendrien un grapat de coses.
Jordi, sense dir res als seus pares de tot el que havia passat, perquè estava segur que pensarien que havia sigut cosa de la seua extraordinària imaginació, els va preguntar si podia anar a passejar pels voltants fins l’hora de dinar. Ells estaven la mar d’entretinguts parlant amb uns amics que feia bona cosa d’anys que no havien vist i, recordant-li que no s’allunyara molt, li van dir que tardarien a fer la paella i que menjarien més tard.
Això volia dir que disposava d’unes quantes hores per a passar-se les amb el seu nou amic abans que sa mare el cridara perquè acudira a taula.
Jordi va tornar corrent a la vora del vell auró, on el reiet l’estava esperant impacientment. Tots dos, un voltejant i movent les ales i l’altre botant i fent volantins, s’endinsaren en el bosc.

Tomado del libro: Jordi i el reiet sabut

Autor: Jordi Raül Verdú Pons

Ilustradores: Rosana Crespo, Enric Soler

Editorial: Marfil

Col·lecció: La Carrasca

Activitats:

1- Has anat alguna vegada a la Font Roja? Per què creus que té aquest nom? T`agraden els animals? T’ha passat alguna vegada alguna experiència pareguda al món animal? Conta-la.
2- Còm t’agradaria que acabara el conte?
3- Escriu un conte o poema i envia’l acompanyat d’un dibuix (Vore les bases completes del concurs) a:

Concurso literario Grupo Leo

Apartado 3008

03080 Alicante

O por e-mail a: grupoleoalicante@gmail.com

Escribid claramente vuestro nombre y apellidos, curso, colegio y nº de teléfono o e-mail de contacto.